Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques: diferència entre les revisions

Es canvia "la URSS" per "l'URSS"
(Es canvia "la URSS" per "l'URSS")
|any_inici = 1922
|any_fi = 1991
|esdeveniment_inici = [[Tractat de Creació de la l'URSS|Tractat de la Unió]]
|esdeveniment_fi = Dissolució
|data_inici = 30 de desembre
La '''Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques''' abreviat '''URSS''' o, simplement, '''Unió Soviètica''' (Советский Союз, ''Sovietski Soiuz''), o '''Rússia Soviètica''' va ser un [[estat]] situat al nord d'[[Euràsia]], que va existir de [[1922]] a [[1991]] sobre el territori del que havia estat l'[[Imperi Rus]]. <ref name="britannica1">[[Encyclopedia Britannica]]: [http://www.britannica.com/EBchecked/topic/614785/Union-of-Soviet-Socialist-Republics Union of Soviet Socialist Republics]</ref> Una manera més informal i simplificada emprada pels seus residents per anomenar-la era ''la Unió'' (''Soiuz''). Era una confederació [[Constitució de la Unió Soviètica|constitucional]] d'[[estat socialista|estats socialistes]] basada en la ideologia [[comunisme|comunista]].
 
La Unió Soviètica tenia un [[sistema polític de partit únic]], dominat pel [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|Partit Comunista]] fins el 1990. <ref>Bridget O'Laughlin (1975) ''Marxist Approaches in Anthropology'' Annual Review of Anthropology Vol. 4: pp. 341–70 (October 1975) (doi:10.1146/annurev.an.04.100175.002013).<br />William Roseberry (1997) ''Marx and Anthropology'' Annual Review of Anthropology, Vol. 26: pp. 25–46 (October 1997) (doi:10.1146/annurev.anthro.26.1.25)</ref> Encara que la l'URSS era nominalment una [[unió política|unió]] de [[Repúbliques de la Unió Soviètica|repúbliques soviètiques]] (15 des de 1956) amb la capital a [[Moscou]], realment era un estat altament centralitzat amb una [[Economia de la Unió Soviètica|economia planificada]].
 
L'URSS va sorgir després de la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]], el [[1917]], i un període posterior de guerra civil, al final del qual els [[comunisme|comunistes]] o bolxevics es van fer amb el poder. La seva fundació va ser el desembre de 1922 quan la [[RSFS de Rússia]] s'uní a les repúbliques de [[RSS d'Ucraïna|Ucraïna]], [[RSS de Bielorússia|Bielorússia]] i [[Transcaucàsia]]. Després de la mort de [[Vladimir Lenin]], el primer líder soviètic, el poder va quedar consolidat en [[Iósif Stalin]], <ref name="StalinRobertService">Robert Service. ''Stalin: A Biography.'' 2004. ISBN 978-0-330-41913-0</ref> qui portà a terme una [[industrialització]] masiva per tot el país amb una [[Economia de la Unió Soviètica|economia planificada]] i una gran [[Repressió política a la Unió Soviètica|repressió política]]. <ref name="StalinRobertService" /><ref>{{cite book |first=George |last=Crile |title=Charlie Wilson's War: The Extraordinary Story of the Largest Covert Operation in History |publisher=Atlantic Monthly Press |year=2003 |isbn=0871138549}}</ref>
 
