Adolf Tobler
Adolf Tobler (Hirzel, cantó de Zúric, Suïssa, 24 de maig de 1835 – Berlín, 18 de març de 1910) va ser un lingüista i filòleg suís, originari de la Suïssa alemànica.
 (1904)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 maig 1835 Hirzel (Suïssa) |
| Mort | 18 març 1910 (74 anys) Berlín |
| Sepultura | Cementiri Memorial del Kaiser Wilhelm |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Bonn Universitat de Zúric |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, romanista, professor d'universitat, filòleg, escriptor |
| Ocupador | Universitat Humboldt de Berlín |
| Membre de | |
| Professors | Friedrich Christian Diez i Nikolaus Delius |
Vida modifica
Tobler va fer estudis universitaris a Zúric i a Bonn, on fou deixeble del gran romanista Friedrich Christian Diez, que l'influí decisivament, i on es feu amic de Gaston Paris, amistat que duraria tota la vida. Fou professor d'escola i d'institut a Suïssa i defensà la tesi doctoral sobre un tema de la conjugació romànica a Zúric el 1857; després, la tesi d'habilitació el 1867 a la Universitat de Berna. El 1867 fou cridat a la Universitat de Berlin, on desenvoluparia tota la seva carrera acadèmica fins a la fi. Fou rector de la Universitat el curs 1890-1891.
Obra modifica
Tobler fou editor de nombrosos textos del francès antic i de l'occità antic. Com a lingüista es dedicà sobretot a la sintaxi històrica. Va publicar els cinc volums dels "Vermischte Beiträge zur französischen Grammatik" entre 1886 i 1908.
Va idear alhora (tot i que de manera independent) amb Adolf Mussafia la llei que porta els seus noms, la llei Tobler-Mussafia que indica que en les llengües romàniques un pronom àton no pot iniciar una frase.
Durant la seva vida havia recollit materials lexicogràfics de cara a l'elaboració d'un diccionari del francès antic. A la seva mort, el diccionari fou finalment publicat per Erhard Lommatzsch: l'Altfranzösisches Wörterbuch (1925--). La conclusió total del diccionari no es feu fins a 2008 per Hans Helmut Christmann (11 volums).
Obres modifica
- Darstellung der lateinischen Conjugation und ihrer romanischen Gestaltung: Nebst einigen Bemerkungen zum provenzalischen Alexanderliede (1857)
- Gedichte von Jehan de Condet nach der casanatensischen Handschrift (1860)
- Aus der Chanson de geste von Auberi nach einer vaticanischen Handschrift (1870)
- Li dis dou vrai aniel. Die Parabel von dem ächten Ringe, Französische Dichtung des dreizehnten Jahrhunderts, aus einer Pariser Handschrift zum ersten Mal herausgegeben (1871)
- Vom französischen Versbau alter und neuer Zeit. Zusammenstellung der Anfangsgründe (1880) (versió francesa de 1885, amb un pròleg de Gaston Paris)
- Vermischte Beiträge zur französischen Grammatik (1886-1912)
Bibliografia modifica
- Franz Lebsanft i Ursula Bähler, Adolf Tobler (1835-1910) I i II, in: Ursula Bähler, Richard Traschler, Portraits de médiévistes suisses (1850-2000): une profession au fil du temps, Ginebra, Droz, 2009, p. 61-139 (amb una foto)
- Henri Omont, Éloge funèbre de M. Adolf Tobler, correspondant étranger de l'Académie. In: Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres 54/2 (1910), pp. 128-129
Enllaços externs modifica
- Doris Jakubec, Tobler, Adolf, in: Diccionari històric de Suïssa (consultable en francès, italià i alemany)
- Pàgina dels rectors de la Universitat de Berlin
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolf Tobler |