Viquipèdia

Anna Maria dal Violin

Anna Maria dal Violí (1696, Venècia - 1782, Venècia) va ser una violinista italiana i mestre de violí. Va ser alumne d'Antonio Vivaldi a l'Ospedale della Pietà. Fou l'alumna preferida de Vivaldi que va compondre per a ella més de 30 concerts, tant per a violí solista com per la viola d'amore. Altres compositors com Brusa, Mauro D'Alay (o Alai) i Giuseppe Tartini també van compondre obres per a ella.[1]

Infotaula de personaAnna Maria dal Violin
Biografia
Naixement1696 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1782 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista, compositora Modifica el valor a Wikidata
AlumnesChiara della Pietà (en) Tradueix i Santa della Pietà Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Concert de gala en honor del hereu rus al tron, a Venècia el 1782 (l'any que morí Anna Maria). Les jovenetes músics dels quatre "ospedali" de Venècia interpretaren una cantata.

Ella no només va ser "Anna Maria dal Violin" sinó "Anna Maria della Pietá". Johann Mattheson (1681-1764), probablement uns de pioners de la crítica musical, la va conèixer a Itàlia i l'esmenta en la seva "Critica Musica" (Hamburg-1722-1725).[1] "Primo violino d'Itàlia", aquesta brillant violinista veneciana és la que apareix més citada en els tractats i cròniques del segle xviii.[2] En un poema anònim escrit cap a fins de 1730, titulat "Sopra le putte della Pieta di coro", s'esmenta que la cèlebre "Anna Maria" sonava (tocava) a més del violí, la tiorba, la viola d'amore, el clavecí, el llaüt, el violoncel i la mandolina.[1]

La vida modifica

Anna Maria dal Violin[3] apareix en els arxius de la Pio Ospedale della Pietà de Venècia, i sense un cognom familiar, ja que la majoria de les alumnes eren orfes. L'internat era un conservatori de música per a les nenes afiliades, famós en la seva època per la tasca musical del virtuós violinista i compositor Antonio Vivaldi i per músics brillants con la seva alumna Anna Maria. Segons Michael Talbot, Anna Maria apareix tres vegades en les actes de la Pietà esmentades: 1712, 1720 i 1722.[4] El 22 de setembre de 1712, amb només 16 anys, obtenia permís per acompanyar a altres quatre alumnes, a tocar a San Francesco della Vigna, l'església per a la qual Andrea Palladio, el mes famós arquitecte de l'època, va construir la façana en 1562.[1] El 1720, a l'edat de 24, ella és anomenada ja "Maestra".[4] Això significava que les noies més grans podien arribar a ensenyar a noies més joves i guanyar alguns diners.

No només va ser una violinista, sinó que també tocava el violoncel, al tiorba, el llaüt, la mandolina, el clavecí i la la Viola d'amore.[5] Vivaldi va compondre 31 concerts per a violí[6] i, almenys, dos concerts per a la viola d'amore.[7] Aquests darrers concerts apareix la referència en el títol, ja que es llegeixen les inicials "AMore" ("AM" majúscules), que són les corresponents a Anna Maria.[8] Alguns d'aquests concerts formen part de la Quaderno musicale di Anna Maria del Violin, un llibre de mitjans de la dècada de 1720 que conté les principals parts per a violí de 31 concerts.[2]

La fama modifica

Des de 1703, sota el mestratge d'Antonio Vivaldi, professor de violí, compositor i mestre di concerto de l'Ospedale della Pietà, i amb intèrprets com Anna Maria, els concerts d'aquesta institució foren molt atractius per al públic, i un referent cultural de Venècia.[9] Com a violí solista, Anna Maria complia amb les seves tasques els dissabtes i els diumenges a la coneguda església de concerts d'aquest ospedale de Venècia. En la primera de les grans enciclopèdia alemanyes de la música elaborada per Johann Gottfried Walther a Leipzig (1732) apareix el nom d'Anna Maria, juntament amb Dorothea de la Ried, Élisabeth Jacquet de La Guerre ("Jaquier"), Vittoria Raffaella Aleotti ("Vittoria Aleotti") i Barbara Strozzi ("Stroud"), que tenen una entrada com a instrumentistes i compositores.

