La Grande Illusion: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca. |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 25:
|rati filmaffinity=8.2
}}
'''''La Grande Illusion''''' és una pel·lícula [[França|francesa]] de [[Jean Renoir]] estrenada el 1937. Aquesta pel·lícula, considerada com una obra mestra del cinema francès i del cinema mundial
== Argument ==
Línia 64:
La pel·lícula s'havia de dir de manera inicial ''Les Aventures del tinent Maréchal'', aquest personatge era l'únic present del començament al final. El guió d'origen es concentrava en les relacions del tinent Maréchal i del capità de Boëldieu.
El títol d'aquesta pel·lícula reprèn literalment el d'un assaig de [[Ralph Norman Angell|Norman Angell]], ''La Gran Il·lusió'', aparegut a França el 1910 i amb un èxit mundial {{citar ref | cognom = Angell | nom = Norman | títol = La Grande Illusion | editorial = Librairie Hachette | lloc = Paris | data = 1910| pàgines = | url = | llengua = | isbn = }}
La significació del títol de la pel·lícula ha suscitat molt de temps discussions: la «gran il·lusió» s'aplica a la duració de la guerra, que ningú no s'esperava que fos tan llarga? O té a veure amb les relacions entre els personatges (l'acostament fictici de les classes socials per la guerra, l'entesa entre aristòcrates malgrat el conflicte de les seves pàtries respectives)? La il·lusió de què parla el títol seria la de les fronteres, que no separen nacions o territoris, i que són abans de tot socials.
Línia 73:
Aquesta pel·lícula descriu personatges fortament caracteritzats (dos aristòcrates, un ''titi parisenc'', un modista i fill de banquer jueu, un actor, un institutor, un enginyer, etc.) en la [[Primera Guerra Mundial]]. Aquesta pel·lícula que descriu la fi de l'aristocràcia francesa i alemanya, s'entesta a presentar les relacions de força i les afinitats entre les diferents [[societat de classes|classes socials]] més enllà de les fronteres i dels conflictes. ''La Grande Illusion'' no és d'altra banda ni una pel·lícula d'aventures, ni una pel·lícula de guerra (no hi ha cap escena de combat).
La pel·lícula és interpretada com una càrrega contra els nacionalismes i l'antisemitisme
Ha estat igualment interpretat com una obra pacifista i ha estat d'altra banda prohibida el 1940 per les autoritats d'ocupació per aquesta raó
La pel·lícula s'inspira en els relats d'evasió del General Pinsard, que havia salvat Jean Renoir durant la primera guerra mundial
Hi ha una escena en la qual un es pot destacar un reconeixement de les classes socials. Després d’haver acollit els dos francesos amb una cortesia que ja mostra l'orientació humanista de la pel·lícula, el Capità Rauffenstein els convida a compartir la taula que es prepara al Quarter General d'aquesta esquadrilla alemanya. Un primer pla mostra els dos oficials ben a prop, intercanviant algunes afinitats, després un altre pla, de la mateixa escala, mostra el tinent Maréchal i l'oficial alemany assegut al costat d'ell en la mateixa relació d'afinitats, l'alemany proposant en principi de forma molt cortés tallar la carn del tinent Maréchal per la dificultat de manipulació dels seus coberts per un braç ferit, després evocant, «sense bromes»! Maréchal, el record d'haver treballat tots dos a la mateixa fàbrica francesa.
Línia 84:
== Producció ==
Jean Renoir va tenir moltes dificultats per finançar aquesta pel·lícula i només va trobar un productor gràcies al suport de Jean Gabin
=== Distribució dels papers ===
Jean Renoir va confiar els papers principals a tres figures emblemàtiques de l'època: Pierre Fresnay com l’aristòcrata en decliu, Jean Gabin com [[:fr:titi parisoen|titi parisenc]] i Erich von Stroheim com un oficial molt rígid, tret accentuat per la seva minusvalidesa. La presència d'Erich von Stroheim va ser imposat a Renoir per la producció. Renoir va desenvolupar llavors un personatge a mesura per a Erich von Stroheim amb Rauffenstein
De resultes d'un malentès amb Erich von Stroheim, Jean Renoir van haver de reescriure el guió quan el rodatge ja havia començat per donar-li un paper més important ja que no havia de fer, en principi, més que una aparició. En principi, el paper de Boëldieu va ser escrit per a [[Louis Jouvet]].
Línia 92:
La petita Peters, que interpreta el paper de Lotte, no va veure mai la pel·lícula: va morir d’una grip algunes setmanes abans de la seva estrena.
A destacar la presència de [[Silvà Itkine]] al paper de l'oficial presoner de Pindare. Membre d'una xarxa d'informadors durant l'Ocupació, va ser detingut per la [[Gestapo]] l'estiu de 1944 i va morir sota la tortura
=== Rodatge ===
Les escenes d'interior han estat rodades als Estudis de Billancourt i Éclair a [[Épinay-sur-Seine]]. Les escenes d'exteriors han estat rodades a [[Neuf-Brisach]], al quarter de [[Colmar]], al Castell de Haut-Kœnigsbourg, en una granja prop de [[Ribeauvillé]] i a [[Chamonix]] per a l'última seqüència (sense [[Jean Gabin]], que havia marxat a rodar una altra pel·lícula).
Línia 117:
Semblaria que [[Benito Mussolini]], que, en privat, apreciava la pel·lícula i n'hauria tingut una còpia, hauria intervingut per apartar la pel·lícula del principal premi de l'exposició internacional d'art cinematogràfic de [[Venècia]]. El seu règim prohibiria l'obra des d'octubre. [[Adolf Hitler]], que mirava moltes pel·lícules, la va jutjar molt bona però la va fer prohibir per les mateixes raons que la censura francesa: el seu esperit pacifista molt persuasiu. Va intentar fer destruir còpies i negatius, però en va.
La filmoteca de Tolosa de Llenguadoc va recuperar el negatiu original de la pel·lícula en els anys 1970 a l'arxiu de cinema soviètic. Aquest negatiu hauria estat de manera versemblant recuperat a Berlín el 1945 pels soviètics. Aquest negatiu ha permès posar a punt una versió restaurada de la pel·lícula el 2012
== Rebuda públic i crítica ==
En la seva presentació pública, la pel·lícula va ser amputada 18 minuts, no va ser projectat en versió completa fins un festival organitzat a Brussel·les el 1958. A l'endemà de l’estrena en el cinema ''Marivaux'', la pel·lícula va ser projectada sense interrupció de les 10 de la nit a les 2 hores de la matinada. La pel·lícula va omplir la sala a cada sessió i ha batut tots els rècords de recaptació: 1,55 milions de francs en quatre setmanes, 200.000 espectadors en dos mesos en una sola sala, la millor recaptació de l'any 1937.
La pel·lícula va ser projectada de manera excepcional a la [[Casa Blanca]] a [[Washington DC|Washington]] amb motiu de l'aniversari de la Sra [[Franklin Delano Roosevelt|Roosevelt]]. La pel·lícula va restar trenta-sis setmanes al cartell d'una sala novaiorquesa. Fins el 1970, va ser a la llista de les 10 millors pel·lícules de tots els temps. Sovint citada en les pel·lícules més importants del cinema mundial, forma part de les rares pel·lícules de les col·leccions permanents del [[Museu d'Art Modern de Nova York]] (MoMa) de Nova York
En base a l'esperit pacifista, reivindicat per Jean Renoir, i de la idea de fraternització entre els pobles, aquesta pel·lícula va ser prohibida a França i a l'Europa ocupada durant la [[Segona Guerra Mundial]].
| |||