Gomfodonts
Els gomfodonts (Gomphodontia) són un clade de cinodonts extints que visqueren entre el Triàsic i el Juràssic. Se n'han trobat restes fòssils a tots els continents del món tret d'Oceania.[1] Es caracteritzen per les seves dents postcanines molariformes, que són amples i estan molt juntes. Altres caràcters distintius inclouen arcs zigomàtics profunds, dents postcanines superiors amb tres cúspides o més que cobreixen tota la seva amplada i postcanines inferiors amb dues cúspides que cobreixen tota la seva amplada.[2]
Gomphodontia  | |
|---|---|
 Diademodon mastacus | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Cap valor | Gomphodontia Seeley, 1895 |
| Famílies | |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Gomphodontia» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Sues, H. D.; Hopson, J. A. «Anatomy and phylogenetic relationships of Boreogomphodon jeffersoni (Cynodontia: Gomphodontia) from the Upper Triassic of Virginia» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 30, 4, 2010, pàg. 1.202. DOI: 10.1080/02724634.2010.483545.