Nefelometria: diferència entre les revisions

La '''nefelometria''' és una [[tècnica analítica]] que es basa en la [[Dispersió (física)|dispersió]] de la [[radiació]] de la [[llum]] que travessa les partícules de la [[matèria]]. Quan la llum travessa un medi [[transparent]] en la qual existeix una [[Suspensió (mescla) |suspensió]] de partícules sòlides, es dispersa en totes les direccions i com a conseqüència s'observa tèbia. La dispersió no suposa la pèrdua neta de potència radiant, només es afectada la direcció de la propagació, perquè la [[Intensitat lluminosa |intensitat]] de la radicació és la mateixa en qualsevol [[angle]]. La intensitat depèn de: el nombrenúmero de partícules suspeses, la seva mida, la seva forma, els índexs refractius de la partícula i del medi dispersant i de la longitud d'ona de la radiació dispersa. La relació entre variables és més factible en un tractament teòric, però a causa de la seva complexitat rares vegades s'aplica en problemes analítics específics. El procediment generalment és empíric i només es consideren 3 factors: