No va participar a la [[batalla d'Agincourt]], l'octubre de 1415; el [[1416]] va ser nomenat governador del [[Delfinat]] i es va unir a [[Carles VII de França]], el delfí, el [[28 de maig]] de [[1418]], el qual el va nomenar el [[17 d'agost]] de 1418 com a tinent general del rei al Llenguadoc i a Guiena.<ref>Per a la Guiena, es tractava d'un títol honorífic, al estar ocupada aquesta província pels anglesos. </ref>. Per oportunisme i no tenint realment en perspectiva més que els seus propis interessos, va arribar al camp dels armanyacs el [[16 de novembre]] de [[1418]], i al dels borgonyons l'[[octubre]] de [[1419]], però abusa tant de les seves prerrogatives de lloctinent general que el delfí el va revocar el 1 de març de [[1420]]. Es va unir llavors amb els anglesos i obtingué el mateixos càrrecs de lloctinent general del rei al Llenguadoc i a Guiena, el [[3 de març]] de [[1421]]. El [[1422]] es va tornar a casar amb Joana d'Albret filla de Carles I d'[[Senyoria d'Albret|Albret]] (ja s'havia casat el 12 d'octubre de 1402 amb Joana d'Evreux-Navarra, però aquesta va morir el 1413), amb qui tindrà al seu fil successor Gastó IV al que va fer vescomte de Castellbò sota tutela del seu oncle Mateu de [[Comtat de Comenge|Comenge]].
No fou fins a la mort d'[[Enric V d'Anglaterra|Enric V]], [[rei d'Anglaterra]] que va fer la seva submissió al rei de França, rebent cartes de remissió ([[maig]] de [[1423]]) i va obtenir (altra cop!) la lloc-tinença general del Llenguadoc i de Guiena.
