Gothaer Waggonfabrik
Gothaer Waggonfabrik (Gotha, GWF) va ser un fabricant alemany de material rodant establert a finals del segle dinou a Gotha.Durant les dues guerres mundials la companyia va construir aeronaus.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | constructor ferroviari empresa negoci constructor aeronàutic (–1945)  | ||||
| Indústria | fabricació, manufacture of railway locomotives and rolling stock (NACE 30.2) (en)  , construcció aeronàutica i espacial i construcció de vehicles | ||||
| Forma jurídica | societat per accions | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1883, Gotha | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1990 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Entitat matriu | Orenstein & Koppel (en) | ||||
Primera Guerra Mundial modifica
Durant la Primera Guerra Mundial, Gotha va ser el fabricant d'una sèrie de bombarders. Des de 1917, els avions bombarders biplans van ser capaços de dur a terme missions estratègiques de bombardeig sobre Anglaterra, el primer avió més pesat que l'aire utilitzat en aquest paper. Aquests bombarders van ser construïts en diversos subtipus: el Gotha G.I i els successius G.II, G.III, G.IV i G.V. Aquesta darrera variant va ser la més prolífica.[1]
Període d'entreguerres modifica
El Tractat de Versalles va prohibir la construcció d'aeronaus militars a Alemanya. Gotha va tornar a al negoci ferroviari, però va tornar a la fabricació d'aeronaus amb l'ascens del nazisme i l'abandonament de les restriccions del Tractat.[1]
Segona Guerra Mundial modifica
La principal contribució de Gotha a la nova Luftwaffe va ser el Gotha Go 145,un avió d'entrenament.[2] També va produir el planador d'assalt Gotha Go 242[2] i el Messerschmitt Bf 110, sota llicència. Segurament el producte més famós de Gotha va ser no obstant, un avió que mai va entrar en servei. El Horten Ho 229.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Gotha, die Fliegerstadt. 1. Aufl. Bad Langensalza: [Rockstuhl], 2001. ISBN 3-934748-69-4.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Warplanes of the Luftwaffe. Londres: Aerospace Pub., 1994. ISBN 1-880588-10-2.