I²C: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: ar:I²C
m Bot:Desambiguació assistida: Bus - Canviant enllaç(s) per Bus (informàtica)
Línia 1:
[[Fitxer:I2C.svg|thumb|350px|Un exemple esquemàtic amb un mestre (un [[microcontrolador]]) y tres nodes esclaus (un [[Conversió analògica-digital|ADC]], un [[Conversor digital-analògic|DAC]], i altre microcontrolador) amb [[resistencia pull-up|resistencies pull-up]] R<sub>p</sub>.]]
 
'''I²C''' és un [[Bus (informàtica)|bus]] de comunicacions en sèrie. El seu nom ve d’''Inter-Integrated Circuit'' (Circuits Inter-Integrats). La versió 1.0 data de l’any 1992 i la versió 2.1 de l’any 2000, el seu dissenyador és Philips. La velocitat és de 100Kbits per segon en el mode estàndard, encara que també permet velocitats de 3.4 Mbit/s. És un bus molt utilitzat en la indústria, principalment per a comunicar microcontroladors i els seus perifèrics en sistemes integrats (Embedded Systems) i generalitzant més, per a comunicar circuits integrats entre si que normalment residixen en un mateix circuit imprès.
La principal característica d'I²C és que utilitza dos línies per a transmetre la informació: una per a les dades i per un altre el senyal de rellotge. També és necessària una tercera línia, però esta només és la referència (massa). Com solen comunicar-se circuits en una mateixa placa que comparteixen una mateixa massa esta tercera línia no sol ser necessària.