Segle XVI: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''segle XVI''' és un període de l'[[edat moderna]] que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600. Està marcat pel [[renaixement]], que fa abandonar progressivament una cosmovisió teocèntrica, i pels canvis en l'equilibri de poders. A Europa, el descobriment d'Amèrica fa que Espanya prengui una posició dominant, mentre a Àsia els otomans són la principal potència d'un món marcat per una major interconnexió entre continents.
{{Taula del segle|16}}
Línia 18:
==Invencions i descobriments==
El segle XVI marca l'inici de la [[revolució científica]] que esclataria el segle següent. L'edat moderna imposava una mentalitat més racional, que fugia d'interpretacions divines i qüestionava l'autoritat, fins i tot la dels filòsofs clàssics, ja que volia proves d'allò que s'afirmava. Aquesta cerca de proves van fer proliferar els experiments, amb noves descobertes, i l'ús de les matemàtiques com a llenguatge formal que els expressava de manera irrefutable. La nova ciència, a més a més, va assolir grans quotes de difusió ja que els humanistes pensaven que un home instruït havia de dominar tant la tècnica com les arts i demanaven la traducció de les obres més influents del nou pensament, que gràcies a la impremta es podien consultar a les biblioteques de les universitats.
Les matemàtiques interessaven també per les seves aplicacions pràctiques, per exemple a la comptabilitat, cada cop més important en una era de comerç creixent. Per aquest motiu van incrementar-se les escoles on els fills dels burgesos aprenien aritmètica i àlgebra i gràcies als manuals per a aquests alumnes van aparèixer notacions més clares de les relacions numèriques, per exemple [[Christoph Rudolff]] va inventar el signe de l'[[arrel quadrada]] i es van estandaritzar el signe més i menys. Igualment d'aquesta aplicació va sorgir un important avenç per a la cartografia, la [[Projecció de Mercator]], que esdevindria canònica. El [[calendari gregorià]] va usar-les per corregir els desfasament cronològics acumulats al llarg dels segles.
Tanmateix, els principals avenços del període es van produir en cosmologia. Nicolau Copèrnic va aportar evidències per al [[model heliocèntric]], que havia estat postulat per alguns grecs però abandonat en favor d'una representació on la Terra, fruit de la creació divina, ocupava necessàriament el centre de l'univers. L'obra de Copèrnic no solament li treia a la Terra el paper central sinó que ampliava les dimensions del cosmos. El canvi de paradigma que va suposar va fer que es parli de revolució copernicana. Tycho Brahe va continuar separant la religió de la cosmologia en descobrir que l'univers seguia en canvi, amb l'aparició de noves estrelles (que va deduir en observar una supernova abans no descrita).
Al segle XVI van implementar-se nous camps de coneixement, abans només esbossats, com el magnetisme o l'anatomia humana, que es va comprendre d'una manera més cabal amb els dibuixos d'[[Andreas Vesal]] pioner en les diseccions com a eina didàctica i que usava solament el cos humà per a les descripcions anatòmiques i no feia servir extrapolacions a partir de l'anatomia d'altres animals, com havien fet els metges durant segles.
Alguns invents remarcables són el [[termòmetre]] modern, el [[llapis]] de grafit i el [[violí]].
==Art, cultura i pensament==
El [[renaixement]] es va estendre com a estil dominant a l'art europeu. Alguns dels artistes plàstics més rellevants són [[Albrecht Dürer]], famós pels seus gravats apart de les pintures; [[Pieter Brueghel el Vell]], amb les seves obres d'escenes bíbliques i quadres amb multitud de personatges; [[Raffaello Sanzio]], amb escenes marianes o quadres com [[L'escola d'Atenes]]; l'arquitecte [[Andrea Palladio]] i per sobre de tot, [[Michelangelo Buonarroti]]. Aquest art es basava en l'harmonia, l'ús de la llum i la perspectiva, la imitació de models grecollatins (fet que explica que s'alternin els temes cristians i els mitològics en molts pintors), l'observació detallada del cos humà i un major ús dels colors.
Al final de segle l'art va virar cap al [[manierisme]], abandonant el racionalisme renaixentista en favor de l'exageració que precediria algunes manifestacions del barroc posterior. El màxim exponent manierista és [[El Greco]], amb obres com [[L'enterrament del comte d'Orgaz]], on fa ús de l'escorç i les deformacions cossos pròpies de l'estil.
La [[literatura renaixentista]] també mira el món clàssic com a model, però ara en llengua vulgar, que s'imposa per sobre del llatí, el qual queda reservat per a la literatura més culta i les obres de no ficcció. En poesia triomfa l'estil italianitzant i el [[sonet]] es l'estrofa més emprada per a unes composicions que tenen l'amor com a tema principal. Sorgeixen diferents gèneres narratius, com la [[novel·la picaresca]], i el teatre adquireix un rang propi, allunyat de les representacions sacramentals. Alguns dels autors que cal destacar de la literatura renaixentista són [[Luís de Camões]], [[Michel de Montaigne]], [[Christopher Marlowe]], [[Garcilaso de la Vega]] i [[Joan de la Creu]], entre d'altres.
En música, les cançons litúrgiques de [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]] són les més reeixides, mentre que en filosofia s'alternen les polèmiques lògico-teològiques d'influència medieval amb les preocupacions de l'humanisme, on destaca [[Joan Lluís Vives i March]].
El 1517, quan [[Martí Luter]] penja les seves tesis en una església, es crea de manera oficial el [[protestantisme]], que va marcar la [[divisió del cristianisme]] entre catòlics i protestants. Dins d'aquests, sorgeixen diversos corrents: el ja esmentat luteranisme, que va triomfar sobretot a Alemanya; l'anabaptisme; el presbiterianisme i l'anglicanisme, el qual ja existia però va agafar un nou impuls amb [[Elisabet I d'Anglaterra]]. Líders com [[Joan Calví]] o [[John Knox]] rebutgen l'excessiu luxe catòlic que ja havia denunciat Luter i proposen una nova moral, més estricta i basada en una relació més directa amb Déu. Els catòlics van convocar el [[Concili de Trento]] per intentar respondre a les crítiques i reafirmar els postulats de la seva fe. Alguns dels màxims representants d'aquesta contrarreforma són [[Erasme de Rotterdam]] i [[Sant Ignasi de Loiola]], creador dels jesuïtes, que van evangelitzar gran part dels nous territoris descoberts.
Apart de les lluites cristianes, al camp religiós va ser molt influent [[Nostradamus]], amb les seves profecies. Fora de l'òrbita cristiana, es van produir dos fets de gran importància: el naixement del [[sikhisme]] i la implantació del [[xiisme]] al futur Iran.
{{Commons|Category:16th century}}
| |||