Renat I: diferència entre les revisions

'''Renat I de Provença''' o '''Renat I d'Anjou, ''el Bo'' ''' (en [[occità]] ''lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn'') ([[Angers]], [[França]] [[1409]] -[[Ais de Provença]] [[1480]] ), '''[[Ducat de Lorena|Duc de Lorena]]''' ('''[[1431]]-[[1453]]'''), '''[[Comte de Provença]]''' i '''[[duc d'Anjou]]''' ('''[[1434]]-[[1480]]'''), '''[[Rei de Nàpols]]''' ('''[[1435]]-[[1442]]'''), '''[[rei titular de Jerusalem]]''' ('''[[1435]]-[[1480]]''') i '''[[Comte de Barcelona]]''' ('''[[1466]]-[[1472]]''').

 

Nascut el [[16 de juliol]] de [[1409]], fou el tercer fill de [[Lluís II de Provença]] i de [[Violant d'Aragó i de Bar|Violant d'Aragó]], i per tant nét de [[Joan I d'Aragó]]. Fou germà de [[Lluís III de Provença]] i de [[Maria d'Anjou i d'Aragó|Maria d'Anjou]], casada amb [[Carles VII de França]].

 

El [[1434]] a la mort de Llúis III sense hereus, Renat fou designat successor del [[comtat de Provença]] i a la mort de la reina Joana II l'any següent, hereu del [[Regne de Nàpols]].

 

[[Fitxer:Tarascon Castle (waterfall).jpg|thumb|200px|Castell de Renat I a [[Tarascó]], [[Provença]]]]

El [[1421]] el comte-rei català havia aconseguit de part de la reina Joana II de Nàpols el seu reconeixement com a hereu universal a falta de descendència directa.

Amb l'enuig del comte-rei català, el [[1441]] provocà un [[setge]] a la ciutat de [[Nàpols]] que durà sis mesos. Renat fugí cap a les seves possessions de [[França]], que havien estat governades per la seva mare, però aquesta morí el [[1442]]. Amb aquella fugida els napolitans li giraren l'esquena i tot i que ell pensà que mantindria la corona reial de Nàpols el cert és que la perdé en favor del comte-rei català.

 

[[Fitxer:Armoiries René d'Anjou 1443.png|right|thumb|150px|Escut d'armes de Renat I, amb les armes catalanes rebudes per la seva mare]]

Acceptà ser rei dels catalans quan la [[Generalitat de Catalunya]], en lluita contra Joan II, li oferí la corona el [[1466]]. Encara que no residí mai a Catalunya hi envià els lloctinents [[Joan II de Lorena]] i el seu nét [[Joan de Càlabria]].

 

El [[1420]] es casà amb '''[[Isabel de Lorena]]''', filla del [[duc]] [[Carles I de Lorena]]. D'aquest matrimoni tingueren deu fills:

* Isabel d'Anjou, morta jove

Es casà novament el [[10 de setembre]] de [[1454]] a [[Angers]] amb '''[[Joana Laval]]'''. D'aquest matrimoni no tingueren fills.

 

El [[1470]] es retirà a la [[Provença]], i el [[1474]] inicià el repartiment dels seus béns entre els seus fills.

 

[[cs:René I. z Anjou]]

[[de:René I. (Anjou)]]

[[en:René of Anjou]]

[[eo:Renato de Anĵuo]]