S'anomena beneficència al conjunt d'institucions que l'administració posa de franc a disposició dels més necessitats per a proveir-los sosteniment i desenvolupament físic i personal.

És l'acció d'ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques.[1]

Beneficència és l'acció de fer bé, especialment als més necessitats.[2]

És una característica primordial de la beneficència la de no tenir finalitat de lucre.

Història modifica

La beneficència pública s'ha articulat al llarg de la història a través de diverses institucions, recollides en les lleis i regulades per reglaments particulars. Les més destacades dels temps antics han estat les següents:

  • Cases d'expòsit, on es recollia els infants abandonats o de pares desconeguts
  • Cases de misericòrdia. Institucions on es donava acollida i refugi a les dones que concebien il·legalment i volien amagar l'embaràs o el part.
  • Cases de maternitat. Suplien les mateixes necessitats que les cases de misericòrdia.
  • Cases de socors. Establiments on s'acollia els orfes majors de 6 anys. S'hi establien tallers per a proporcionar-los en el futur una ocupació laboral.
  • Hospitals de malalts.
  • Hospitals de convalescents.
  • Hospitals de bojos o manicomis.
  • Socors domiciliaris. Atencions als necessitats en el seu domicili.

Referències modifica

  1. enciclopedia.cat
  2. «dle.iec.cat». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 agost 2015].