Clorur de iode
El clorur de iode o monoclorur de iode, de fórmula , és un compost interhalogenat format mitjançant la combinació de iode i clor i que forma dues estructures cristal·lines diferenciades.
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 161,873 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | ClI |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
Síntesi modifica
El clorur de iode se sintetitza mitjançant la combinació estequiomètrica de clor i iode:
El que s'obté és un líquid de color fosc per sobre de 27 °C i per sota de 27 °C presenta cristalls rojencs. Aquest solidifica poc després d'enfredar-se.
L'entalpia de formació del és de 17,5 KJ/mol sent una de les majors dels compostos interhalogenats, únicament superada pel bromur de iode (40,5 KJ/mol).
Usos modifica
El és un reactiu emprat en la síntesi orgànica de diferents compostos. Pot ser emprat en la síntesi de compostos aromàtics iodats.
També pot emprar-se en l'addició de clor i iode a alquens mitjançant una doble addició:
- .
El clorur de iode també és emprat per a la preparació del reactiu de Wijs per a la determinació de l'índex de iode que quantifica el grau d'instauració de compostos orgànics que contenen enllaços diénics i triénics, com per exemple diferents olis com l'oli d'oliva o altres substàncies agroalimentàries que contenen greixos tals com a margarines o llards.
Té propietats decolorants, no torna blau el paper de midó, es dissol en l'àcid clorhídric i per l'acció de l'aigua es descompon donant una mescla d'àcids iòdic i clorhídric, precipitant iode:
- .
El clorur de iode manca d'aplicacions industrials.
Polimorfs modifica
El clorur de iode presenta dos polimorfs. L' cristal·litza de forma cuticular amb cristalls negres de temperatura de fusió a 27 °C. La forma presenta cristalls més lenticulars amb temperatura de fusió a 14 °C.[1] L'estructura cristal·lina de tots dos polimorfs consisteix en molècules que formen cadenes disposades en forma de zig-zag.
Referències modifica
- ↑ Brisbois, R. G.; Wanke, R. A.; Stubbs, K. A.; Stick, R. V. «Iodine Monochloride». Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis. John Wiley & Sons, 2004. DOI: 10.1002/047084289X.ri014.