Viquipèdia

Dada: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot afegeix: id:Dadaisme
fusió amb Dadaisme. Ara continuo arreglant
Línia 1:
{{fusió|#REDIRECT[[Dadaisme}}]]
 
[[Imatge:Tristan Tzara.jpg|thumb|Retrat de Tristan Tzara, líder del moviment]]
El '''Dada''', també conegut a vegades com a ''expresionimse''', era un moviment cultural guardista tant en les arts artesenals, en la literatura (principalment en novela) com en el disseny gràfic que va començar a la ciutat neutral de [[Zuric]] a holanda durant la [[Primera Guerra Mundial]]
 
==Introducció==
Les activitats del Dada incloien reunions socials, manifestacions i publicació de jornals d'art i literatura. La crònica apassionada del món artístic, la [[política]] i la cultura impregnava les seves publicacions.
 
La irracionalitat deliberada, el rebuig de les convencions dins l'art, el trencament amb la il·lusió, el [[cinisme]], l'[[absurd]], l'[[atzar]] i el factor de la casualitat caracteritzen aquest moviment. Va ser creat com a protesta contra la barbàrie de la [[Primera Guerra Mundial]], els interessos burgesos que els adherents del Dada creien que havien inspirat el conflicte i el que pressentien com una rigidesa intel·lectual opressiva tant en el món de l'art com en els aspectes quotidians de la societat d'aquell temps. Aquest moviment va influïr estils, moviments i grups posteriors, com ara el [[surrealisme]], l'[[art pop]] (com a curiositat, primer anomenat ''neo-dada'' per alguns dels seus adherents) o el [[Fluxus]].
 
D'acord amb els seus proponents, el Dada no era una forma d'art, sinó anti-art. Per tot allò que l'art representava, el Dada s'identificava amb els seus valors oposats. Mentre que l'art es preocupava per l'estètica, el Dada la ignorava. Si l'art havia de tenir com a mínim un missatge implícit o latent, el Dada buscava l'absència completa de sentit: la interpretació del Dada és completament depenent de l'espectador. Si l'art ha d'apel·lar a la sensibilitat, el Dada ha d'ofendre. És potser irònic precisament per aquest motiu que el Dada es convertís en un moviment inspirador per l'art modern. El Dada es convertí en una crítica de l'art i el món i com a tal, va esdevenir un art en si mateix.
 
Aquells que participaven dins del moviment eren atrets per un punt de vista proper al [[nihilisme]] (res del que la humanitat havia aconseguit era valuós, ni tan sols l'art) i creaven un tipus d'obres en les quals el factor de l'atzar jugava el paper de base de la seva creació.
 
El Dada va ser un mitjà per expressar la confusió que moltíssima gent sentia mentre el món que els envoltava era fet miques per la [[Primera Guerra Mundial]]. No hi havia un intent de trobar el significat en el desordre, sinó més aviat acceptar el desordre com la pròpia natura del món, i fer-lo servir com la manera per expressar el seu disgust per l'estètica de l'anterior ordre. Per mitjà d'aquest rebuig de la cultura i l'estètica tradicionals esperaven acabar amb elles.
 
==Història==
'''Zuric'''
El [[1916]], [[Hugo Ball]], [[Emmy Hennings]], [[Tristan Tzara]], [[Hans Arp]], [[Richard Huelsenbeck]], [[Sophie Täuber]] i d'altres que com ells vivien exiliats en aquesta ciutat [[suïssa]] discutien el rol de l'art i presentaven actuacions al [[Cabaret Voltaire]] expressant el fàstic que els provocava la guerra i els interessos que l'havien inspirat. Segons diverses fonts el Dada va néixer el 6 d'octubre en aquest cabaret.
Durant la primera vesprada d'actes al cabaret el 14 de juliol de 1916, Ball va recitar el primer manifest Dada. Tzara, el 1918 escrigué un altre manifest Dada considerat un dels més importants entre els escrits del moviment. D'altres manifests els seguiren.
 
Una única publicació del Cabaret Voltaire va ser la primera publicació que mai sortí del moviment. Després que el cabaret fos tancat, les activitats foren traslladades a una nova gal·leria, i Ball va deixar Europa. Tzara va començar una campanya agressiva per estendre les idees del Dada. Va bombardejar els artistes i escriptors [[França|francesos]] i [[Itàlia|italians]] amb cartes, i aviat va emergir com el líder i mestre estratega del Dada.
 
==Origen del nom==
 
L'origen d'aquest mot és poc clar. Alguns creuen que és una paraula carent de tot sentit. D'altres diuen que s'origina del fet que els artistes romanesos Tristan Tzara i Marcel Janco feien servir freqüentment les paraules "da, da" que signifiquen "sí, sí" en la [[llengua romanesa]]. Uns altres creuen que un grup d'artistes reunits a Zúric el 1916 buscaven un nom pel seu nou moviment i triaren un nom apunyalant un diccionari francès-alemany i agafant la paraula que la punta del ganivet va assenyalar.
 
Segons l'ideari Dada, el moviment no seria pas anomenat ''dadaïsme'' i molt menys dessignat un moviment artístic.
 
[[categoria:Avantguardes]]
 
[[ar:دادا]]
[[bg:Дадаизъм]]
[[bs:Dadaizam]]
[[cs:Dadaismus]]
[[da:Dadaisme]]
[[de:Dadaismus]]
[[el:Ντανταϊσμός]]
[[en:Dada]]
[[eo:Dadaismo]]
[[es:Dadaísmo]]
[[et:Dadaism]]
[[fa:دادائیسم]]
[[fi:Dada]]
[[fr:Dadaïsme]]
[[gd:Dada]]
[[gl:Dadaísmo]]
[[he:דאדא]]
[[hr:Dadaizam]]
[[id:Dadaisme]]
[[io:Dadaismo]]
[[it:Dadaismo]]
[[ja:ダダイスム]]
[[ka:დადაიზმი]]
[[ko:다다이즘]]
[[lt:Dadaizmas]]
[[lv:Dadaisms]]
[[nl:Dadaïsme]]
[[no:Dadaisme]]
[[pl:Dadaizm]]
[[pt:Dadaísmo]]
[[ro:Dadaism]]
[[ru:Дадаизм]]
[[sk:Dadaizmus]]
[[sl:Dadaizem]]
[[sr:Дадаизам]]
[[sv:Dadaism]]
[[tr:Dadaizm]]
[[zh:达达主义]]
[[zh-min-nan:Dada]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Dada»