Ega (llengua)
L'ega, també coneguda amb altres noms com Diés o Egwa, és una llengua d'afiliació incerta dins de la família de llengües Niger-Congo, parlada a Costa d'Ivori, concretament, a la regió de Lôh-Djiboua, al cantó de Diés, al poble de Borondoukou, situat prop de Gly. Hi ha entre 2.500[1] i 3.100 (joshuaproject[2]) parlants d'ega. Els ega són els membres del grup humà que tenen com a llengua materna la llengua ega.
| Altres noms | Diés, Egwa |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 2.500 (ethnologue 2001)[1] - 3.100(joshuaproject)[2] |
| Autòcton de | Lôh-Djiboua |
| Estat | Costa d'Ivori |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa llengües nyo llengües potou-tano | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ega |
| SIL | ega |
| Glottolog | egaa1242 |
| Ethnologue | ega |
| UNESCO | 1320 |
| IETF | ega |
| Endangered languages | 341 |
Classificació i família lingüística modifica
L'any 2000 es classificà la llengua Ega dins de la família de Niger-Congo, Mande-Atlantic Congo, Ijo-Congo, Dogon-Congo, Volta-Congo, Sout Volta-Congo, Kwa, Ega.[3] L'any 2005 s'emparentà la llengua amb la família Niger-Congo, Kwa, Ega.[4] L'any 2009 Lewis, M. Paul el situà la llengua dins la família Niger-Congo, Atlantic-Congo, Volta-Congo, Ega.[5] A l'estudi més recent de 2012, Roger Blench la classificà amb la família Niger-Congo, Ega.[6]
Per tant, tot i que tradicionalment no pareix pertànyer a cap de les branques tradicionals de la família Niger-Congo, s'ha assumit com una llengua Kwa; amb tot, Roger Blench ho considera com un branca separada de la família de l'Atlantic-Congo, pendent de demostrar que estigui relacionada amb les llengües Kwa o Volta Níger.
Geolingüística i pobles veïns modifica
L'ega es parla a la regió de Lôh-Djiboua, al cantó de Diés, al poble de Borondoukou, situat prop de Gly.[1]
Segons el mapa lingüístic de Costa d'Ivori de l'ethnologue, el territori ega està situat al centre-sud de Costa d'Ivori i té com a veïns als lakota dides, al nord; als yocoboué dides, a l'est i al sud; i als godiés, a l'oest.[7]
Sociolingüística, estatus i ús de la llengua modifica
Pel que fa a la situació de la llengua, l'any 2001, segons B. Connell, comptava amb uns 2500 parlants; segons la UNESCO, hi ha uns 1000 parlants; mentre que segons World Oral Literature Project hi ha uns 2500 parlants. Tot i que el grup de parlants està cresquent, la llengua es troba en greu perill d'extinció degut a l'ús de la llengua Dida com a llengua pública per raons de domini i de prestigi; a més, el francès és l'idioma oficial en l'educació i recentment s'ha produït la introducció d'altres llengües majors a les escoles com el Baulé o el Beté, el que fa que els parlants de la llengua Ega siguin trilingües o poliglotes.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ega, a language of Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 13 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Language: Ega». joshuaproject. [Consulta: 13 octubre 2015].
- ↑ Blench, Roger; Williamson, Kay «Niger-Congo». Bern Heine & Derek Nurse (eds): African Languages: An Introduction. 1a edició, 2000, pàg. 11-42. ISBN 0521661781.
- ↑ Dryer, Matthew S. «Genealogical Language List.». Bernard Comrie, Matthew S. Dryer, David Gil & Martin Haaspelmath (eds): The World Atlas of Language Structures. Oxford University Press [Oxford], 2005, pàg. 585-590. ISBN 0199255911.
- ↑ Lewis (ed), Paul M. Ethnologue. Languages of the Wordl, 16ª ed., 2009.
- ↑ Blench, Roger. Niger-Congo: an alternative view, 2012.
- ↑ «Mapa lingüístic de Costa d'Ivori. L'ega és el número 57». ethnologue. [Consulta: 13 octubre 2015].
Bibliografia modifica
- Bolé-Richard, Rémy. 1983. L'éga. A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 359-401. Abidjan &Paris: Institut de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT).
- Bôle-Richard, Rémy. 1981. Une autre approche de l'harmonie vocalique: le mot phonologique en ega. A: Cahiers ivoiriens de recherche linguistique, nº 10. 33-51.
- Bole-Richard, R.émy. 1983. La classification nominale en ega. A: Journal of West African Languages, nº13. 51-62.
- Connell, Bruce and Firmin Ahoua and Dafydd Gibbon. 2002. Illustrations of the IPA: Ega. A: Journal of the International Phonetic Association, nº32. 99–104. Cambridge University Press.
- Connell, Bruce A. and Firmin Ahoua and Dafydd Gibbon. 2002. Ega. A: Journal of the International Phonetic Association, nº32. 99-104.
- Gibbon, D. and Bow, C. and Bird, S. and Hughes, B. 2004. Securing Interpretability: The Case of Ega Language Documentation. A: Proceedings of the 4th International Conference on Language Resources and Evaluation, 1369-1372.
- Blench, Roger. 2004. The Ega Language of Cote d'Ivoire. A: Etymologies and Implications for Classification. pdf MS fr. November 4 2006.
- Richard, Rémy Bole. 1983. Esquisse de grammaire: l'ega. A: G. Hérault, ed., Atlas et études sociolinguistiques des états du Conseil de l'entente, pp. ??? Paris: Agence de coopération culturelle et technique. [Informació obtinguda de la seva versió web a [1][Enllaç no actiu].