« Anna Maria <, una italiana a l'Hospital alla Pietà a Venècia, que interpreta al "violí" immensament bé, tan complet, com "delicat". »

Walther dona com a font per del seu article el testimoni ocular d'un viatge per Itàlia: Des Hofraths Nemeitzens Nachlese besonderer Nachrichten von Italien, p. 61“,[10] mentre que, com un altre exemple, per l'article de la compositora Jacquet de La Guerre, un informe basat en el Mercure Galant de París.[11]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Di Leonardo, Hugo A. «18. La Música Instrumental. “Anna Maria della Pietà”». A la búsqueda de Antonio Vivaldi. © 1996-2018 Mundoclasico.com. [Consulta: 13 setembre 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 Raschi, Paola. «Six Violin Concertos for Anna Maria» (en italià). L'Arte dell'Arco, Federico Guglielmo. Suono.it, 13-02-2006. Arxivat de l'original el 2018-09-15. [Consulta: 15 setembre 2018].
  3. ↑ El seu nom a Giancarlo Rostirolla: L'organizzazione Musicale nell li'Ospedale Veneziano Della Pietà Al Tempo Di Vivaldi.
  4. ↑ 4,0 4,1 Talbot: Antonio Vivaldi. 1985, pàg. 34.
  5. ↑ Talbot: Antonio Vivaldi. 1985, p. 34, nota 8 (p. 294).
  6. ↑ Michael Talbot: Anna Maria's Partbook. A: Helen Geyer und Wolfgang Osthoff (Hrsg.): Musik an den Venezianischen Ospedali 2004, S. 23–81.
  7. ↑ Ryom directori, núm. 393 i núm. 397, pàg.
  8. ↑ Talbot: Antonio Vivaldi. 1985, pàg. 188.
  9. ↑ Walter Kolneder: Lübbes Vivaldi Lèxic.
  10. ↑ Vegeu Walther 2001: Musicalisches Lexicon oder Musicalische Bibliothec. S. 38.
  11. ↑ a.c. im Decembre-Monat, p. 80. Siehe Walther 2001, S. 294.

Bibliografia modifica

  • Michael Talbot: Antonio Vivaldi. Der Venezianer und das barocke Europa, Leben und Werk. Deutsche Ausgabe Stuttgart 1985 (englische Originalausgabe London und Melbourne 1978), ISBN 3-421-06285-4.
  • Michael Talbot: Anna Maria’s Partbook. In: Helen Geyer, Wolfgang Osthoff (Hg.): Musik an den Venezianischen Ospedali/Konservatorien vom 17. bis zum frühen 19. Jahrhundert. Centro tedesco di Studi Veneziani, Rom 2004, S. 23−81.
  • Micky White: Scenes from the Life of Anna Maria „dal Violin“. A: Helen Geyer, Wolfgang Osthoff (Hg.): Musik an den Venezianischen Ospedali/Konservatorien vom 17. bis zum frühen 19. Jahrhundert. Centro tedesco di Studi Veneziani, Rom 2004, S. 83–111.
  • Giancarlo Rostirolla: L'Organizzazione Musicale Nell'Ospedale Veneziano Della Pietà Al Tempo Di Vivaldi. A: Nuova Rivista Musicale Italiana. Band XIII, 1979, S. 168–195.
  • Johann Gottfried Walther: Musicalisches Lexicon oder Musicalische Bibliothec. Leipzig 1732. Neusatz herausgegeben von Friederike Ramm. Bärenreiter, Kassel 2001, ISBN 3-7618-1509-3, Artikel Anna Maria, Aleotti Vittoria, Jaquier, Ried Dorothea vom, Strozza Barbara.
  • Walter Kolneder: Lübbes Vivaldi Lexikon. Gustav Lübbe Verlag, Bergisch Gladbach 1984, ISBN 3-7857-0381-3.
  • Uta Ruscher: Fiorenza dal Violin - Schicksal eines venezianischen Findels, Lugano 2017

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Maria_dal_Violin&oldid=31479454»