Burgundis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
Els '''burgundis''' foren un poble [[germànic]] oriental originària d'[[Escandinàvia]], que a partir de l'any [[200]] va iniciar una migració massiva cap a l'[[Europa]] central, seguida pels [[vàndals]], cap a [[Pomerània]] (actuals [[Polònia]] i nord-est d'[[Alemanya]]). Després es va instal·lar a la [[Gàl·lia]], entre els [[francs]] i els [[alamans]], a la vora del [[Rin]]. La tribu va establir la seva capital a «Borbetomagus» (actual [[Worms]]) i va prendre «Mogontiacum» ([[Magúncia]]) als romans.
 
[[Ptolomeu]] esmentava als Buguntes, entre el [[Vístula]] i el Viadus que probablement foren el mateix poble després conegut com burgundis. D'aquests [[Plini]] diu que fou una branca dels [[vàndals]], com ho foren els [[varinis]], els carinis i els gutons. Altres autors els fan d'arrel romana sorgit de pobles i colons establerts pels [[romans]] als "burgi".
 
== Història ==
Línia 18:
== Orígens tribals ==
[[Fitxer:DenmarkBornholm2.png|thumb|right|220px|Localització de l'illa de [[Bornholm]].]]
Les tradicions burgúndies esmentaven un origen escandinau i això troba suport en nombroses proves i evidències arqueològiques (Stjerna), i molts investigadors consideren que aquestes tradicions semblen ser correctes. Possiblement perquè [[Escandinàvia]] estava més enllà de l'horitzó de les primeres fonts romanes, incloent a [[Tàcit]] (que només esmenta una tribu escandinava, els [[suions]]), no es diu d'elles sobre d'on podrien venir els burgundis. El primer que els cita és [[Plini el Vell]], que els veia com una tribu integrant del poble vàndal i després [[Claudi Ptolemeu | Ptolemeu]], en la seva obra [[Geographia]], en la segona meitat del segle II, els cita com a veïns dels semnones. La primera referència romana a la seva procedència és simplement el [[Rin]] (entre d'altres, [[Amià Marcel·lí]], XVIII, 2, 15), ja que per a ells els burgundis no eren sinó una altra tribu germànica oriental.
 
Actualment es creu que els els burgundis procedirien de l'illa de [[Bornholm]], ja que cap a l'any [[300]] la població havia desaparegut en gran part de l'illa. La majoria dels seus cementiris havien deixat de ser utilitzats, i els que encara s'utilitzaven tenien pocs enterraments. El nom de la illa, en noruec antic, és «Burgundarholmr» («illa dels burgundis») el que corrobora tal procedència. Veseti, en la seva obra ''Þorsteins saga Víkingssonar'', diu que es van assentar en una illa o alzinar, que es deia alzinar de Borgund, és a dir, Bornholm. La traducció d'[[Alfred el Gran]] d'''[[Orosi]]'' utilitza el nom ''Burgenda land''. El poeta i pioner mitologista [[Viktor Rydberg]] (1828-1895), (''Our Fathers Godsaga'' (''Els nostres Pares "Godsaga'') va afirmar basant-se en una font medieval, ''Vita Sigismundi'', que els burgundis mateixos mantenien tradicions orals sobre el seu origen escandinau.
Línia 24:
Les excavacions arqueològiques a [[Alemanya]] en els últims cinquanta anys han posat de manifest l'existència de dos emplaçaments burgundis a [[Germània]] anteriors al seu contacte amb l'[[Imperi Romà]]. S'han donat dues explicacions sobre la seva existència:
 
* Novament, que els cronistes romans de les campanyes militars no distingissin als burgundis d'un altre dels pobles [[germànics]], els [[alamans]], en escriure els seus anals.
 
* Que tal contacte no es produeix perquè els burgundis se separessin de la lliga dels [[alamans]] en el moment en què l'[[Imperi Romà]]. s'estava afeblint i es trobava en desintegració i ocupessin territoris de les actuals [[Suïssa]], [[Àustria]], del [[Franc Comtat]] i dels [[Alps]].
 
