Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques: diferència entre les revisions

|any_inici = 1922

|any_fi = 1991

|esdeveniment_fi = Dissolució

|data_inici = 30 de desembre

La '''Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques''' abreviat '''URSS''' o, simplement, '''Unió Soviètica''' (Советский Союз, ''Sovietski Soiuz''), o '''Rússia Soviètica''' va ser un [[estat]] situat al nord d'[[Euràsia]], que va existir de [[1922]] a [[1991]] sobre el territori del que havia estat l'[[Imperi Rus]]. <ref name="britannica1">[[Encyclopedia Britannica]]: [http://www.britannica.com/EBchecked/topic/614785/Union-of-Soviet-Socialist-Republics Union of Soviet Socialist Republics]</ref> Una manera més informal i simplificada emprada pels seus residents per anomenar-la era ''la Unió'' (''Soiuz''). Era una confederació [[Constitució de la Unió Soviètica|constitucional]] d'[[estat socialista|estats socialistes]] basada en la ideologia [[comunisme|comunista]].

 

 

L'URSS va sorgir després de la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]], el [[1917]], i un període posterior de guerra civil, al final del qual els [[comunisme|comunistes]] o bolxevics es van fer amb el poder. La seva fundació va ser el desembre de 1922 quan la [[RSFS de Rússia]] s'uní a les repúbliques de [[RSS d'Ucraïna|Ucraïna]], [[RSS de Bielorússia|Bielorússia]] i [[Transcaucàsia]]. Després de la mort de [[Vladimir Lenin]], el primer líder soviètic, el poder va quedar consolidat en [[Iósif Stalin]], <ref name="StalinRobertService">Robert Service. ''Stalin: A Biography.'' 2004. ISBN 978-0-330-41913-0</ref> qui portà a terme una [[industrialització]] masiva per tot el país amb una [[Economia de la Unió Soviètica|economia planificada]] i una gran [[Repressió política a la Unió Soviètica|repressió política]]. <ref name="StalinRobertService" /><ref>{{cite book |first=George |last=Crile |title=Charlie Wilson's War: The Extraordinary Story of the Largest Covert Operation in History |publisher=Atlantic Monthly Press |year=2003 |isbn=0871138549}}</ref>

 

== Repúbliques ==

 

Els criteris per a l'establiment de noves repúbliques foren els següents:

# El '''[[Soviet de les Nacionalitats]]''': de 625 diputats representants de les repúbliques i de les províncies autònomes, com de les àrees o circumscripcions nacionals. Era la cambra territorial, equivalent als senats occidentals.

 

 

 

La Unió Soviètica era una [[república federal]] basada en 15 repúbliques unides. A més, una sèrie d'unitats territorials formaven les repúbliques. Aquestes també tenien una jurisdicció pensada per protegir els interessos de minories nacionals. Les repúbliques tenien les seves pròpies constitucions, que, juntament amb la [[Constitució de la Unió Soviètica|Constitució de la Unió]], proporcionaven la divisió teòrica del poder a la Unió Soviètica. Llevat de la [[RSFS de Rússia]] tenien el seu propi Partit Comunista. Tot i això, al 1989, el [[PCUS]] i el govern central s'apropiaren de tota autoritat significativa, establint les polítiques que havien de portar a terme les governs de les repúbliques, províncies, óblasts i districtes.

 

=== Govern de la Unió Soviètica ===

El [[Soviet Suprem de la Unió Soviètica|Soviet Suprem]], conegut abans de 1936 com a Comitè Central Executiu, votava pràcticament unànimement per la població en unes eleccions incontestables, elegint el màxim cos estatal durant la major part de la història soviètica, <ref>{{cite book | author = F. Triska, Jan; Slusser, Robert M. | title = The theory, law, and policy of Soviet treaties | publisher = [[Stanford University Press]] | year = 1962 | date = | pages = 63–4 | url = http://books.google.cat/books?id=QmWmAAAAIAAJ&dq | isbn = 0804701229 }}</ref> mentre que en un inici simplement actuava com una institució per segellar, aprovar i implementar totes les decisions imposades pel Partit, adquirí poders addicionals després de l'aprovació dels [[Pla Quinquennal (URSS)|Plans Quinquennals]] i pel [[pressupost estatal]] soviètic. <ref>{{cite book | author = Deb, Kalipada | title = Soviet Union to Commonwealth: transformation and challenges | publisher = M.D. Publications Pvt. Ltd | year = 1996 | date = | pages = 81 | url = http://books.google.cat/books?id=IvK6r-8Ogg0C&dq | isbn = 8185880956 }}</ref> El Soviet Surem elegia un [[Presídium del Soviet Suprem|Presídium]] per exercir el seu poder entre les sessions plenàries, <ref name="COMSSP"/> ordinàriament celebrades en dues ocasions a l'any, i nomenava el [[Tribunal Suprem de la Unió Soviètica|Tribunal Suprem]], <ref>{{cite book | author = | title = The Communist World | publisher = Ardent Media | year = 2001 | date = | pages = 441 | url = http://books.google.cat/books?id=h9FFVgu-Ff0C&dq | isbn = 0271021705 }}</ref> al [[Fiscal General de la Unió Soviètica|Fiscal General]] <ref>{{cite book | author = Joseph Marie Feldbrugge, Ferdinand | title = Russian law: the end of the Soviet system and the role of law | publisher = [[Martinus Nijhoff Publishers]] | year = 1993 | date = | pages = 205 | url = http://books.google.cat/books?id=JWt7MN3Dch8C&dq | isbn = 0792323580 }}</ref> i al Consell de Ministres (conegut abans de 1946 com a [[Consell de Comissaris del Poble]]), presidit pel [[Caps d'Estat de la Unió Soviètica|President]] (''Premier'') i dirigia l'enorme burocràcia responsable per l'administració de l'economia i la societat. <ref name="COMSSP">{{cite book | author = Benson, Shirley | title = Nikita Khrushchev and the Creation of a Superpower | publisher = [[Penn State University Press]] | year = 2001 | date = | pages = XIV | url = http://books.google.cat/books?id=dQeahlZdM7sC&dq | isbn = 0271021705 }}</ref> Les estructures de l'Estat i del Partit de les [[Repúbliques de la Unió Soviètica|repúbliques constituents]] emulaven enormement l'estructura de les institucions centrals, si bé la [[RSFS de Rússia]], a diferència de la resta de repúbliques, no va tenir una branca republicana del PCUS durant la major part de la seva història, sent dirigida pel PCUS fins al 1990. les autoritats locals s'organitzaven mitjançant els [[Organització del Partit Comunista de la Unió Soviètica|comites locals]], els [[soviet]]s locals i els [[Ispolkom|comitès executius]]. Mentre que el sistema estatal era nominalment federal, el PCUS era unitari. <ref>{{cite book | author = White, Stephen; J. Gill, Graeme; Slider, Darrell | title = The politics of transition: shaping a post-Soviet future | publisher = [[Cambridge University Press]] | year = 1993 | date = | pages = 108 | url = http://books.google.cat/books?id=O9IGbITqT_EC&dq | isbn = 0521446341 }}</ref>