== Repúbliques ==
Constitucionalment, la Unió Soviètica fou una federació de Repúbliques Socialistes Soviètiques ('''RSS''') i la [[República Socialista Federada Soviètica de Rússia]] (RSFSR), si bé el mandat de l'enormement centralitzat [[PCUS|Partit Comunista]] convertia la Unió en quelcom merament nominal. <ref name="sakwa"/> Les primeres repúbliques sorgiren just després de la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]] del [[1917]]. Al principi les repúbliques eren independents les unes de les altres malgrat que els respectius governs actuaven de forma coordinada dirigits pels líders pel [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. Al desembre de [[1922]], quatre repúbliques ([[República Socialista Federada Soviètica de Rússia]], [[RSS d'Ucraïna]], [[RSS de Bielorússia]] i [[RFSS de Transcaucàsia]]) s'uniren formant la '''Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques''' mitjançant el [[Tractat de Creació de la l'URSS|Tractat de la Unió]]. Al 1924, durant la [[Delimitació nacional a la Unió Soviètica|delimitació nacional]] a l'Àsia Central, amb les repúbliques de [[República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan|Uzbekistan]] i [[República Socialista Soviètica de Turkmenistan|Turkmenistan]] sent formades a partir de la RSFS de Rússia, així com dues noves dependències, [[República Popular Soviètica de Coràsmia|Coràsmia]] i [[República Popular Soviètica de Bukharà|Bukharà]]. Al 1929, la [[RSS del Tadjikistan]] va crear-se des de la RSS d'Uzbekistan. Amb la constitució de 1935, les repúbliques constituents de la RFSS de Transcaucàsia, nominalment [[RSS de Geòrgia|Geòrgia]], [[RSS d'Armènia|Armènia]] i [[RSS de l'Azerbaidjan|Azerbaidjan]], van ser elevades a repúbliques de la Unió, mentre que les repúbliques de [[RSS del Kazakhstan|Kazakhstan]] i [[RSS del Kirguizistan|Kirguizistan]] naixien a partir de la RSFS de Rússia. <ref>{{cite book | last=Adams, Simon | title= Russian Republics | url = http://books.google.cat/books?id=LyqIDCc-cSsC&dq | year=2005 | page=21|publisher=Black Rabbit Books| isbn=1583406069}}</ref> A partir de l'agost de 1940 es formà la [[RSS de Moldàvia]] a partir de zones d'Ucraïna i de [[Ocupació soviètica de Bessaràbia i Bucovina del Nord|zones de Bessaràbia annexionades de Romania]], així com les repúbliques d'[[RSS d'Estònia]], [[RSS de Letònia|Letònia]] i [[RSS de Lituània|Lituània]], creades després que les [[repúbliques bàltiques]] fossin [[Ocupació i annexió dels Estats Bàltics per la Unió Soviètica (1940)|annexionades per la Unió Soviètica]]. La [[República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa|RSS Carelo-Finlandesa]] va ser separada de la RSFS de Rússia al març de 1940, però hi tornà al 1956, sent formalment la República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia. Entre juliol de 1956 i setembre de 1991 hi havia 15 repúbliques (veure el mapa) <ref>{{cite book | last=Feldbrugge, Ferdinand Joseph Maria | title= Russian law: the end of the Soviet system and the role of law | url = http://books.google.cat/books?id=JWt7MN3Dch8C&dq | year=1993 | page=94 |publisher= [[Martinus Nijhoff Publishers]] | isbn=0792323580}}</ref>
 
Els criteris per a l'establiment de noves repúbliques foren els següents:
# El '''[[Soviet de les Nacionalitats]]''': de 625 diputats representants de les repúbliques i de les províncies autònomes, com de les àrees o circumscripcions nacionals. Era la cambra territorial, equivalent als senats occidentals.
 
Una altra font de poder parlamentari era el [[Congres dels Soviets]], que es reunia anualment i estava format per representats de diversos soviets de la Unió. El [[cap d'Estat]] estava encarnat en un orgue col·lectiu: el [[Presídium del Soviet Suprem de la l'URSS]], i President del Presídium era [[de jure]] el [[Cap de l'Estat]]. El govern l'exercia el [[Consell de Ministres de la l'URSS|Consell de Ministres]], els integrants dels quals eren triats pel Soviet Suprem que liderava el [[President del Consell de Ministres de la l'URSS]].
 
A la [[Constitució soviètica de 1924|constitució de 1924]] s'incloïa per primera vegada l'estructura federal de la Unió Soviètica, així com el dret de les repúbliques federares a separar-se de la l'URSS i a establir-se com a estats independents. En aquesta constitució, a diferència de les altres, no es donava una funció rellevant a l'Estat al [[PCUS|Partit Comunista]].
 
La Unió Soviètica era una [[república federal]] basada en 15 repúbliques unides. A més, una sèrie d'unitats territorials formaven les repúbliques. Aquestes també tenien una jurisdicció pensada per protegir els interessos de minories nacionals. Les repúbliques tenien les seves pròpies constitucions, que, juntament amb la [[Constitució de la Unió Soviètica|Constitució de la Unió]], proporcionaven la divisió teòrica del poder a la Unió Soviètica. Llevat de la [[RSFS de Rússia]] tenien el seu propi Partit Comunista. Tot i això, al 1989, el [[PCUS]] i el govern central s'apropiaren de tota autoritat significativa, establint les polítiques que havien de portar a terme les governs de les repúbliques, províncies, óblasts i districtes.
 
