Carlo Fontana
Carlo Fontana (Novazzano, 22 d'abril de 1638 - Roma, 5 de febrer de 1714) fou un arquitecte italià, considerat com un dels millors del barroc romà. Pertanyia a una família notable d'arquitectes, originaris del Cantó de Ticino, que al llarg dels segles xvi i xvii van realitzar intervencions tècniques i funcionals en el teixit urbà de Roma. Era nebot de Domenico Fontana. Va començar a treballar amb Pietro da Cortona, C.Rainaldi i L.Bernini. En les seves obres, com Santa Maria dei Miracoli, Santa Maria di Montesanto, façana de San Marcello del Corso,[1] Palazzo Odescalchi, santuari de Loiola, mostren la seva preferència per les cúpules i les rotondes i un tractament arquitectònic academicista dins el seu barroquisme. Com a teòric publicà un estudi sobre el Vaticà (Templum Vaticanum) i uns altres d'urbanisme i d'acústica.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 abril 1638 Novazzano |
| Mort | 5 febrer 1714 (75 anys) Roma |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma (1660–1714) Milà |
| Ocupació | arquitecte, escultor, enginyer |
| Professors | Pietro da Cortona i Carlo Rainaldi |
| Alumnes | Nicola Michetti i Filippo Barigioni |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parents | Girolamo Fontana (1665) (nebot) |
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlo Fontana |
- ↑ «Carlo Fontana (1638-1714)» (en italià). Repubblica e Cantone Ticino. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Carlo Fontana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.