Efecte Droste
L'efecte Droste es presenta en una classe específica d'imatge recursiva.
Una imatge que exhibeix l'efecte Droste inclou dins seu una versió de menor grandària de si mateixa, la qual alhora inclou en un lloc similar una versió encara més petita de si mateixa, i així successivament. Només en teoria pot continuar aquesta inclusió amb reducció, una dins l'altra, perquè en la pràctica està limitada per la resolució de què és capaç la tècnica d'impressió que s'utilitzi per a les imatges, ja que cada iteració redueix exponencialment la mida de la imatge. Aquest és un exemple visual d'un bucle estrany, és a dir, un sistema autoreferencial de reproducció geomètrica o geometry instancing, en anglès.
En heràldica, aquest efecte s'anomena amb l'expressió en francès mise en abyme ('posada en l'abisme', 'posada en infinit').
Origen del nom modifica
L'efecte és el nom de la imatge en les llaunes i caixes de Droste cacau en pols, una de les principal marques holandeses. L'anunci mostrava una infermera sostenint una safata amb una tassa de xocolata desfeta i una caixa amb la mateixa imatge.[1] Aquesta imatge va ser utilitzada per primer cop el 1904 i ha estat utilitzada amb lleugeres variacions durant dècades. Segons s'informa, el poeta i columnista Nico Scheepmaker introduí un ús més ampli del terme a finals del 1970.[2]
Referències modifica
- ↑ Törnqvist, Egil. Ibsen: A Doll's House, pp.105, Cambridge University Press (1995) ISBN 0-521-47866-9
- ↑ Droste, altijd welkom
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efecte Droste |
- M. C. Escher i l'efecte Droste Arxivat 2016-01-21 a Wayback Machine. (anglès).
- Base matemàtica de l'efecte Droste (Article de Jos Leys que resumeix els resultats de l'estudi de Leyden). (anglès)
- Efecte Droste en matemática (anglès).