Viquipèdia

Carles II d'Àustria Interior: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Jolle ha desplaçat la pàgina Carles II d'Estíria a Carles II d'Habsburg: per no quedar aïllat de la resta d'arxiducs
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Carles II d'EstíriaHabsburg''' o Àustria Interior (en [[alemany]] ''Karl II Franz von Innerösterreich'') va néixer a [[Viena]] el [[3 de juny]] de [[1540]] i va morir a [[Graz]] el [[10 de juliol]] de [[1590]]. ArxiducCom tots els prínceps d'[[Àustria]]Habsburg portava el títol d'arxiduc, i era duc d'[[Estíria]], de [[Caríntia]] i de [[Carniola]] i comte de [[Gorizia]], era(que formaven l'anomenada Àustria Interior). Era el tercer fill de l'emperador [[Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[1503]]-[[1564]]) i d'[[Anna d'Hongria]] ([[1503]]-[[1547]]). filla de Vladislau II de Bohèmia i Hongria i de la seva esposa Anna de Foix-Candale.
 
Eln 1559 i de nou el 1564-1568 hi va haver negociacions per a un matrimoni entre Carles i la reina [[Isabel I d'Anglaterra]]. L'emperador Ferran I esperava que Isabel signaria un contracte de matrimoni proposat per Carles, pel qual ell com el seu vidu, seria el successor en cas de morir la reina sense fills. Les negociacions es van prolongar fins que la reina Isabel va decidir que es casaria amb l'arxiduc; la religió era el principal obstacle per el matrimoni, apart del caràcter de la reina. El 1563, Carles fou també pretendent de [[Maria I d'Escòcia]], amb el cardenal Carles de Lorena, aconsellant a la seva neboda a fer-ho per tal d'obtenir assistència en el govern d'Escòcia. Maria, però, no va estar d'acord, igual que el germà gran de Carles, [[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià II]]
A diferència del seu germà gran, l'emperador [[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic |Maximilià]], Carles va ser un catòlic convençut i va promoure la [[contrareforma]]. Amb tot, era tolerant amb el [[Protestantisme]], com ho demostra que el [[1572]], en la pau religiosa de [[Bruck]] va permetre la llibertat de culte a Estiria, Caríntia i Carniola.
 
EnA serdiferència nomenatdel emperadorseu elgermà seugran, nebotl'emperador [[RodolfMaximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic |Rodolf IIMaximilià]], tempsCarles desprésva fouser víctima d'un desequilibricatòlic mentalconvençut i es va tancarpromoure al castell dela [[Pragacontrareforma]]. VaAmb cedir la direcció política al seu germàtot, l'arxiducera Ernest,tolerant iamb el comandament[[Protestantisme]], militarcom aho Carlesdemostra II.que Alel capdavant[[1572]], deen la defensapau delsreligiosa dominisde hereditaris dels Habsburg contra l'[[Imperi otomàGraz]] va demostrarpermetre serla unllibertat eficientde comandant.culte Vaa fer[[ducat construird'Estiria|Estiria]], la fortalesa[[ducat de [[KarlovacCaríntia|Caríntia]] ai [[Croàciaducat de Carniola|Carniola]], comi aal línea''Libellum'' de defensa[[Bruck]] contrava elsampliar turcs.la tolerància.
 
En ser nomenat emperador el seu nebot [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic|Rodolf II]], temps després fou víctima d'un desequilibri mental i es va tancar al castell de [[Praga]]. Va cedir la direcció política al seu germà, l'arxiduc Ernest, i el comandament militar a Carles II. Al capdavant de la defensa dels dominis hereditaris dels Habsburg contra l'[[Imperi otomà]] va demostrar ser un eficient comandant. Va fer construir la fortalesa de [[Karlovac]] a [[Croàcia]], com a línia de defensa contra els turcs.
Carles II també va ser un gran benefactor de l'art i de la ciència; va ser protector de molts artistes i va fundar la Universitat de [[Graz]].▼
 
A mesura que la línia d'Àustria Interior va haver de suportar la càrrega principal de les guerres contra els turcs, la fortalesa de Karlstadt/[[Karlovac]] a [[Croàcia]] va ser fundada el [[1579]] i va agafar el seu nom de Carles II.
 
▲Carles II també va ser un gran benefactor de l'art i de la ciència; va ser protector de molts artistes (en particular, el compositor Orlando di Lasso i el teòric de la música Ludovico Zacconi) i va fundar la Universitat de [[Graz]] (1585) que es diu Karl-Franzens-Universität pel seu nom.
 
Va morir a Graz en 1590. El seu mausoleu a [[Seckau]], en la qual altres membres de la família dels [[Habsburg]] també estan enterrats, és un dels edificis més importants del barroc primerenc als [[Alps]] del sud-est. Va ser construït a partir de 1587 en endavant per Alessandro de Verda i completat per Sebastiano Carlone de 1612.
 
== Matrimoni i fills ==
Linha 17 ⟶ 22:
* [[Caterina d'Habsburg (1576-1595)|Caterina]] ([[1576]]-[[1595]]).
* Elisabet d'Habsburg ([[1577]]-[[1586]]).
* [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic |Ferran III d'Àustria i II emperador]] ([[1578]]-[[1637]]), casat primer amb [[Maria Anna de Baviera (1574-1616)|Maria Anna de Baviera]] ([[1574]]-[[1616]]) i després amb [[Elionor Gonzaga]] ([[1598]]-[[1655]]).
* Carles ([[1579]]-[[1580]]).
* Gregòria ([[1581]]-[[1597]]).
Linha 27 ⟶ 32:
* [[Maria Magdalena d'Àustria|Maria Magdalena]] ([[1589]]-[[1631]]), casada amb [[Cosme II de Mèdici]], ([[1590]]-[[1621]].
* [[Carles d'Habsburg (1590-1624)|Carles]] ([[1590]]-[[1624]]).
 
 
== Bibliografia ==
Linha 37 ⟶ 41:
 
{{Commonscat|Charles II, Archduke of Austria|Karl II.}}
 
 
 
[[Categoria:Arxiducs d'Àustria]]
[[Categoria:Ducs d'Àustria Interior]]
[[Categoria:Ducs d'Estíria]]
[[Categoria:Ducs de Caríntia]]
[[Categoria:Ducs de Carniola]]
[[Categoria:Comtes del Sacre Imperi]]
[[Categoria:Dinastia dels Habsburg]]
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_II_d%27Àustria_Interior»