Articulació sinovial
Una articulació sinovial, coneguda també com a diartrosi, uneix els ossos amb una càpsula articular que es continua amb el periosteum dels ossos units, constitueix el límit exterior d'una cavitat sinovial, i envolta les superfícies articulars dels ossos. La cavitat / articulació sinovial s'omple amb líquid sinovial. La càpsula articular està formada per una capa exterior, la càpsula articular, que manté els ossos units estructuralment, i una capa interior, la membrana sinovial, que es tanca en el líquid sinovial.
 Structura d'una articulació sinovial | |
 Types d'articulacions sinovials | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | junctura synovialis |
| Part de | articulació  |
| Identificadors | |
| TA | A03.0.00.020 |
| FMA | 7501 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/synovial-joint |
| Terminologia anatòmica | |
Són el tipus de articulació més comú i mòbil al cos d'un mamífer. Com en la majoria d'altres articulacions, les articulacions sinovials aconsegueixen moviment en el punt de contacte de l'articular os.
Estructura modifica
Les articulacions sinovials contenen les estructures següents:
- Cavitat sinovial: totes les diarthroses tenen l'espai característic entre els ossos que s'omple amb líquid sinovial
- Càpsula articular: la càpsula fibrosa, contínua amb el periosteum d'ossos articulars, envolta la diartrosi i uneix els ossos articuladors; la càpsula articular consta de dues capes - (1) la membrana externa fibrosa que pot contenir lligaments i (2) la membrana interior sinovial que segrega la lubricació, l'absorció de xocs i l'articulació. líquid sinovial nutritiu; la càpsula articular està altament innervada, però sense sang i vasos limfàtics, i rep la nutrició del subministrament de sang circumdant a través de difusió (procés lent) o per convecció, un procés molt més eficient aconseguit amb exercici.
- Cartílags articulars: els ossos d'una articulació sinovial estan coberts per aquesta capa de cartílag hialí que reuneix les epífisis de l'extrem articular de l'os amb una superfície llisa i relliscosa que no les uneix; Funcions cartílags articulars per absorbir xocs i reduir la fricció durant el moviment.
Moltes, però no totes, articulacions sinovials també contenen estructures addicionals:[1]
- Disc articular o menisc - els fibrocartílags comprimits entre superfícies oposades en una articulació
- Pastilles de greix articulars - teixit adipós coixinets que protegeixen el cartílag articular, tal com es veu a la pastilla de greix infrapatel·lar del genoll
- Tendons [1] - cordons de teixit connectiu regular dens compostos per feixos paral·lels de fibres de col·lagen
- Lligaments accessoris (extracapsulars i intracapsulars): les fibres d'algunes membranes fibroses estan disposades en feixos paral·lels de teixit connectiu regular dens i altament adaptats per resistir les soques per evitar moviments extrems que puguin danyar l'articulació
- Bursae: estructures sacs situades estratègicament per alleujar la fricció en algunes articulacions (espatlla i genoll) farcides de líquid similar al fluid sinovial [2]
L'os que envolta l'articulació al costat proximal de vegades s'anomena “plafond”, especialment a la articulació talocrural. Es produeix un dany en una fractura de gosselina.
Subministrament de sang modifica
El subministrament de sang d'una articulació sinovial es deriva de les artèries que comparteixen la anastomosi al voltant de l'articulació.
Tipus modifica
Hi ha varis tipus d'articulacions sinovials. [3] Algunes són relativament immòbils, però són més estables. Altres tenen diversos graus de llibertat, però a costa d'un major risc de lesions. [3] En ordre ascendent del grau de mobilitat, són:
- Articulacions sense eix de direcció
- Articulacions amb un eix de direcció
- Articulacions de dos eixos
- Articulacions de tres eixos
Significació clínica modifica
L'espai articular és igual a la distància entre els ossos implicats de l'articulació. Un estrenyiment espacial articular és un signe de l'una (o de les dues) artrosis i de la degeneració inflamatòria.[4] L'espai normal de l'articulació és d'almenys 2 mm al maluc (a l'acetabulum superior),[5] almenys 3 mm al genoll,[6] i 4-5 mm a l'articulació de l'espatlla.[7] Per a l'articulació temporomandibular, es considera normal un espai d'entre 1,5 i 4 mm.[8] L'estrenyiment d'espais articulars és per tant un component de diverses classificacions radiogràfiques de l'artrosi.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Drake et al. (2009) Gray's Anatomy for Students, 2nd Edition, Skeletal system, p.21
- ↑ Tortora & Derrickson () Principles of Anatomy & Physiology, 12th Edition, Pub: Wiley & Sons
- ↑ 3,0 3,1 Umich 2010 couse, Module - Introduction to Joints
- ↑ Jacobson, Jon A.; Girish, Gandikota; Jiang, Yebin; Sabb, Brian J. «Radiographic Evaluation of Arthritis: Degenerative Joint Disease and Variations». Radiology, 248, 3, 2008, pàg. 737–747. DOI: 10.1148/radiol.2483062112. ISSN: 0033-8419.
- ↑ Lequesne, M «The normal hip joint space: variations in width, shape, and architecture on 223 pelvic radiographs». Annals of the Rheumatic Diseases, 63, 9, 2004, pàg. 1145–1151. DOI: 10.1136/ard.2003.018424. ISSN: 0003-4967. PMC: 1755132. PMID: 15308525.
- ↑ Page 6 in: Roland W. Moskowitz. Osteoarthritis: Diagnosis and Medical/surgical Management, LWW Doody's all reviewed collection. Lippincott Williams & Wilkins, 2007. ISBN 9780781767071.
- ↑ «Glenohumeral joint space»., in turn citing: Petersson, Claes J.; Redlund-Johnell, Inga «Joint Space in Normal Gleno-Humeral Radiographs». Acta Orthopaedica Scandinavica, 54, 2, 2009, pàg. 274–276. DOI: 10.3109/17453678308996569. ISSN: 0001-6470.
- ↑ Massilla Mani, F.; Sivasubramanian, S. Satha «A study of temporomandibular joint osteoarthritis using computed tomographic imaging». Biomedical Journal, 39, 3, 2016, pàg. 201–206. DOI: 10.1016/j.bj.2016.06.003. ISSN: 2319-4170. PMC: 6138784. PMID: 27621122.
Bibliografia modifica
- Rogers, Kara (2010) Bone and Muscle: Structure, Force, and Motion p.157
- Sharkey, John (2008) The Concise Book of Neuromuscular Therapy p.33
- Moini (2011) Introduction to Pathology for the Physical Therapist Assistant pp.231-2
- The Biophysical Foundations Of Human Movement (2005) By Bruce Abernethy pp.23, 331
- Vincent Delmas, Dominique Brémond-Gignac, Olivier Clément, Richard Douard, Sophie Dupont, Christian Latrémouille, Jean-Marie Le Minor, Nicolas Pirro, Philippe Sèbe, Christian Vacher, UE 5 - Organisation des appareils et des systèmes, Elsevier Masson, 2011, ISBN 2294710053
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Articulació sinovial |