Diferència entre revisions de la pàgina «Ressonància magnètica nuclear»

m
un senyal
m (un senyal)
La mesura de la [[radiació]] absorbida i emesa pels nuclis atòmics dóna informació valuosa sobre les seves propietats [[magnetisme|magnètiques]]. La RMN es pot utilitzar només amb nuclis amb [[moment magnètic]] diferent de zero. Això vol dir àtoms amb un nombre senar de protons i neutrons, com ara <sup>1</sup>[[hidrogen|H]], <sup>2</sup>[[deuteri|H]], <sup>13</sup>[[carboni|C]], <sup>15</sup>[[nitrogen|N]], <sup>31</sup>[[fòsfor|P]], <sup>19</sup>[[fluor|F]]. El moment magnètic d'aquests àtoms esta quantitzat, i pot prendre una sèrie de valors determinats. El camp magnètic extern fa que hi hagi petites diferències energètiques entre aquests estats. Si el camp electromagnètic té la freqüència adequada, un nucli pot absorbir un [[fotó]] i passar a un estat d'energia més elevada; quan aquest nucli es relaxa, també emet un fotó.
 
La RMN s'utilitza com a eina [[espectroscòpia|espectroscòpica]] per obtenir dades físiques i químiques de compostos químics. En la pràctica, la RMN sobre àtoms d'hidrogen o de carboni és la que té més rellevància, ja que aquests àtoms es troben presents en la majoria de molècules, si més no les [[matèria orgànica|orgàniques]] (tot i que el <sup>13</sup>C no es l'[[isòtop]] més abundant, sol haver-n'hi una proporció prou elevada en qualsevol mostra). El principi bàsic és que, si bé les propietats magnètiques de cada àtom depenen principalment de la composició del seu nucli (nombre de protons i de neutrons), l'ambient al voltant d'aquest àtom també hi té un efecte (apantallament electrònic i acoblament d'spin). Això fa possible que cada àtom (o grup d'àtoms equivalents) en una molècula doni unaun senyal diferent en l'espectre RMN.
 
[[Categoria:Tecnologia nuclear]]
6.734

modificacions