Sagàs: diferència entre les revisions

En la època pre-romana, Sagàs era poblat per la tribu dels [[bargusis|bergistans]], un poble [[íbers|íber]].<ref>http://www.ajsagas.org/historia.htm</ref>. Al llibre XXXIV d'[[Ab Urbe Condita|''Ab Urbe Condita'']], [[Titus Livi|Tit Livi]] parla de ''Segestica'', "una ciutat important i opulenta"(''"Segesticam [...] grauem atque opulentam ciuitatem"''),<ref>Livius, T. "Ab Urbe condita Libri" (en Llatí). The Latin Library. Retrieved 17 February 2011. http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.34.shtml#17</ref>, la qual correspon, segurament, a l'actual Sagàs .<ref>Montenegro Duque, Ángel. España Romana. Madrid: Editorial Gredos, 1986. P. 47</ref>. Segons Livi, quan [[Cato el Vell]] va ordenar la destrució de les muralles de totes les ciutats íbers entre els [[Pirineus]] i l'[[Ebre]], només ''Segestica'' s'hi va resistir, i els romans van haver de menester maquinària de guerra per a conquerir-la (''"Segesticam tantum [...] uineis et pluteis cepit."'').<ref>Livius, T. "Ab Urbe condita Libri" (en Llatí). The Latin Library. Retrieved 17 February 2011. http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.34.shtml#17</ref>. La importància d'aquesta ciutat podria explicar el gran nombre de topònims prellatins --com ara [[la Quar]], [[Olvan]] o [[Santa Maria de Merlès|Merlès]]-- que es troben en aquesta zona del Berguedà.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. Vol VI, p.45, s.v. Olvan.</ref>

En època medieval, la primera referència escrita a Sagàs es troba en un document de l'any 903, el qual descriu la consagració de l'església de Sant Andreu per part del [[Bisbe d'Urgell]]. El document especifica que l'església es troba ''"in territorio Bergitanensi in locum vocitatum Sagasse"'' (En territori berguedà, en un lloc anomenat ''Sagasse'').<ref name="ReferenceA">''Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà.'' Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1985</ref>. L'església actual es va construir al mateix lloc en una època més tardana, i només es conserven unes poques restes dels fonaments de l'estructura original. De totes formes, excavacions arqueològiques han localitzat tretze tombes corresponents al cementiri de l'església original.

L'any 1994, Sagàs va patir els incendis que van cremar gran part del [[Berguedà]] i el [[Bages]].<ref>http://www.324.cat/noticia/69661/altres/El-proces-judicial-pels-incendis-del-Bages-i-el-Bergueda-de-fa-deu-anys-encara-no-sha-resolt</ref>.