=== Govern de la Unió Soviètica ===
[[Fitxer:Supreme Soviet 1982.jpg|thumb|right |El [[Gran Palau del Kremlin]], seu del Soviet Suprem de la l'URSS, al 1982.]]
El [[Soviet Suprem de la Unió Soviètica|Soviet Suprem]], conegut abans de 1936 com a Comitè Central Executiu, votava pràcticament unànimement per la població en unes eleccions incontestables, elegint el màxim cos estatal durant la major part de la història soviètica, <ref>{{cite book | author = F. Triska, Jan; Slusser, Robert M. | title = The theory, law, and policy of Soviet treaties | publisher = [[Stanford University Press]] | year = 1962 | date = | pages = 63–4 | url = http://books.google.cat/books?id=QmWmAAAAIAAJ&dq | isbn = 0804701229 }}</ref> mentre que en un inici simplement actuava com una institució per segellar, aprovar i implementar totes les decisions imposades pel Partit, adquirí poders addicionals després de l'aprovació dels [[Pla Quinquennal (URSS)|Plans Quinquennals]] i pel [[pressupost estatal]] soviètic. <ref>{{cite book | author = Deb, Kalipada | title = Soviet Union to Commonwealth: transformation and challenges | publisher = M.D. Publications Pvt. Ltd | year = 1996 | date = | pages = 81 | url = http://books.google.cat/books?id=IvK6r-8Ogg0C&dq | isbn = 8185880956 }}</ref> El Soviet Surem elegia un [[Presídium del Soviet Suprem|Presídium]] per exercir el seu poder entre les sessions plenàries, <ref name="COMSSP"/> ordinàriament celebrades en dues ocasions a l'any, i nomenava el [[Tribunal Suprem de la Unió Soviètica|Tribunal Suprem]], <ref>{{cite book | author = | title = The Communist World | publisher = Ardent Media | year = 2001 | date = | pages = 441 | url = http://books.google.cat/books?id=h9FFVgu-Ff0C&dq | isbn = 0271021705 }}</ref> al [[Fiscal General de la Unió Soviètica|Fiscal General]] <ref>{{cite book | author = Joseph Marie Feldbrugge, Ferdinand | title = Russian law: the end of the Soviet system and the role of law | publisher = [[Martinus Nijhoff Publishers]] | year = 1993 | date = | pages = 205 | url = http://books.google.cat/books?id=JWt7MN3Dch8C&dq | isbn = 0792323580 }}</ref> i al Consell de Ministres (conegut abans de 1946 com a [[Consell de Comissaris del Poble]]), presidit pel [[Caps d'Estat de la Unió Soviètica|President]] (''Premier'') i dirigia l'enorme burocràcia responsable per l'administració de l'economia i la societat. <ref name="COMSSP">{{cite book | author = Benson, Shirley | title = Nikita Khrushchev and the Creation of a Superpower | publisher = [[Penn State University Press]] | year = 2001 | date = | pages = XIV | url = http://books.google.cat/books?id=dQeahlZdM7sC&dq | isbn = 0271021705 }}</ref> Les estructures de l'Estat i del Partit de les [[Repúbliques de la Unió Soviètica|repúbliques constituents]] emulaven enormement l'estructura de les institucions centrals, si bé la [[RSFS de Rússia]], a diferència de la resta de repúbliques, no va tenir una branca republicana del PCUS durant la major part de la seva història, sent dirigida pel PCUS fins al 1990. les autoritats locals s'organitzaven mitjançant els [[Organització del Partit Comunista de la Unió Soviètica|comites locals]], els [[soviet]]s locals i els [[Ispolkom|comitès executius]]. Mentre que el sistema estatal era nominalment federal, el PCUS era unitari. <ref>{{cite book | author = White, Stephen; J. Gill, Graeme; Slider, Darrell | title = The politics of transition: shaping a post-Soviet future | publisher = [[Cambridge University Press]] | year = 1993 | date = | pages = 108 | url = http://books.google.cat/books?id=O9IGbITqT_EC&dq | isbn = 0521446341 }}</ref>
 
La Unió Soviètica era un [[estat socialista]] federal composat per [[Repúbliques de la Unió Soviètica|quinze repúbliques]], creat el 30 de desembre de 1922 i dissolt el 25 de desembre de 191. Si bé el comandament de l'Estat i del govern eren càrrecs diferents, bona part del poder polític requeia en el [[Secretari General del PCUS|Secretari General]] i altres membres del seu [[Comitè Central del PCUS|Comitè Central]].
 
De fet, era habitual que el Secretari General del Partit fos President del Presídium, [[Cap d'Estat|Cap de l'Estat]] o [[President del Consell de Ministres de la l'URSS|President del Consell de Ministres]] ([[Cap de Govern]]). Fins a [[Nikita Khrusxov]] era costum que el líder del [[PCUS|Partit]] estigués directament a càrrec del poder executiu, però a partir del seu successor [[Leonid Brèjnev]] ocuparen la comandància de l'Estat. La premsa occidental, per un general, feia cas omís d'aquestes distincions i anomenava al líder polític ''President de la Unió Soviètica'' o ''Primer Ministre de la Unió Soviètica'', encara que aquests càrrec no van existir oficialment fins als darrers mesos del govern de [[Mikhaïl Gorbatxov]].
 
