Clau de fundació
A Mesopotàmia, un clau de fundació, clau de consagració o clau de dedicació és una petita escultura, usualment en argila, que porta textos inscrits en caràcters cuneïformes, que s'embevia en les parets dels temples o edificis per deixar constància que eren propietat divina del déu a qui estaven dedicats i donar solidesa màgica als mateixos.[1]
Van ser utilitzats pels sumeris i altres cultures mesopotàmiques des del III mil·lenni aC. Els que porten figures de déus (anomenats "déus de clau") i són de coure o bronze, van ser realitzats sobretot a l'època de Gudea, príncep de Lagaix. S'han trobat a la gairebé totalitat dels temples del renaixement sumeri. Posteriorment hi hauria representacions dels governants locals i hi ha casos amb representacions d'animals.[2]
A més, cons d'argila sense inscripcions, pintats de diferents colors van ser utilitzats pels sumeris per crear patrons decoratius de mosaic en parets i pilars dins dels edificis, així com per afegir fortalesa a l'estructura.[3]
A l'antic Egipte s'utilitzaven cons funeraris, en certa forma similars, que utilitzaven la base del con, com a superfície a escriure.
Alguns claus de fundació modifica
Aquests claus es troben entre els documents històrics coneguts més antics. Encara que van estar creats a demanda dels notables de l'època, han permès registrar les construccions, les consagracions de l'obra, o les antigues històries, que permeten conèixer diferents aspectes de les diferents civilitzacions.
Rei Entemena modifica
El clau de fundació d'Entemena, rei de Lagaix a la segona meitat del III mil·lenni aC., és un bon exemple d'haver arribat als nostres dies en excel·lents condicions de conservació i amb una detallada història darrere.
Rei Hammmurabi modifica
Un clau de fundació del rei Hammurabi fou adquirit en març de 1938 a un antiquari. El clau té un cap amb un diàmetre de 187 mil·límetres. En comparació, l'eix a la base és de 110 mil·límetres de diàmetre. Tant el cap com el cos estant inscrits amb escriptura cuneïforme. El clau d'argila porta el número A 24645 a l'Institut Oriental, del museu d'arqueologia de la Universitat de Chicago.[4]
Referències modifica
- ↑ Edward Chiera. George G. Cameron. They Wrote on Clay. University of Chicago Press, 1938, p. 93. ISBN 978-0-226-10425-6.
- ↑ Claus de fundació a Metal·listeria i orfebreria. A Artehistoria. Consultat el 6 de gener del 2017.
- ↑ «Cone mosaic excavated at the "Columned Hall," Uruk, Mesopotamia». Heilbrunn Timeline of Art History. The Metropolitan Museum of Art. [Consulta: 30 març 2014].
- ↑ Gelb, I. J. «Journal of Near Eastern Studies». Chicago Journals, 7, 4, 1948, pàg. 267–271 [Consulta: 2015].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clau de fundació |
- Fotografia i descripció d'un con de fundació del període neo-sumeri. (anglès). Consultat el 31 de juliol del 2012.