Salmanassar III: diferència entre les revisions

'''Salmanassar III''' fou rei d'[[Assíria]], fill d'[[Assurnasirpal II]]. Va regnar 37 anys del 859 al [[824 aC]] i va seguir la política paterna. Fonts principals del seu regnat són el obelisc de basalt negre del rei amb explicació dels tributs i un detall de les seves campanyes militars (109 línies) que es complementa amb un monòlit del rei amb 156 línies de text, i complementat al seu torn per inscripcions en lamines de bronze que cobrien portes de fusta de les ciutats que tothom podia llegir; els relats però són menys detallats que els d'Assurnasirpal II i de vegades les campanyes es descriuen en unes poques paraules, sent més un catàleg que una història. Les campanyes les va fer durant 26 anys del seu regnat i després foren dirigides pel tartan [[Ashur-Dayan]]; el seu relat segueix per territoris i no per anys.

 

[[Fitxer:King Shalmaneser III Istanbul Museum.JPG|thumb|Estàtua del rei Salmanassar III]]

Després de la submissió per Assurnasirpal II, [[Bit Adini]] es va recuperar. No se sap que va passar durant el renat d'Akhuni que va provocar les hostilitats, però probablement un impagament o un retard del tribut. El país fou envaït el 859 aC arrasant algunes ciutats (Lala'ati, Bur Mar'âna i Pakarrukhbuni) però sense atacar la capital. Des de Bit Adini va passar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish. El rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes Amanus; després el assiris van creuar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim, que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, el nom del rei no està indicat), al rei Pikhiris de Chilikka ([[Cilícia]]) i al rei Bur Anati de Yasbuk, però els aliats foren derrotats per Salmanassar i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat.

Cada vegada que els assiris van estar a Bit Adini, piràmides de caps tallat es van posar a les portes de les ciutats que eren atacades, i moltes ciutats foren destruïdes i cremades.

 

[[Fitxer:Black-obelisk.jpg|thumb|Obelisc de basalt negre]]

Els següents estats arameus cap a l'oest eren [[Bit Agusi]] i [[Patin]] al nord i [[Hamath]] (Amat) i [[Damasc]] al sud. Irkhulina d'Hamath era un rei poderós Peró sense arribar al nivell de Damasc on governava [[Ben Hadad II]]. Si els dos estats formaven coalició i aconseguien l'aliança dels estats de Fenícia i Israel, podien desafiar als assiris. Les pretensions a l'hegemonia de Damasc van dificultar la unió que no es va concretar fins que el rei es va acostar en la campanya del 854 aC.

A Patin vers el 831 aC es va apoderar del tron un usurpador, Surri, que va enderrocar a Lubarna II <ref> successor de Kalparuda o Karparuda (Karpuranda)</ref> i va refusar pagar el tribut. Dayan Ashur va fer una expedició al país i va imposar el tribut

[[Fitxer:Karkar.jpg|thumb|Estela commemorativa de la batalla de Qarqar]]

Assíria havia començat a fer campanyes al país de [[Nairi]] en temps de [[Teglatfalassar I]] (vers 1115 a 1076 aC). Després hi va entrar diverses vegades [[Assurnasirpal II]] però mai va intentar annexionar el territori. Salmanassar III va començar les seves operacions al territori ara sota hegemonia del regne anomenat pels assiris com [[Urartu]], només pujar al tron, el 859 aC i 858 aC <ref> Tiele, Records of the Past, pag. 56 nota 3</ref> quan va entrar a [[Khubuixkia]], al sud del [[llac Van]] (cap al riu [[Gran Zab]] que els armenis van anomenar després Petit Albag) i a l'oest del [[llac Urmia]]<ref> aquesta ubicació la donen diversos autors entre els quals René Grousset; Elena Cassin prefereix situar-lo al oest del Van i al sud de Nimmi </ref>; la capital fou ocupada junt amb un centenar de poblacions del país que foren totes destruïdes pel foc; el rei del país era Kaki. Llavors Salmanassar va atacar al rei de Nairi envaint la terra d'Urartu governada per [[Arame]], i va ocupar la fortalesa de Sugunia, però la incursió es va acabar aviat retornant al sud. El 858 aC Salmanassar es va dirigir cap a Gurzan (al nord del llac Urmia) on regnava un príncep de nom Asau, que va pagar tribut; llavors va seguir a Khubuixkia on va assolar la ciutat de Khilaya.

