Frédéric Bastiat: diferència entre les revisions

 

Bastiat començà a desenvolupar interès intel·lectual, ja no volia treballar amb el seu oncle i somiava amb anar a París per realitzar estudis formals. Aquest somni mai es va fer realitat ja que el seu avi estava malament de salut i desitjava anar a la finca Mugron. Bastiat el va acompanyar i se'n va ocupar. A l'any següent, quan Bastiat tenia 24 anys, el seu avi va morir, deixant al jove la finca de la família, el que li proporciona els mitjans de subsistència per continuar les seves investigacions teòriques. <ref name=Roche/> Bastiat va desenvolupar interessos intel·lectuals en diverses àrees, incloent "la filosofia, la història, la política, la religió, els viatges, la poesia, l'economia política i la biografia". <ref name="DiLorenzo"/> Després de la [[revolució francesa de Juliol|revolució burgesa]] de [[1830]], Bastiat es va fer políticament actiu i va ser elegit [[jutge de pau]] de Mugron en 1831 i al [[Consell General (França)|Consell General]] (assemblea de nivell subestatal) de les [[Landes]] el 1832. Va ser elegit membre de l'assemblea legislativa nacional després de la [[Revolució Francesa de 1848]] ". <ref name=Great/>

La seva carrera pública com a economista va començar el 1844 quan el seu primer article va ser publicat al «''Journal des Economistes''», l'octubre d'aquell any. Va ser interromput per la seva prematura mort el 1850. Bastiat havia contret [[tuberculosi]], probablement durant els seus viatges per França per promoure les seves idees, i que finalment la malaltia li va impedir fer més discursos (sobretot en l'assemblea legislativa per a la que fou elegit en 1848 i 1849). En la tardor de 1850, va ser enviat a Itàlia pels seus metges. Viatjà per primera vegada a [[Pisa]], i després a [[Roma]]. El 24 de desembre de 1850, Bastiat va cridar a aquells amb qui s'acostés al seu llit. Murmurà dos cops les paraules "La veritat" i després va morir. <ref name=Roche/> Bastiat va morir a Roma i està enterrat a [[San Luigi dei Francesi]] al centre d'aquesta ciutat.

 

{{cita|No podem dubtar que l'interès propi és el gresol de la naturalesa humana. Ha de quedar clar que aquesta paraula s'utilitza aquí per designar un fet universal, indiscutible, que resulta de la naturalesa de l'home, i no una sentència adversa, com seria la paraula egoisme.}}

 

Thornton planteja que Bastiat, a través d'aquesta presa de posició sobre les motivacions de l'acció humana, mostra un pronunciat "sabor d'Àustria". <ref name="Thornton">Thornton, Mark. "[http://www.mises.org/journals/scholar/BastiatAustrian.pdf Frédéric Bastiat as an Austrian Economist]." ''Mises.org''.</ref>

 

* [[Sofística]]

 

{{Referències|2}}

 

{{refbegin|2}}

* {{citar ref

 

{{ORDENA:Bastiat, Frederic}}

[[Categoria:Labortans]]

[[Categoria:Economistes francesos]]

 

[[ar:فردريك باستيا]]

[[az:Frederik Bastiat]]