Motivació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.5) (Robot afegeix: eu:Motibazio
m r2.7.3) (Robot afegeix: sq:Motivacioni; canvis cosmètics
Línia 3:
La motivació és una de les àrees d'estudi de la [[psicologia]]. Les seves aplicacions se centren en les esferes productives de al vida, l'[[educació]] i el treball, on l'individu ha de rendir i ha d'estar motivat per fer-ho. L'interès millora l'[[atenció]], augmenta l'esforç i la productivitat, esmena errors més ràpidament i permet dedicar més temps a una tasca sense fatiga.
 
== Graus de motivació ==
La motivació és sempre una escala, una persona està més o menys motivada per fer alguna cosa. El grau més baix és el rebuig actiu, que sorgeix de l'[[enuig]] o descontentament cap aquella activitat o situació. Després segueix la amotivació o apatia. A continuació ve la motivació externa (per por al càstig o per voler una recompensa), la identificació progressiva amb les metes proposades i el grau més alt correspon a la motivació interna, quan els motius sorgeixen del propi [[jo]]. La motivació pot ser intrínseca si és per la pròpia tasca i extrínseca o instrumental si es veu allò com un mitjà per aconseguir un estat propici o una altra cosa. El procés de desmotivació implica perdre el valor de la tasca.
 
== Teories sobre la motivació ==
{{principal|Psicologia de la motivació}}
 
Línia 15:
Ford, per la seva banda, les agrupa en sis àrees: afectives (aconseguir el benestar, cercar la felicitat, entretenir-se, estar tranquil....), cognitives (comprendre l'entorn, [[curiositat]]....), d'organització subjectiva (necessitat de coherència interna, afany de trascendència...), autoasertives (sentir-se únic, exercir la llibertat, obtenir aprovació...), integradores (responsabilitat social, sentir-se part d'un grup....) i de tasca (dominar un exercici complicat, guanyar quelcom material...) Afirma que cada persona estableix una jerarquia entre els tipus de metes i necessitats i que es motiva per unes més que per les altres.
 
== Elements per considerar en la motivació ==
La motivació es pot estudiar en quatre fases:<ref>Pintrich & Schunk (2006), ''Motivación en contextos educativos'', Pearson Prentice Hallm</ref> el context, que forneix d'experiències al subjecte; el procés de [[cognició]], que el fa percebre la situació d'una manera determinada; la creença que es crea sobre la situació o tasca i per últim la conducta que manifesta.
 
Línia 24:
Aquests elements augmenten o disminueixen la motivació per la situació, que es manifesta en l'elecció d'activitat (es fa o no una cosa i es fa de determinada manera), l'esforç i persistència (hom tendeix a posar més interès i esforç quan està més motivat), la implicació emocional i el judici explícit sobre la tasca.
 
== Augmentar la motivació ==
Algunes de les pautes per augmentar la motivació passen per:
*proporcionar experiències d'èxit o agradables relacionades amb la tasca
Línia 34:
*deixar marge de llibertat amb pautes que possibilitin l'èxit
 
== Referències ==
<references/>
{{Enllaç AD|fr}}
 
[[Categoria:Psicologia]]
 
{{Enllaç AD|fr}}
 
[[ar:دافع]]
Linha 77 ⟶ 78:
[[si:අභිප්‍රේරණය]]
[[sk:Motivácia]]
[[sq:Motivacioni]]
[[sr:Мотив]]
[[sv:Drivkraft]]