Gastó Joan Baptista de França: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 8:
Germà petit del rei [[Lluís XIII de França]], Gastó va esdevenir a la mort de [[Nicolau de França]] (1607-1611), segon fill d'[[Enric IV de França]], el segon en l'ordre de successió al tron. Titulat ''[[duc d'Anjou]]'', com a més proper hereu del tron, també era anomenat ''Moniseur'' (títol conferit al germà del rei), després (a partir de 1643) ''el Gran Senyor'' per oposició al ''Petit Senyor'', [[Felip d'Orleans (I duc d'Orleans)|Felip]], el seu nebot, germà de [[Lluís XIV de França]]. El 1646 se li va concedir el [[ducat d'Alençon]]. El 1626 se li va concedir el títol de [[ducat d'Orleans|duc d'Orleans]] que havia portat Nicolau amb un apanatge format per aquest ducat, el de Valois i el de Chartres, augmentat amb el comtat de Blois.
 
Cultivat i refinat,<ref>Amant de les ciències i de les arts (protector de la tropa de [[Molière]],), mecenes, col·leccionista, músic, etc.</ref> però vel·leïtós i inconstant,<ref>D'ell el cardenal de [[Retz]] diu: {{Citació|Pensava en tot però no volia res}} diu d'ell el cardenal de [[Retz]].</ref> Gaston de França va passar la seva vida a maquinar, en principi contra el seu germà i el [[Cardenal Richelieu]] (preferint a la seva [[Absolutisme|centralització absolutista]] una monarquia mixta amb representació dels cossos socials a través de les assemblees d'Estats provincials o generals), després contra la seva cunyada [[Anna d'Espanya|Anna d'Àustria]] i el cardenal [[Giulio Raimondo Mazzarino|Mazzarino]]. Aquestes conspiracions van encallar sempre, a falta d'un efectiu projecte polític. Gastó va denunciar sovint els seus còmplices, després els va veure morir (veure [[Joan Baptista d'Ornano]], [[Enric de Talleyrand-Périgord, comte de Chalais]], [[Enric II de Montmorency]], i [[Henri Coiffier de Ruzé d'Effiat]]. Per venjar-se, va crear un consell de «vauriennerie» (Dones valuoses), dels cortesans i amics amb qui va portar una vida desordenada (és considerat jugador i aficionat a les dones).<ref>Henri Sacchi ''La guerre de trente ans : L'Empire supplicié'', Edicions L'Harmattan, 2003, pàg. 159.</ref>
 
El 1628, va tenir el comandament de l'exèrcit que va assetjar La Rochelle i el 1636 el de la Picardia el 1636. El [[1630]], va participar a la revolta del duc de Montmorency. Al capdavant d'un exèrcit de mercenaris, va cridar al regne a la revolta, abans de fugir a Lorena després de la derrota de Montmorency a [[Castellnou d'Arri|Castelnaudary]]. A instàncies del seu confessor Charles de Condren es va reconciliar amb el rei a [[Troyes]], el 18 d'abril de 1630. El 1631-1632 va intrigar a Lorena i va publicar un manifest polític contra l'absolutisme. El [[1634]], va signar un tractat secret amb [[Espanya]] i va maquinar contra el [[cardenal Richelieu]] amb el [[comtat de Soissons|comte de Soissons]]. A la tardor de [[1636]], va participar al costat del rei al setge de [[Corbie]].