Ja no hi va tornar personalment però el 833 (o 831 aC) va enviar un exèrcit manat pel seu ''tartan'' Dayan Ashur, que va creuar el riu Arsànies o Muradsu i va avançar cap a les muntanyes, però per les mateixes fonts assíries se'n dedueix una derrota ja que no més diu que la plana d'Ammash es va omplir de cadàvers enemics sense cap altre conseqüència. Ara els regnes de Dayaeni i [[Suhma]] (Suhmi) estaven sota efectiu control d'Urartu. Vers el 830 aC Dayan Ashur va fer una expedició a Qurkhi.

 

 

El 836 aC va fer una expedició contra els [[tiberens]] (regne de [[Tabal]]) que va anar seguida d'una ràtzia cap a [[Capadòcia]]; els estats veïns de Vitash i Milid foren també assolats obtenint tribut. El regne de Que fou dominat el 834 aC i el rei substituit per un de favorable als assiris o al menys disposat a pagar el tribut, de nom Kati. L'any següent (833 aC) Salmanassar es va dirigir a Que (Kau, Kui) on va cobrar tribut; després va conquerir Tanakum (va necessitar un setge) passant llavors cap a Kamina (país desconegut) i pel camí va sotmetre Tarzi (Tars) on va establir com a rei a Kirri, germà de Kati de Que.

 

 

El 859 aC o més probablement el 858 aC, Salmanassar va fer una curta expedició a la terra de [[Namri]], situada a la frontera oriental, sota el riu [[Petit Zab]], a la terra de Simisi, al nord del país de Khalvan, de difícil localització.

El 829 aC <ref>segons [[Robert W. Rogers]], a '' A History of Babylonia and Assyria'', però el 828 aC a la ''Histoire d'Armenie'' de [[René Grousset]] doncs hi ha divergències en la interpretació del que serien dues campanyes diferents </ref> el rei va restar a [[Nimrud|Kalah]] enviant un exèrcit a [[Khubushkia]] (el nom apareix amb diverses variacions) manat pel ''tartan'' Dayan Ashur, que va atacar els districtes fronterers i va reclamar el tribut al príncep de Khubuxkia o Kubuskhia (avui [[Djelamerk]]) que es deia Datana, que va pagar immediatament. Després l'exèrcit assiri va passar al [[Mutsatsir]] o [[Musasir]] (entre el Mont Djelo i l'Ushnu) que no va poder sotmetre tot i ocupar la fortalesa de Sapparia i devastar alstres 50 pobles. L'exèrcit assiri va entrar al regne de Gilzan (regió de [[Salmas]] al nord-oest del llac Urmia) on el rei Upu va acceptar de pagar tribut. D'allí els assiris es van dirigir a Man o Minni (Manna) <ref> Man o Mannaer a les fonts </ref> a la zona del llac Urmia, (al sud de la ciutat d'[[Urmia]]) on era rei Ualki que va fugir a les muntanyes sense sotmetre's, però la seva capital Zirta fou destruïda, i la regió assolada i cremada en la manera habitual. Va tornar per la part sud del llac on diversos petits estats foren saquejats arribant a Parsua on altre cop fou cobrat el tribut que va pagar el príncep Mannash de Burir (un dels 27 principats de Parsua) i el príncep d'Andria; altres territoris de Parsua foren saquejats entre els quals les ciutats de Shalatamanu, Bastu i Kiniyamana. Seguidament la terra de Namri fou envaida; els habitants van fugir a les muntanyes abandonant tots els seus bens; el ''tartan'' va saquejar, destruir i cremar 250 pobles retornant a Assíria via Hulwan.<ref> La datació i el orde d'aquesta campanya es incert</ref>

 

