Déu en el judaisme
Déu en el judaisme ha estat concebut de diverses maneres.[1] Tradicionalment, el judaisme sosté que Jahvè, el Déu d'Abraham, Isaac i Jacob i el déu nacional dels israelites, va alliberar els israelites de l'esclavitud a Egipte i els va donar la Llei de Moisès al mont Sinaí tal com es descriu a la Torà.[2][3][4] Els jueus tradicionalment creuen en una concepció monoteista de Déu (Déu és només un),[3][5][6] que és alhora transcendent (totalment independent i allunyat de l'univers material) i immanent (implicat en l'univers material).[3]
Déu és concebut com a únic i perfecte, lliure de totes les faltes, deficiències i defectes, i a més considerat com a omnipotent, omnipresent, omniscient i completament infinit en tots els seus atributs, que no té parella ni igual, sent l'únic creador de tot el que existeix.[3][7] En el judaisme, Déu no es representa mai amb cap imatge.[8] La Torà va prohibir específicament atribuir a alguna altra entitat la seva singular sobirania, ja que es considera que és l'absolut sense un segon ésser, indivisible i incomparable, que s'assembla a res i res és comparable a ell.[3][7] Així, Déu no s'assembla a res del món o del món que està més enllà de totes les formes de pensament i expressió humanes.[3][7] Els noms de Déu que s'utilitzen més sovint a la Bíblia hebrea són el tetragrama (en hebreu: יהוה, romanitzat: YHWH) i Elohim.[3][9] Altres noms de Déu en el judaisme tradicional inclouen El-Elyon, El Shaddai i Shekhinah.[9]
Segons la teologia jueva racionalista articulada pel filòsof i jurista jueu medieval Moisès Maimònides, que després va dominar gran part del pensament jueu oficial i tradicional, Déu s'entén com l'ésser absolut, indivisible i incomparable que és la deïtat creadora (causa i preservador de tota existència).[3][7] Maimònides va afirmar la concepció d'Avicenna de Déu com l'Ésser Suprem, tant omnipresent com incorpori,[7] necessàriament existent per a la creació de l'univers mentre rebutjava la concepció d'Aristòtil de Déu com el motor immòbil, juntament amb diverses opinions d'aquest últim com la negació de Déu com a creador i afirmació de l'eternitat del món.[7] Les interpretacions tradicionals del judaisme generalment emfatitzen que Déu és personal, però que també és transcendent i capaç d'intervenir en el món,[9] mentre que algunes interpretacions modernes del judaisme emfatitzen que Déu és una força o ideal impersonal en lloc d'un ésser sobrenatural preocupat per l'univers.[1][3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «PART 2: Does God Have a Personality—or Is God an Impersonal Force?». A: Thinking about God: Jewish Views. Lincoln and Philadelphia: University of Nebraska Press/Jewish Publication Society, 2020, p. 67–168. DOI 10.2307/j.ctv13796z1.7. ISBN 978-0-8276-1848-0. LCCN 2019042781.
- ↑ Stahl, Michael J. «The “God of Israel” and the Politics of Divinity in Ancient Israel». A: The "God of Israel" in History and Tradition. 187. Leiden and Boston: Brill Publishers, 2021, p. 52–144. DOI 10.1163/9789004447721_003. ISBN 978-90-04-44772-1.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «GOD». A: The Oxford Dictionary of the Jewish Religion. 2nd. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2011, p. 294–297. DOI 10.1093/acref/9780199730049.001.0001. ISBN 978-0-19-975927-9. LCCN 2010035774.
- ↑ «Jewish Concepts: God». A: Jewish Virtual Library. American–Israeli Cooperative Enterprise (AICE), 2021 [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ Hayes, Christine. «Understanding Biblical Monotheism». A: Introduction to the Bible. New Haven and London: Yale University Press, 2012, p. 15–28. ISBN 978-0-300-18179-1.
- ↑ Moberly, R. W. L.. «"Yahweh is One": The Translation of the Shema». A: Studies in the Pentateuch. 41. Leiden: Brill Publishers, 1990, p. 209–215. DOI 10.1163/9789004275645_012. ISBN 978-90-04-27564-5.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «Is God a Person? Maimonidean and Neo-Maimonidean Perspectives». A: The Divine Nature: Personal and A-Personal Perspectives. 1st. Londres i Nova York: Routledge, 2022, p. 90–95. DOI 10.4324/9781003111436. ISBN 978-0-367-61926-8. LCCN 2021038406.
- ↑ «Smashing Idols: A Paradoxical Semiotics». Signs and Society. University of Chicago Press on behalf of the Semiosis Research Center at Hankuk University of Foreign Studies [[[Chicago]]], 4, 1, Spring 2016, pàg. 30–56. Arxivat de l'original el 23 setembre 2017. DOI: 10.1086/684586. ISSN: 2326-4489 [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Conditional Presence: The Meaning of the Name YHWH in the Bible». A: Understanding YHWH: The Name of God in Biblical, Rabbinic, and Medieval Jewish Thought. 1st. Basingstoke and New York: Palgrave Macmillan, 2018, p. 25–63. DOI 10.1007/978-3-030-32312-7_2. ISBN 978-3-030-32312-7.