Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays
Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays (àrab: المنذر بن امرئ القيس, al-Munḏir b. Imrʾ l-Qays) fou rei làkhmida d'Aràbia, vassall sassànida, el més important de la dinastia. Va succeir al seu pare Imru-l-Qays ibn an-Numan vers el 514. La seva mare era Maria bint Awf bin Geshem. Ja abans de pujar al tron va fer una incursió a Palestina i l'Aràbia romana (509) fent gran nombre de presoners. Les seves incursions van anar entre l'Eufrates a l'est, Egipte a l'oest i Nedjd al sud.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V Hira |
| Mort | 554 (Gregorià) |
| Malik | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Altres | |
| Títol | Rei |
| Família | Làkhmides |
| Fills | Amr (III) ibn Hind, al-Múndhir (IV) ibn Qabus ibn Ma-as-Samà, Qabus ibn Hind |
| Pares | Imru-l-Qays ibn an-Numan i Ma-as-Samà |
A l'inici del seu regnat la potència dels perses sassànides es va refermar a Aràbia. El 516 va lluitar contra el rei himiaria Maadi Karb al Nedjd. El 519 es va iniciar la guerra entre perses i grecs i en aquestos anys fou el principal dirigent de les incursions de frontera a territori romà d'Orient, i en una de les incursions va fer presoners als alts comandants romans d'Orient Timostrat i Joan. El 520 va rebre una ambaixada himiarita del rei Yusuf Dhu Nuwas i una de l'emperador romà d'Orient Justí I que volia obtenir la pau.[1] El 523 hauria estat substituït pel kindita al-Hàrith ibn Amr al-Kindí però va recuperar el poder vers el 527 (i va matar el rei kindita el 528), i va estar sovint en guerra contra aquestos sobirans que tenien el suport dels himiarites. El 528 va fer una incursió a Síria obtenint molt de botí i l'any següent va renovar els atacs a la zona del riu Khabur, a la frontera, marxant després contra Arzona i Nisibin, que va saquejar, seguint fins a Apamea i Calcedònia, però sense poder ocupar Antioquia de l'Orontes, ja que els romans d'Orient, ara sota l'empreador Justinià I, hi van enviar un fort exèrcit per defensar-la, però si que va obtenir molt de botí i va fer presoneres a 400 monges que va cremar en honor de la deessa Al-Uzza. Cosroes I Anushirwan, el Just, va pujar al tron sassànida el 531 i li va encarregar el control de la zona d'influència persa a Aràbia i fou l'executor principal de la campanya persa d'aquest any que va acabar amb la victòria persa a Cal·linic (Callinicum) a l'Eufrates. Vers el 539 va iniciar un conflicte amb els gassànida al-Harith V ibn Jabalah que va portar a la guerra romano-persa del 539-544. Vers el 540 va enviar una ambaixada al rei Abraha que havia agafat el poder al Iemen i Aràbia del sud. Després del 544 encara va seguir la lluita periòdicament contra els gassànides fins que va morir en combat contra al-Harith V el juny del 554, prop de Kinnasrin.
El va succeir el seu fill Amr III ibn Hind (554-569)
Notes modifica
- ↑ Aquesta ambaixada estava dirigida per Abraham fill d'Eufrasi i pare del historiador Nonnós, i per Simeó de Beth Arsham; després se'ls va unir Sergi de Rasafa que portava els regals pel rei làkhmida
Referències modifica
Enciclopèdia de l'Islam, V, 637