[[Nabuapaliddin I]] (888-855 aC) va fer un tractat de pau amb Salmanassar III al començament del regnat d'aquest, però a la mort del rei babiloni vers el 855 aC el va succeir el seu fill Marduk-Zakirshum I (855-819 aC) contra el que es va revoltar el seu germà Marduk-bel-usate (Marduk-Belusati), que va dominar la part sud del regne on va tenir el suport del país de [[Kaldi]] ([[Caldea]]), i els seus guerrers. Per temor a aquestos guerrers el rei [[Marduk-Zakirshum I]] va demanar ajut assiri.<ref> Història sincrònica </ref> El assiris van ser cridats el 853 aC i Salmanassar III va marxar a Babilònia el 852 aC i altre cop el 851 aC. Va passar per [[Kutha]] i va entrar a Babilònia on va fer sacrificis al gran deu [[Marduk]]; també va visitar [[Borsippa]] on va fer sacrificis a [[Nabu]]; després d'aquest sacrificis que en certa manera refermaven l'alta sobirania assíria sobre Babilònia, el rei va atacar el sud. Va conquerir diverses ciutats i va derrotar completament a Marduk-bel-usate a Miturnat a la vora del Tornadotus, i a la capital rebel, Gannanati; el príncep derrotat va poder fugir; fou perseguit i els assiris van ocupar Lakhiru al Zab Inferior, i finalment el van atrapar a Arman on fou derrotat decisivament i el van matar. Els assiris van seguir cap al sud i van conquerir Bakini i Inzudi al rei Adini de Dakur, que va acceptar pagar tribut. El rei Mushallimmarduk d'Amukkani va seguir el seu exemple. Encara un altre rei va pagar tribut, anomenat a les fonts assíries rei Yakin de la Mar. Fins al final del seu regnat Marduk-Zakirshum I va governar en pau sota protecció assíria.

 

El 831 aC el rei arameu de Sukhi (de situació incerta entre el Khabur i la frontera babilònia) Marduk-Pal-Uzur, va pagar tribut al rei d'Assíria.

 

 

El any trenta-un del seu regnat (828 aC) tots els registres desapareixen sobtadament i pels darrers anys cal utilitzar els registres del seu fill i successor [[Shamshi-Adad V]]. Aquesta desaparició estaria relacionada amb la revolta del seu fill Ashur-daninapli (Assurdanipal) de la qual se sap molt poca cosa i tot el que se sap derivat dels registres del seu fill. Ni se'n sap la causa ni es pot explicar la força dels rebels en un regnat tant potent com el de Salmanassar III; la rebel·lió es va enfonsar per causes desconegudes quan estava triomfant. El més probable es que fos una lluita successòria en que Assurdanipal intentava prendre el poder pel que havia estat designat Shamshi-Adad. Se sap que les millors parts de l'estat van seguir al rebel. La capital reial Kalah va romandre lleial al rei, però Nínive, Assur, Arbela, Amedi, Arrpkha i les principals colònies fins a 27 ciutats, van donar suport al rebel. Això podria indicar que Assurdanipal era el fill gran i legítim hereu. A la mort del rei el 824 aC, Assíria estava dividida en dos parts, rebent Shamshi-Adad V un territori format essencialment per províncies conquerides tardanament al nord o oest (més Babilònia), mentre que el cor del país assiri quedava per Assurdanipal. Shamshi-Adad V tardarà no menys de dos anys en obtenir el control de tot el regne i segurament aquest control només es va donar per una causa fortuïta, segurament la mort del cap rebel.

* [[Àdia]].

 

{{Referències|2}}

 

* [http://www.archive.org/stream/ahistorybabylon00rogegoog/ahistorybabylon00rogegoog_djvu.txt ''A History of Babylonia and Assyria''], per Robert William Rogers

* C. Dreys, ''Historia Universal'', Barcelona, 1894

* Elena Cassin, Jean Bottéro i Jean Vercoutter, ''Los imperios del antiguo oriente'', Madrid 1971

 

{{commonscat|Shalmaneser III}}

* http://library.case.edu/ksl/ecoll/books/kinbro00/kinbro00.html

[[ar:شلمنصر الثالث]]

[[cs:Salmanassar III.]]

[[en:Shalmaneser III]]

[[eo:Ŝulmanu-aŝared la 3-a]]