Glosas Emilianenses
Les Glosas Emilianenses són més de mil petites anotacions manuscrites fetes en diverses llengües —llatí, romanç i èuscar—, entre línies o en els marges d'alguns passatges del còdex llatí Aemilianensis 60; segons els diversos estudiosos que les han investigades, es poden datar entre finals del segle x i finals del segle xi.[1]
 Foli 72 recte del Còdex Emilianense 60. Al marge s'hi aprecia una glosa  | |
| Tipus | glossa |
|---|---|
| Lloc original | monestir de San Millán de Yuso |
La seva importància va ser advertida per Manuel Gomez Moreno el 1911, quan va transcriure totes les glosses i va enviar-les a Ramón Menéndez Pidal.[2]
La intenció del monjo copista era probablement la d'aclarir el significat d'alguns passatges del text llatí.
Tradicionalment, es considera el text en castellà més antic, la qual cosa va dur a considerar San Millán de la Cogolla, i La Rioja en general, el bressol del castellà.[3][4] Tanmateix, l'adscripció de les gloses com de llengua castellana és controvertida i, en general, els filòlegs consideren que en realitat pertanyen al romanç navarroaragonès.[5]
També són el text no epigràfic més antic en llengua basca, tot i que la traducció dels passatges a l'èuscar actual no és gaire segura.[6]
Exemple d'una glosa en romanç modifica
Cono aiutorio de nuestro
dueno dueno Christo, dueno
salbatore, qual dueno
get ena honore et qual
duenno tienet ela
mandatione cono
patre cono spiritu sancto
enos sieculos delo siecu
los. Facanos Deus Omnipotes
tal serbitio fere ke
denante ela sua face
gaudioso segamus. Amen.
Glosses en èuscar modifica
- jzioqui dugu ("hem encès", "ens alegrem"?)
- guec ajutuezdugu ("nosaltres no ens aboquem", "no tenim adient"?)
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glosas Emilianenses |
| Vegeu texts en català sobre Glosas Emilianenses a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- ↑ La datación y procedencia de las glosas emilianenses y silenses
- ↑ Glosas Emilianenses (PDF) (en castellà). Ministerio de Educación y Ciencia, 1977, p. 9-14 [Consulta: 28 agost 2022].
- ↑ «¿Cuál es la cuna del castellano?» (en castellà). Valpuesta, agost 2008. [Consulta: 28 agost 2022].
- ↑ «El monasterio de San Millán de la Cogolla, en La Rioja, el lugar donde se escribieron las "Glosas Emilianenses", las primeras frases que se conservan en castellano» (en castellà). BBC News, 19-09-2017. [Consulta: 28 agost 2022].
- ↑ Jürgen Wolf, Heinz. Las Glosas Emilianenses, otra vez (en castellà), p. 598.
- ↑ Vernal, Samuel. «El Códice 60, primer testimonio escrito del euskera» (en castellà), 29-06-2017. [Consulta: 28 agost 2022].