Francisco Rubio Llorente
Francisco Rubio Llorente (Berlanga, província de Badajoz, 25 de febrer de 1930 - Madrid, 23 de gener del 2016[1]) fou un jurista espanyol. Va ser Magistrat del Tribunal Constitucional (1980-1992) organisme del que en fou Vicepresident (1989-1992). Va ser President del Consell d'Estat entre 2004 i 2012.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 febrer 1930 Berlanga (Província de Badajoz) |
| Mort | 23 gener 2016 (85 anys) Madrid |
| Causa de mort | Insuficiència cardíaca |
 President del Consell d'Estat | |
| 19 d'abril de 2004 – 23 de març de 2012 | |
.svg&lang=ca){kind=small} Vicepresident del Tribunal Constitucional | |
| 1989 – 1992 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Sevilla La Sorbona Universitat de Madrid Universitat de Colònia |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, escriptor, professor d'universitat, jutge, traductor |
| Ocupador | Universitat Complutense de Madrid Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat Universitat Central de Veneçuela |
| Membre de | |
Premis
| |
Va cursar estudis de dret en la Universitat de Valladolid, Doctor per la Universitat de Colònia (Alemanya) i de l'Institut d'Estudis Polítics de París. Fou estat professor de la Universitat Central de Veneçuela, lletrat i secretari general de les Corts Generals, on va treballar com a assessor de la ponència constitucional que va elaborar el text aprovat el 1978, i catedràtic de dret constitucional a les universitats de Valladolid i Complutense de Madrid.
Fou investit doctor honoris causa per les universitats d'Oviedo i Valladolid. Traductor de Karl Marx i Max Weber a l'espanyol.
En el Fòrum Europa de 2005 es va referir a les comunitats autònomes de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears com a comunitat nacional catalana, com a comunitat cultural i no pas política, cosa que provocà les protestes de Francisco Camps.[2] Malgrat això, després va rectificar i afirmà considerar "inadequat" nomenar "comunitat nacional" les autonomies.[3] Tot i que rebutjava les expressions dret a decidir i a l'estat propi, i es va mostrar contrari a unes possibles eleccions plesbicitàries,[4] es va mostrar partidari d'una consulta a Catalunya per tal d'evitar "efectes impredecibles"[5] i d'una reforma asimètrica de la Constitució espanyola de 1978.[6]
Referències modifica
- ↑ Agències no determinades per l'editor «Fallece Francisco Rubio Llorente, expresidente del Consejo de Estado». El País, 23-01-2016 [Consulta: 23 gener 2016].
- ↑ 'Comunitat Catalànica', El País, 11 de març de 2005
- ↑ Rubio Llorente rectifica y considera inadecuado llamar "comunidad nacional" a las autonomías, El País, 11 de març de 2005
- ↑ Rubio Llorente descalifica las elecciones plebiscitarias de Mas, El País, 3 d'octubre de 2013
- ↑ Rubio Llorente defiende una consulta en Catalunya para evitar "efectos impredecibles", El Periódico, 3 d'octubre de 2013
- ↑ Rubio Llorente urge a la reforma constitucional “asimétrica”, El País, 18 de febrer de 2015