Viquipèdia

Alfred Llahí Segalàs

periodista andorrà

Alfred Llahí Segalàs (Escaldes-Engordany, 1969)[1] és un periodista i presentador de televisió andorrà. Membre de l'Associació de Corresponsals de Premsa Iberoamericana[2] i de l'Organisation Internationale des Journalistes.[3][4]

Infotaula de personaAlfred Llahí Segalàs

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1969 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Escaldes-Engordany (Andorra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Miguel Hernández d'Elx Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata

Va començar la seva carrera televisiva professional l'any 1999 com a presentador d'Andorra Televisió, on va treballar durant onze anys consecutius. Va presentar diversos programes d'entre els quals destaquen De la Seca a la Meca, Així és la vida, Encara me'n recordo, A casa teva, El magazín, i El Magazín VIP.[5][6] L'any 2008 el presentador andorrà fou el portaveu d'Andorra al Festival de la Cançó d'Eurovisió, l'únic país que va donar els 12 punts al representant d'Espanya, Rodolfo Chikilicuatre.[7] Actualment és presentador del Canal Lòria des del 2013. També col·labora amb alguns programes de Ràdio Nacional d'Andorra.[6]

Fou assessor cultural del Govern d'Andorra (1994-1995) i nexe d'unió en matèria cultural entre el Govern Federal d'Àustria i el Govern d'Andorra (1995-1997).[4]

És expert universitari en protocol i cerimonial per la Universitat Miguel Hernández d'Elx, soci d'honor del Reial Cercle Artístic de Barcelona, i forma part de la Delegació Diocesana de Família i Vida del Bisbat d'Urgell, de la que és secretari.[6] També és Medalla d'Or de la Fundació Luso-Galaica, Creu del Comanador de l'Orde de Sant Estanislau (Polònia) i de la Real Maestranza de Mérida, i Diploma d'honor de l'Agrupació Catalana d'Entitats Artístiques, entre d'altres.[4]

En el camp de la investigació històrica ha publicat nou llibres. Pel que fa a la premsa escrita és director de la revista mensual l'eskpada i de la catalana, Engrandint, publicació periòdica de la Fundació Fiella.[6] També és autor de la veu El paso de los Pirineos al Diccionario de San JoseMaría, publicat per Monte Carmelo el 2013.[8]

Fou guanyador del Premi Literari Sant Jordi de l'Institut Espanyol d'Andorra (1988) pel poema Exégesis del principio fundamental, i el Premi de Literatura Exprés del Ministeri d'Economia, en col·laboració amb la Biblioteca Pública del Govern d'Andorra (2009) amb el relat El bus del temps.[4]

Llahí també destaca en el camp musical, iniciant-se als 6 anys. Anys després ingressaria al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. L'any 1988 va fundar l'Escola de Música del Comú d'Escaldes-Engordany, que va dirigir fins al 1992. Era professor de piano, violí i tecnologia musical. També fou assessor del Comú d'Escaldes-Engordany organitzant les temporades de concerts de música clàssica. També ha estat professor de música a l'Escola Espanyola d'Andorra la Vella, al Trivium, Espai Lauredià d'Arts Escèniques (2012-2013)[9] i de l'Escola de Música Harmonia (representant oficial al Principat d'Andorra de l'Associated Board of the Royal Schools of Music), on encara avui imparteix classes.[10]

Obres modifica

  • La Parròquia d'Escaldes-Engordany. Aproximació històrica al procés de reivindicació autonòmica. Escades-Engordany: Comú, 1996 (ISBN 9992011769)
  • L'automòbil Club d'Andorra (1954-2004). Andorra: Automòbil Club d'Andorra, 2004 (ISBN 9992015284)
  • Andorra: terra d'acollida. Editat per l'autor, 2007 (ISBN 9789992016688)
  • El bus del temps, a: Literatura Exprés'09. Andorra: Govern d'Andorra, 2009 (ISBN 9789992005446)
  • Andorra: tierra de acogida. Madrid: Rialp, 2010 (ISBN 9788432138133)
  • Històries de la nostra història. Un passeig per la història menys coneguda i anecdòtica del Principat d'Andorra. Andorra: 2+1 Editors, 2012 (ISBN 9789992018972)
  • Andorra's challenge. Andorra: MoraBanc, 2013 (ISBN 9789992019634)
  • Històries de la nostra història 2. Un passeig per la història menys coneguda i anecdòtica del Principat d'Andorra. Andorra: 2+1 Editors, 2013 (ISBN 9789992018972)
  • Qui és qui als carrers d'Andorra. Andorra: 2+1 Editors, 2014 (ISBN 9789992069042)
  • Testimonis d'un temps passat. Andorra: MoraBanc, 2015 (ISBN 9789992030691)
  • Encamp batega. La teva guia per conèixer la parròquia d'Encamp. Encamp: Comú d'Encamp, 2016 (editada en català, castellà, francès i anglès)

Referències modifica

  1. ↑ «Alfred Llahí: «És lamentable caure en la 'damnatio memoriae' romana en ple segle XXI»». El Periòdic d'Andorra, 08-04-2014. [Consulta: 26 agost 2015].
  2. ↑ «Asociación de Corresponsales de Prensa Iberoamericana». Arxivat de l'original el 2015-10-03. [Consulta: 25 agost 2015].
  3. ↑ Organisation Internationale des Journalistes
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Alfred Llahí Segalas a AND'Art». Govern d'Andorra, 2015. Arxivat de l'original el 2020-06-14. [Consulta: 26 agost 2015].
  5. ↑ «El presentador. Lauredianament». Lòria TV, 2015. [Consulta: 26 agost 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «2+1 editors. Alfred Llahí Segalàs». Cal Comunicació, 2012-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 agost 2015].
  7. ↑ «Alfred Llahí salva el chiki-chiki en Eurovisión». La Vanguardia Ediciones SL, 03-06-2008. [Consulta: 25 setembre 2015].
  8. ↑ «Biblioteca Virtual Josemaría Escrivá de Balaguer y Opus Dei». Centro de Documentación y Estudios de Josemaría Escrivà de Balaguer. Arxivat de l'original el 2016-12-15. [Consulta: 27 agost 2015].
  9. ↑ «Trivium, Espai Lauredià d'Arts Escèniques, aprenentatge integral de dansa, música i teatre». Govern d'Andorra, 2015. [Consulta: 27 agost 2015].
  10. ↑ «Alfred Llahí Segalàs». Escola de Música Harmonia, 2015. Arxivat de l'original el 2016-01-17. [Consulta: 26 agost 2015].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfred_Llahí_Segalàs&oldid=33225033»