El càrrec de Secretari General del Partit Comunista no va ser creat fins a l'abril de 1922, convertint-se en el màxim càrrec després de la mort de [[Lenin]]. Entre març de 1953 i el 8 d'abril de 1966 el càrrec s'anomenà Primer Secretari. A partir d'aquesta data i fins el 14 de març de 1990 el càrrec tornà a denominar-se Secretari General del PCUS.
Moscou considerava l'Europa Oriental com una zona excel•lent per defensar les seves fronteres occidentals, i assegurà el seu control a la regió transformant els països de l'Europa de l'Est en [[estat satèl·lit|estats satèl·lits]]. Així doncs, les tropes soviètiques van intervenir a la [[Revolució hongaresa de 1956]] i citaren la [[doctrina Brèjnev]], el contrapunt soviètic a les doctrines estatunidenques de [[Lyndon B. Johnson|Johnson]] i [[Richard Nixon|Nixon]], i ajudaren a expulsar al govern [[txecoslovac]] al 1968, en l'anomenada ''[[Primavera de Praga]]''.
 
A finals dels anys 50, una confrontació amb [[República Popular de Xina|Xina]] respecte a l'apropament de la l'URSS amb occident, que [[Mao Zedong|Mao]] rebutjà, sumada al revisionisme de Khrusxov, conduí al [[trencament sinosoviètic]]. Això donà lloc a una separació per tot el moviment comunista arreu del món i a que règims comunistes com el d'[[República Popular d'Albània|Albània]] o [[Kamputxea Democràtica|Cambodja]] elegiren aliar-se amb Xina enlloc de amb la Unió Soviètica. Per un altre costat, la guerra entre els anteriors aliats semblava ser una possibilitat, i tot i que les relacions s'alleugerarien als anys 70, no tornarien a la normalitat fins a l'era de Gorbatxov. Durant el mateix període va haver una tensa confrontació entre els [[Estats Units]] i la Unió Soviètica arran del [[Crisi dels míssils de Cuba|desplegament soviètic de míssils nuclears a Cuba]].
 
[[Fitxer: Carter Brezhnev sign SALT II.jpg|thumbnail|esquerra|250px|Signatura per part de [[Leonid Brèjnev]] i [[Jimmy Carter]] dels [[SALT II|acords SALT II]] el 18 de juny de 1979 a [[Viena]].]]
L'escut va ser adoptat al 1924, emprant-se fins a la dissolució de la Unió Soviètica al 1991. Tècnicament parlant, es tractava d'un emblema i no pas d'un escut d'armes, car no respecta les [[heràldica|normes heràldiques]]. Tot i això, en [[rus]] sempre se l'ha anomenat ''герб'', el terme emprat pels escuts d'armes tradicionals.
 
Cadascuna de les Repúbliques Socialistes Soviètiques i cadascuna de les Repúbliques Socialistes Soviètiques Autònomes tenien el seus propis escuts d'armes, clarament inspirats en el de la Unió Soviètica. L'escut de la l'URSS també serví de base per a molts escuts d'estats socialistes, com els de la [[República Federal Socialista de Iugoslàvia]] o la [[República Democràtica Alemanya]].
 
== Demografia ==
[[Fitxer:Population of former USSR.PNG|thumb|250px|La població de la l'URSS (vermell) i dels estats post-soviètics entre 1961 a 2009 ]]
Els cinquanta primers anys del segle XX a la [[Imperi rus|Rússia tsarista]] i a la Unió Soviètica van estar marcats per una successió de desastres, cadascun d'ells acompanyats per una gran pèrdua de població. El gran nombre de morts durant el transcurs de la [[I Guerra Mundial]] i de la [[Guerra Civil Russa|Guerra Civil]] (incloent la [[Fam russa de 1921|fam de la postguerra]]) provocaren uns 18 milions de morts, <ref>Mark Harrison (2002). "''[http://books.google.cat/books?id=yJcD7_Q_rQ8C&pg=PA167&dq&hl=en#v=onepage&q=&f=false Accounting for War: Soviet Production, Employment, and the Defence Burden, 1940-1945]''". Cambridge University Press. p.167. ISBN 0-521-89424-7</ref> uns 10 milions de morts a la dècada de 1930,<ref name="1930s"/> i més de 26 milions entre 1940 i 1945. Com que una gran proporció dels morts durant la [[II Guerra Mundial]] eren homes joves, la població soviètica de postguerra va ser entre 45 i 50 milions menor que la prevista a les projeccions demogràfiques fetes al 1939. <ref>Geoffrey A. Hosking (2006). "''[http://books.google.cat/books?id=CDMVMqDvp4QC&pg=PA242&dq&hl=en#v=onepage&q=&f=false Rulers and victims: the Russians in the Soviet Union]''". Harvard University Press. p.242. ISBN 0-674-02178-9</ref>
 
470

modificacions