7,92 × 57 mm: diferència entre les revisions

El projectil alemany estàndard sS (schweres Spitzgeschoß/bala pesada punxeguda) tenia 35,3 mm de longitud i era de molt alta qualitat. <ref name="eom"> [http://history.amedd.army.mil/booksdocs/wwii/woundblstcs/chapter1.htm Enemy Ordnance Materiel] </ref> Pesava al voltant de 12,8 g, tenia farcit de plom i encamisat 95% coure/5% zinc.{{CN}} Oferia la millor eficiència aerodinàmica i rendiment de totes les bales estàndard utilitzades en la [[Segona Guerra Mundial|SGM]] per la seva [[coeficient balístic]] d'entre 0,557 i 0,584. Fins i tot per als estàndards de 2007, un abast típic efectiu de 800 m és excel·lent per munició estàndard.

 

 

La munició 7,92 mm d'alta velocitat per metralladores de la [[Luftwaffe]] tenia el projectil PMK (PHOSPHORICA mit Stahlkern/fòsfor amb nucli d'acer) de 10,15 go el projectil B (Beobachtung/observació) de 10,85 g , que aconseguia una [[velocitat de sortida]] 15% major que la estàndard sS com a resultat d'una més poderosa càrrega de pólvora.{{CN}} El projectil PMK era un perforant-incendiari, mentre que el B era un incendiari-explosiu que contenia fòsfor i tenia un perdigó que ho feia explotar al contacte amb qualsevol blanc, sense importar el feble que aquest fos. El projectil B estava, com qualsevol altra bala explosiva o incendiària, prohibit per a ús antipersona, d'acord amb les [[Conferències de l'Haia]] de 1899 i 1907. Els alemanys sostenien que el seu ús era principalment per a observació i estimació de distàncies, però hi ha informes que esmenten la utilització d'aquest projectil en pintes de fusells i cintes de metralladores. No es permetia a les unitats regulars d'infanteria alemanya utilitzar aquesta munició. No obstant això, alguns franctiradors alemanys feien ús d'aquesta bala d'alta velocitat per augmentar el seu abast efectiu en uns 150 mi causar horribles ferides.