Zenó d'Èlea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 25:
== Pensament ==
{{Article principal | Paradoxes de Zenó}}
Va passar a la història per les seves [[aporia|apories]], que es presentaven com a consequències de la concepció parmeniana de l'ésser. Els arguments de Zenó en defensa del seu mestre se centren en el problema de la pluralitat i en el moviment. També féu apories en defensa de la hipòtesi de ''la unitat de l'ésser'' (és a dir, en contra de la pluralitat de l'ésser), però no s'ha conservat cap dels arguments d'aquesta segona classe). L'aporia es basa en la presentació d'una [[paradoxa]].
Linha 30 ⟶ 32:
* Pel que fa al moviment, destaca l'aporia d'[[Aquil·les]] i la tortuga o la de la fletxa.
Les seves apories estan dissenyades sota els següents eixos argumentatius:
# Contra la pluralitat com a estructura del [[la realitat | real]].
# Contra la validesa del [[espai (física) | espai]].
# Contra la [[realitat]] del moviment.
# Contra la realitat del [[esdevenir | transcórrer]] del [[temps]].
El ressò d'aquestes apories ha durat fins a la nostra època, que sens dubte ha motivat la [[matemàtica]] i la [[física]], a més de plantejar les oposicions entre sensació, experiència i raó. Aplicant aquest esquema se li ha considerat el primer a utilitzar la demostració anomenada [[ad absurdum]] (reducció a l'absurd), que pren per [[hipòtesi (mètode científic) | hipòtesis]] el contrari al que es considera cert (en el cas, les afirmacions de l'adversari) i mostra les incongruències que es deriven d'una consideració d'això com [[veritat]] er, obligant a l'interlocutor a rebutjar les premisses ia acceptar les [[tesi]] oposades, que eren les que es volien demostrar al principi. Aquest procediment el porta a terme mitjançant les seves apories.
=== Pensament infinitessimal ===
Els raonaments de Zenón constitueixen el testimoni més antic que es conserva del pensament [[infinitesimal]] desenvolupat molts segles després en l'aplicació del [[càlcul infinitesimal]] que naixerà de la mà de [[Leibniz]] i [[Isaac Newton | Newton]] en [[1666]]. No obstant això, Zenó era aliè a tota possible matematització, presentant una conceptualització de tal estil com un instrument necessari per poder formular les seves paradoxes.
| |||