Abadon
El terme hebreu Abadon (hebreu: אֲבַדּוֹן «destrucció»,[1] 'Ǎḇaddōn), i el seu equivalent grec Apol·lió (grec antic: Ἀπολλύων, Apollýōn; l'Exterminador), apareix a la Bíblia com a lloc de destrucció i un àngel. A la Bíblia hebrea Abaddon s'utilitza amb referència a un pou sense fons, i sovint apareix al costat del lloc שאול (xeol), és a dir, el regne dels morts. A l'Apocalipsi del Nou Testament, es descriu un àngel anomenat Abadon com el rei d'un exèrcit de llagostes; el seu nom es transcriu primer en grec ［Ap 9:11］ "anomenat Abadon en hebreu" (Ἀβαδδὼν)), i després traduït al grec (Ἀπολλύων Apollyon).
Etimologia modifica
L'hebreu אֲבַדּוֹן ('ǎḇaddōn) és una forma intensiva del verb אָבַד (abad, "perir", "destruir"), que a la Bíblia hebrea es troba 174 cops, i significa "lloc de destrucció", "destrucció", "ruïna";[2] a la Septuaginta, ǎḇaddōn és traduït en grec com a ἀπώλεια (apoleia)[3]
El terme grec utilitzat al llibre de l'Apocalipsi, Ἀπολλύων (Apollyon), deriva de ἀπόλλυμι (apollumi), "destruir", que significa "el destructor"[4]
Fonts textuals modifica
Biblia hebrea modifica
A la Tanakh, el terme abaddon apareix utilitzat sis cops, quatre dels quals estan acoblats amb un altre lema hebreu, שאול (xeol, que indica el regne dels morts):
| « | El país dels morts (xeol) està nu davant de Déu, cap vel no cobreix els abismes. (abbaddon) ［Jb 26:6］
L'Abisme (abaddon) i la Mort (xeol) declaren: «N'hem sentit parlar només d'oïda.» ［Jb 28:22］ Un foc de perdició que em devoraria (abbaddon) i que consumiria totes les meves collites! ［Jb 31:12］ ¿És per als morts (xeol) que fas prodigis? ¿S'aixecaran les ombres (abaddon) a lloar-te? ［Sl 88:11］ La fossa (abaddon) i el país dels morts (xeol) no s'amaguen al Senyor: molt menys encara els cors dels homes! ［Pr 15:11］ La fossa (abaddon) i el país dels morts (xeol) són insaciables; els ulls de l'home sempre demanen més. ［Pr 27:20］ |
» |
Nou Testament modifica
A l'Apocalipsi Abaddon és tractat per primera vegada com un individu (un àngel) i no com un lloc:[1]
| « | El seu rei és l'àngel dels abismes, anomenat Abadon en hebreu i Apol·liont en grec. ［Ap 9:1-11］ | » |
La Vulgata llatina té una nota addicional (no present en el text grec), que diu "in Latin Exterminans"; Exterminans és la paraula llatina que significa "destructor, exterminador".
Aquí, Abadon, del qual se'ns dona el nom en grec, Apol·liont, és descrit com a "àngel dels abismes" i rei d'un exèrcit de llagostes, les quals turmentaran atroçment durant cinc mesos tots aquells homes que no portessin la "marca de Déu" al seu front.
Textos no bíblics modifica
El nom d'"Abbadon" apareix als Himnes d'Acció de Gràcies, que es van trobar als Manuscrits de la mar Morta, en dos passatges diferents que citen "[...] de Xeol-Abaddon m'he alçat [...]" i "[...] i els torrents de Belial irromperen a Abaddon". Les Antiguitats Bíbliques (atribuïdes erròniament a Filó) mencionen Abaddon com a lloc (destrucció) més que no pas com a individu. Abaddon és també un dels un dels compartiments de la Gehenna.[5] Per extensió, pot significar un estatge a l'inframon de les ànimes perdudes, o Gehenna.