== Primeres relacions amb els romans ==
[[Fitxer: Germanen 50 n. Chr.png | thumb | 350px | right | Localització dels '''burgundis''' a meitat del segle I d.C.]]
[[Fitxer: Alemanni expansion.png | thumb | 350px | right | Les regions que van ocupar els [[alamans]] i que posteriorment, en desplaçar-se a l'est, van ser ocupades pels '''burgundis'''. Les dates assenyalen els enfrontaments contra els [[romans]] i la línia negra gruixuda el limes (frontera).]]
 
Les primeres migracions burgundiesburgúndies els van portar a establir-se en la marge esquerra del curs mig de l'[[Oder]], encara que algunes tribus van arribar fins a les costes del llunyà [[Mar Negre]]. Més tard estarien vivint a la conca del [[Vístula]], d'acord amb [[Jordanes]], l'historiador dels gots de mitjan segle VI. A mitjan segle III els burgundis havien estat a punt de desaparèixer, derrotats en una batalla per un altre poble que habitava la mateixa zona, els [[gèpids]], que, encapçalats pel seu rei Fastida, gairebé els van aniquilar.
 
Cap a la dècada del 270 d.C. els burgundis van començar novament a emigrar i van entrar per primera vegada en contacte amb els romans i cap al final del segle III, una població prou nombrosa de burgundis havia ocupat les antigues terres abandonades dels [[alamans]] en terres del [[Rin]] i eldel [[Main]]. El poble alamanalamà havia començat a desplaçar-se cap a l'est, fins a la frontera de l'imperi (limes germànic), que violaven amb certa freqüència per fer incursions en gran part de la [[Gàl·lia]] (cap al 259/260), fins que van ser derrotats i es van retirar a l'altra banda de la frontera del Rin Durant gairebé un segle i no van ocasionar més problemes a Roma, però cap a l'any 352 havien recomençat les seves incursions. Al final de l'any 367 van creuar per sorpresa el [[Rin]], atacant i saquejant «Moguntiacum» ([[Magúncia]]).
 
L'any [[369]], l'emperador [[Valentinià I]] va sol·licitar l'ajuda dels burgundis en la seva guerra contra els alamans (Amià Marcel·lí, XXVIII, 5, 8-15), però al final la campanya no es va dur a terme ja que els romans començaven a veure en l'arribada massiva de guerrers burgundis una amenaça encara més gran. Valentinià va contraatacar a «Solicinium» i amb l'ajuda d'altres pobles els van derrotar pírricament, ja que les baixes de l'[[exèrcit romà]] van ser tan nombroses que va haver d'abandonar la idea de continuar la seva campanya contra ells. El 374 els romans van signar la pau amb Macrià, rei dels [[alamans]], que des de llavors es va convertir en un fidel aliat seu. Els següents tres anys Valentinià va reorganitzar les defenses de la frontera del [[Rin]], supervisant personalment la construcció de nombrosos forts.
 
Al final del segle IV, els burgundis van expulsar als [[alamans]] de la regió entre el Taunus i el [[riu Neckar]] i ells mateixos van aconseguir el [[Rin]] aproximadament quatre dècades més tard, els burgundis apareixen de nou. Després de la caiguda en desgràcia i posterior captivitat i execució a [[Ravenna]] del general i [[magister militum]] romà [[Estilicó]], les tropes visigodes d'[[Alaric I]] van tornar a lluitar ([[406]] - [[408]]) contra Roma, acompanyades aquesta vegada per les tribus del nord, que van creuar el Rin i van penetrar a l'Imperi. Entre aquestes tribus es trobaven els [[alans]], els [[vàndals]], els [[sueus]], i, possiblement, els burgundis, que haurien emigrat cap a l'oest i s'haurien establert a la vall del Rin, ena la zona propera a «Borbetomagus» ([[Worms]]).
 
Quan l'[[Imperi Romà]] es va afeblir, va autoritzar als pobles [[germànics]] a assentar-se al seu territori com a «federats» (''foederati''). Aquests pobles rebien la terra i una part de l'impost sobre la renda a canvi de garantir la seguretat del territori. Entre ells, hi havia els burgundis, que malgrat la seva condició de ''foederati'', semblen haver tingut una relació tempestuosa amb els romans ja que van irrompre a les regions frontereres i van estendre la seva influència a tot el territori.