Vézelay: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ro:Vézelay |
Cap resum de modificació |
||
Línia 17:
Actualment només compta amb uns 500 habitants i forma part del [[Camí de Santiago]]. Dominant la vall de la [[Cure]], prop dels contraforts de [[Morvan]], el [[puig de Vézelay]] s'observa des de molt lluny com si sorgís dels camps plens de [[vinya]].
== Història ==
Sobre el 858, va ser fundat un monestir de monges per [[Girart Rosselló]] en la ubicació actual del Sant Pare, en un casal envoltat de grans propietats. Els territoris on es trobaven aquestes cases rebien el nom de [[Vezeliacus]], que després es converteixen en [[Vizeliac]] i posteriorment en [[Vézelay]].
L’any 873, després que l'abadia va ser saquejada pels víkings que remuntaren el [[Sena]], l’[[Yonne]] i el [[Cure]], va ser traslladada al turó actual i es van subtituir les monges per monjos benedictins procedents d’[[Autun]]. La nova posició del monestir va atreure moltes famílies a gaudir de la protecció dels murs de la nova instal lació. L’església fou dedicada a la Mare de Déu i als Apòstols Sant Pere i Sant Pau. El seu estatus era molt especial, ja que estava afiliada a [[Cluny]] per la qual cosa gaudí fins el 1744 d’una exempció, mitjançant una taxa anual d'una lliura de plata que pagava a la Santa Seu, se li permetia no reconèixer ni el cap de l'ordre, ni bisbe diocesà, ni príncep, ni senyor algun. Formant una espècie de república teocràtica, separada de la monarquia carolíngia primer, i després el feudalisme francès, i no conservant ni amb una ni amb l’altre cap mena vincle, ni cap carta de subordinació. Eudes, sobre el 897, en fou el primer abat, del que se’n té constància en documents.
Alguns autors sostenen la teoria que les relíquies de [[Maria Magdalena]] foren portades a Vézelay l’any 882 per Badilon, un monjo de Saint-Maximin-la-Sainte-Baume.
Triat en 1037, l’abat Geoffroy reforma de l'abadia i convenç als seus contemporanis que l'abadia té les restes de Maria Magdalena rebent així nombroses peregrinacions, ofrenes i donacions. Aquest gran desenvolupament feu que el poble es convertís en una petita ciutat. A partir d'aquí, neix entre els monjos un esperit d'independència que fa enfortir un cert despotisme monàstic, que aviat es va manifestar en rebel•lions sagnants i lluites persistents. Es necessitarà una butlla papal perquè Magdalena esdevingui oficialment en la patrona de l'abadia (1050). Tal prosperitat va atreure a Cluny, qui va sotmetre Vézelay i li va imposar l'abat cluniacenc Artaud.
1096.- [[Godefroy de Bouillon]] comença la [[Creuades|primera creuada]]; es decideix la construcció de la abadia.
1104.- Consagració de la abadia
1146.- [[Bernat de Claraval]] predica la [[Creuades |segona creuada]], el rei [[Lluís VII de França]] pren la creu alhora que altres barons.
1190.- [[Felip II de França|Felip August]] y [[Ricard I d’Anglaterra|Ricard Cor de Lleó]], peregrinen a Vézelay abans de partir cap a la [[Creuades |tercera creuada]].
1225.- S’acaba la construcció de l’abadia
9 de setembre de 1279.- Les relíquies de [[Maria Magdalena]] son descobertes, oficialment a Saint Maximim. Comença el declivi de Vézelay.
1840.- Restauració de la basílica per [[Eugène Viollet-le-Duc]].
== Demografia ==
{{DemogFR|1793=1350|
1962 = 541 |
1968 = 513 |
1975 = 541 |
1982 = 582 |
1990 = 571 |
1999 = 495|
date1=2006 | pop1= 473|
= |sansdoublescomptes= 1962 }}
== Monuments i llocs turístics ==
=== Edificis i llocs públics d’interès ===
* El turó i la [[Basilica de Vézelay|Abadia de Vézelay]] estan classificats per l’[[Unesco]] com a [[Patrimoni de la Humanitat]] des del 1979. Inclosa dins la ruta del [[Camí de Santiago]], els pelegrins, de març a octubre, encara hi passen.
* Museu de l’Oeuvre Viollet-le-Duc, situat al costat de la basílica.
* Casa de Romain Rolland, el museu Christian (e Ivonne) Zervos, creadors dels Cuaderns d’Art.
=== Edificis religiosos ===
Vézelay tenia antigament tres Esglésies:
* La [[Basílica de Vézelay|'''basílica de Santa María Magdalena de Vézelay''']], obra mestra de la arquitectura romànica del [[segle XII]], reconstruïda per Eugène Viollet-le-Duc el 1840; la basílica posee una nau romànica acabada el 1140 sota las ordres de l’abat Ponç de Montboissier. Davant de la nau s’hi troba el nàrtex (v. 1145-150), rematat per capitells historiats. El nàrtex és particularment cèlebre pel seu timpà. Un creuer y un cor gòtics (v. 1185 -1190) s’hi construïren per ordre de l’abat [[Girard d’Arcy]] després de l’enfonsament del cor original. L’església figura en la primera llista dels monuments històrics de 1840.
* La antiga església de [[Saint-Étienne]], situada en els números: 2,4,6 del carrer de Saint-Etienne, prop de la porta de Barle. Aquesta església data de principis del [[segle XII]]. La parròquia de Saint-Etienne fou suprimida, per decret, l’any 1791. A partir de 1794 l’església es convirtí en un mercat de gra, després, el 1797 fou venuda. Malgrat haver sofert diverses transformacions (en el siglo XVII es retallaren un o dos trams de la construcció original, després de la [[Revolució francesa]] fou enderrocat el campanar quadrat coronat per una teulada de punxa; els contraforts es rebaixaren deixant-los a nivell dels murs; es feren noves obertures, etc), així i tot encara conserva un porxo obert amb voltes canó pròpies de l’arquitectura romànica.
* La antiga església de '''San Pere''', situada a la plaça Borot, fou fundada el 1152. La seva història està poc documentada: se sap que la volta s’enfonsà el 26 de febrero de 1152, y que la gran campana (fosa el 1633) fou substituïda per un rellotge que es va col•locar a la torre el 1688. Entre el 1793 i el 1794 l’església fou enderrocada, a excepció de la torre del rellotge que es va conservar per raons d’utilitat pública. El campanar sembla ser que és del [[segle XVII]] i presenta una inscripció en la que se indica que fou restaurat el 1841. L’església de Sant Pere no ha estat restaurada.
== Referències ==
| |||