A continuació, s'esmenta en un sermó atribuït a Timoteu d'Alexandria, anomenat Entronització d'Abbaton;[6] aquí, l'àngel és anomenat inicialment "Muriel", i rep de Déu la tasca de recollir la terra que formarà Adam; successivament és anomenat "guardià", i pregant a Déu obté que qualsevol home que l'hagués venerat se salvaria. En Dia del Judici, d'altra banda, Abbadon hauria rebut la tasca de recollir les ànimes a la Vall de Josafat.[6]
Finalment, en algunes llegendes de la literatura rabínica, Abaddon és el nom d'un lloc de l'infern, visitat per Moisès, on es troben entre el foc i la neu els que han pecat d'incest, homicidi i idolatria, els que maleeixen els seus pares i els seus mestres, i els que es consideren déus.[7]
Identificació d'Abadon/Apol·liont modifica
El simbolisme de Ap 9:11 deixa oberta a interpretació la identificació exacta d'Abadon / Apol·liont. Alguns investigadors bíblics creuen que és l'Anticrist [8] o Satan.[9][10][11][12]
Els testimonis de Jehovà sostenen que Apol·liont és Jesús,[13][12][14] pel fet que a Ap 20:1-3 es presenta a l'àngel que té "la clau de l'abisme" com un representant de Déu procedent del cel, i, més aviat de ser "satànic", lliga a Satanàs i el llança a l'abisme. En un comentari sobre Apocalipsi 9:11, The Interpreter's Bible diu: "No obstant això, Abadon no és un àngel de Satanàs, sinó de Déu, que executa la seva obra de destrucció segons ordena Déu".[15]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Abaddón». A: Diccionario de las Religiones. 1a ed. Madrid: Alianza; El Prado, 1994, p. 9. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ «'abaddown» (en anglès). BibleStudyTools. [Consulta: 22 març 2015].
«'abad» (en anglès). BibleStudyTools. [Consulta: 22 març 2015]. - ↑ «Johann Albrecht Bengel's Gnomon of the New Testament - Revelation 9» (en anglès). StudyLight.org. [Consulta: 22 març 2015].
- ↑ «ἀπόλλυμι - Greek Word Study Tool». Perseus.tufts.edu. [Consulta: 22 març 2015].
- ↑ Metzger, Bruce M.; Coogan, Michael David. The Oxford Companion to the Bible. Oxford University Press, 1993, p. 3. ISBN 0199743916.
- ↑ 6,0 6,1 «Abbaton - The Coptic encyclopedia, volume 1» (en anglès). Claremont Colleges Digital Library. [Consulta: 22 març 2015].
- ↑ «Chapter IV: Moses in Egypt» (en anglès). Sacred-texts.com. [Consulta: 22 març 2015].
- ↑ Comentari de Matthew Henry sobre Apocalipsi 9[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ Comentari de Jamieson, Fausset & Brown[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ Halley (2000) p. 936.
- ↑ MacDonald (1995) p. 2366.
- ↑ 12,0 12,1 Revelation, Its Grand Climax at hand, 1988, p. 200 [Consulta: 1r juny 2011]. Jesus is given the Hebrew name “Abaddon” (meaning “Destruction”) and executes judgment at the place “called in Hebrew Har–Magedon.”
- ↑ La Torre de Guaita (1 de maig del 1992), «Keep Close in Mind the Day of Jehovah», p. 11.
- ↑ La Torre de Guaita, 1 de desembre 1969, Pàgina 719: In Hebrew it is Abaddon, which means Destruction. All these features about this symbolic “star” reveal him to be the glorified Jesus Christ.
- ↑ Perspicàcia Vol. 1, pàg. 12. Terme Abadon
Bibliografia modifica
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.- «Abaddon». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
- Metzeger, Bruce M. (ed.); Michael D. Coogan (ed.). The Oxford Companion to the Bible. Oxford, UK: Oxford University Press, 1993. ISBN 0-19-504645-5.
- Halley, Henry H.; James E. Ruark (ed.) Halley's Bible Handbook. Grand Rapids, MI: Zondervan, 2000. ISBN 0-310-22479-9.
- MacDonald, William; Art Farstad (ed.). Believer's Bible Commentary. Nashville, TN: Thomas Nelson, 1995. ISBN 0-8407-1972-8.
Enllaços externs modifica
- Abaddon[Enllaç no actiu], Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Knowledge
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abadon |