Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: vls:Ferdinand III (HRR)
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Ferran III, emperador romanogermànic''' ([[Graz]] [[1608]] - [[Viena]] [[1657]]). Emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], arxiduc d'[[Àustria]], rei d'[[Hongria]] i rei de [[Bohèmia]].
 
==Biografia==
Nascut a la ciutat de [[Graz]], capital històrica del [[Ducat d'Estíria]], el dia 13 de juliol de [[1608]]. Fill de l'emperador [[Ferran II, emperador romanogermànic]] i de la princesa [[Maria Anna de Baviera (1574-1616)|Maria Anna de Baviera]]. Nét per via paterna de l'arxiduc [[Carles II d'Àustria]] i de la princesa [[Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)|Maria Anna de Baviera]] i per via materna del duc-elector [[Guillem V de Baviera]] i de la princesa [[Renata de Lorena]].
 
Nascut a la ciutat de [[Graz]], capital històrica del [[Ducat d'Estíria]], el dia 13 de juliol de [[1608]]. Fill de l'emperador [[Ferran II, emperador romanogermànic]] i de la princesa [[Maria Anna de Baviera (1574-1616)|Maria Anna de Baviera]]. Nét per via paterna de l'arxiduc [[Carles II d'ÀustriaHabsburg]] i de la princesa [[Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)|Maria Anna de Baviera]] i per via materna del duc-elector [[Guillem V de Baviera]] i de la princesa [[Renata de Lorena]]. Educat pels jesuïtes, es va convertir en [[regne d'Hongria|rei d'Hongria]] el 1625, en [[regne de Bohèmia|rei de Bohèmia]] el 1627 i [[arxiducat d'Àustria|arxiduc d'Àustria]] (però només de la [[Baixa Àustria]]) el 1621.
 
El 1627 Ferran va reforçar la seva autoritat i va establir un important precedent legal i militar mitjançant l'emissió d'una Ordenança de Terres revisat que va privar als estats bohemis del seu dret a mobilitzar soldats, reservant aquesta facultat exclusivament al monarca.
 
Després de la mort de [[Wallenstein]] el 1634, va ser nomenat cap titular de l'exèrcit imperial a la [[guerra dels Trenta Anys]], i aquest mateix any es va unir al seu cosí, el [[Ferran d'Àustria|cardenal-Infant Ferran]], sent el nominal responsable de la captura de [[Donauwörth]] i [[Regensburg]], i de la derrota dels suecs a la [[batalla de Nördlingen]]. Líder del partit de la pau a la cort, va ajudar a negociar la [[pau de Praga]] amb els estats protestants, especialment a [[Electorat de Saxònia|Saxònia]] el 1635.
 
Després d'haver estat elegit [[rei dels Romans]] l'any [[1636]], va succeir al seu pare com a emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi]] el 1637. Tenia l'esperança de ser capaç de fer la pau amb [[França]] i [[Suècia]], però la guerra es va perllongar durant altres 11 anys, arribant per fi al final amb la [[pau de Westfàlia]] ([[Tractat de Münster]] amb França, [[tractat d'Osnabrück]] amb Suècia) el 1648, ambdós negociats pel seu enviat Maximilian von und zu Trauttmansdorff, un diplomàtic que s'havia estat nomenat comte el 1623 pel seu pare [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran II]].
 
Durant l'últim període de la guerra, el 1644, Ferran III va donar a tots els governants dels estats alemanys el dret de dur a terme la seva pròpia política exterior (''ius belli ac pacis''). D'aquesta manera l'emperador estava tractant de guanyar més aliats en les negociacions amb França i Suècia. Aquest edicte va contribuir molt a l'erosió gradual de l'autoritat imperial al [[Sacre Imperi Romà]].
 
Després de 1648, l'emperador es dedicava a executar els termes del tractat i alliberar Alemanya de la soldadesca estrangera. En 1656 va enviar un exèrcit a Itàlia per ajudar Espanya en la seva lluita amb França, i va acabar de concloure una aliança amb Polònia per comprovar les agressions de [[Carles X de Suècia]] quan va morir el [[2 d'abril]] de 1657.
 
==Matrimonis i fills==
 
El dia 20 de febrer de l'any [[1631]] contragué matrimoni amb la infanta [[Maria Anna d'Espanya]], filla del rei [[Felip III d'Espanya]] i de l'arxiduquessa [[Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)|Margarida d'Àustria]]. La parella tingué sis fills:
Linha 31 ⟶ 45:
 
* SAIR l'arxiduc Ferran Josep d'Àustria, nat el [[1657]] a [[Viena]] i mort l'any següent.
 
==Referències==
* Rothenburg, G. ''The Army of Francis Joseph''. West Lafayette: Purdue University Press, 1976.
* Lederer, Josef-Horst. ''"Ferdinand III"'', Grove Music Online, ed. L. Macy
* Lothar Höbelt, ''Ferdinand III'' (1608–1657). Friedenskaiser wider Willen (Graz: Ares Verlag. 2008)
 
 
{{SacreImperi}}
Linha 38 ⟶ 58:
[[Categoria:Reis d'Hongria]]
[[Categoria:Persones de Graz]]
[[Categoria:Arxiducs d'Àustria]]
[[Categoria:Ducs d'Àustria]]
[[Categoria:Ducs d'Àustria Interior]]
[[Categoria:Ducs d'Àustria Anterior]]
[[Categoria:Ducs de Caríntia]]
[[Categoria:Ducs d'Estíria]]
[[Categoria:Ducs de Carniola]]
[[Categoria:Comtes del Sacre Imperi]]
 
 
 
[[ar:فرديناند الثالث إمبراطور الرومانية المقدسة]]