Direccionalitat (biologia molecular)

La direccionalitat en biologia molecular i bioquímica, es refereix a l'orientació química de punta a punta d'un sol filament d'àcid nucleic. La convenció química de nomenar els àtoms de carboni en la pentosa dels nucleòtids numèricament el confereix els noms d'extrem 5' i extrem 3'. La posició relativa d'estructures al llarg d'un filament d'àcid nucleic, incloent els centres d'unió de gens i diverses proteïnes, normalment s'anomenen com: upstream (contra corrent) si és cap a l'extrem 5', o downstream (riu avall) si és cap a l'extrem 3'.

Un digrama d'una molècula de furanosa (anell d'un sucre) amb els àtoms de carboni etiquetats utilitzant la notació estàndard.

La importància d'establir aquesta convenció de nom rau en el fet que els àcids nucleics només poden ser sintetitzats in vivo en una direcció 5' a 3'; donat que la polimerasa utilitzada per ensamblar nous filaments ha d'unir un nou nucleòtid al grup 3'-hidroxil (-OH) a través d'un enllaç fosfodièster. Per convenció, les seqüències de filaments simples d'ADN o ARN s'escriuen en direcció 5' a 3'.

Extrem 5' modifica

L'extrem 5'- (pronunciat "cinc prima") designa l'extrem d'un filament d'ADN o ARN que coincideix amb el grup fosfat del cinquè carboni de la respectiva ribosa o desoxyribosa terminal. Un grup fosfat unit a l'extrem 5' permet lligar dos nucleòtids. Treure el 5'-fosfat evita la lligació. Per prevenir lligats indesitjats d'àcids nucleòtics. Els biòlegs moleculars comunament treuen el 5'-fosfat amb una fosfatasa.

Extrem 3' modifica

 
Diagrama d'enllaços fosfodièster (encerclat) entre nucleòtids.

L'extrem 3'- (pronunciat "tres prima") d'un filament s'anomena així perquè acaba en el grup hidroxil.

Aquest extrem d'un filament de DNA o RNA coincideix amb el grup hidroxil del tercer carboni de la respectiva ribosa o desoxirribosa terminal.

Referències modifica

  • Lodish [et al.].. Molecular Cell Biology. 5th. Nova York: W.H. Freeman and Company, 2004. ISBN 0716743663. 

Enllaços externs modifica