 

La Unió Soviètica era un [[estat socialista]] federal composat per [[Repúbliques de la Unió Soviètica|quinze repúbliques]], creat el 30 de desembre de 1922 i dissolt el 25 de desembre de 191. Si bé el comandament de l'Estat i del govern eren càrrecs diferents, bona part del poder polític requeia en el [[Secretari General del PCUS|Secretari General]] i altres membres del seu [[Comitè Central del PCUS|Comitè Central]].

 

 

El càrrec de Secretari General del Partit Comunista no va ser creat fins a l'abril de 1922, convertint-se en el màxim càrrec després de la mort de [[Lenin]]. Entre març de 1953 i el 8 d'abril de 1966 el càrrec s'anomenà Primer Secretari. A partir d'aquesta data i fins el 14 de març de 1990 el càrrec tornà a denominar-se Secretari General del PCUS.

Moscou considerava l'Europa Oriental com una zona excel•lent per defensar les seves fronteres occidentals, i assegurà el seu control a la regió transformant els països de l'Europa de l'Est en [[estat satèl·lit|estats satèl·lits]]. Així doncs, les tropes soviètiques van intervenir a la [[Revolució hongaresa de 1956]] i citaren la [[doctrina Brèjnev]], el contrapunt soviètic a les doctrines estatunidenques de [[Lyndon B. Johnson|Johnson]] i [[Richard Nixon|Nixon]], i ajudaren a expulsar al govern [[txecoslovac]] al 1968, en l'anomenada ''[[Primavera de Praga]]''.

 

 

[[Fitxer: Carter Brezhnev sign SALT II.jpg|thumbnail|esquerra|250px|Signatura per part de [[Leonid Brèjnev]] i [[Jimmy Carter]] dels [[SALT II|acords SALT II]] el 18 de juny de 1979 a [[Viena]].]]

L'escut va ser adoptat al 1924, emprant-se fins a la dissolució de la Unió Soviètica al 1991. Tècnicament parlant, es tractava d'un emblema i no pas d'un escut d'armes, car no respecta les [[heràldica|normes heràldiques]]. Tot i això, en [[rus]] sempre se l'ha anomenat ''герб'', el terme emprat pels escuts d'armes tradicionals.

 

 

== Demografia ==

Els cinquanta primers anys del segle XX a la [[Imperi rus|Rússia tsarista]] i a la Unió Soviètica van estar marcats per una successió de desastres, cadascun d'ells acompanyats per una gran pèrdua de població. El gran nombre de morts durant el transcurs de la [[I Guerra Mundial]] i de la [[Guerra Civil Russa|Guerra Civil]] (incloent la [[Fam russa de 1921|fam de la postguerra]]) provocaren uns 18 milions de morts, <ref>Mark Harrison (2002). "''[http://books.google.cat/books?id=yJcD7_Q_rQ8C&pg=PA167&dq&hl=en#v=onepage&q=&f=false Accounting for War: Soviet Production, Employment, and the Defence Burden, 1940-1945]''". Cambridge University Press. p.167. ISBN 0-521-89424-7</ref> uns 10 milions de morts a la dècada de 1930,<ref name="1930s"/> i més de 26 milions entre 1940 i 1945. Com que una gran proporció dels morts durant la [[II Guerra Mundial]] eren homes joves, la població soviètica de postguerra va ser entre 45 i 50 milions menor que la prevista a les projeccions demogràfiques fetes al 1939. <ref>Geoffrey A. Hosking (2006). "''[http://books.google.cat/books?id=CDMVMqDvp4QC&pg=PA242&dq&hl=en#v=onepage&q=&f=false Rulers and victims: the Russians in the Soviet Union]''". Harvard University Press. p.242. ISBN 0-674-02178-9</ref>