L'exèrcit Han va perdre la majoria dels seus cavalls i va haver d'elevar la càrrega dels camperols mitjans, i la població de l'Imperi Han es va reduir significativament com a resultat de la fam i la tributació excessiva per finançar les mobilitzacions militars. Els xiongnu, van patir les baixes de guerra i les malalties, i milions de caps de bestiar, el seu recurs vital d'aliments, i la pèrdua de control sobre les praderies fèrtils del sud els va empènyer a la terra freda i àrida al nord del desert de Gobi i Sibèria, provocant una treva entre la dinastia Han i Xiongnu de set anys, que va acabar després d'una incursió xiongnu en 112 BC a Wuyuan. Els xiongnu mai van recuperar la força dels dies de glòria, i es van trencar en clans més petits.[4]
Xinjiang era territori controlat pels Xiongnu, i la seva derrota en 119 aC a la batalla de Mobei va obrir les portes a l'ocupació Han d'aquest territori.[5]
- ↑ Llibre de Han, vols. 6, 55, part del 94.
- ↑ Zizhi Tongjian, vol. 19.
- ↑ Lin Gan, "Mobei Zhi Zhan" ("The Battle of Mobei")[Enllaç no actiu].
- ↑ Book of Han, vols. 06, 55, 94, parts 1.
- ↑ de Laet, Sigfried J.; Herrmann, Joachim. History of Humanity: From the seventh century B.C. to the seventh century A.D. (en anglès). Unesco, 1996, p. 469. ISBN 923102812X.