El seu nom deriva de les fonts minerals. Ja estava ocupada a l'època faraònica segons acrediten les excavacions de 1946, en què es van trobar nombroses restes de la dinastia I, serekhs de caps predinàstics i de l'Imperi Antic i vestigis d'uns banys romans (i més tard més de deu mil tombes). No obstant la seva importància va començar durant el període omeia, en el govern de Abd al-Aziz ibn Marwan (684-705) quan les inundacions del 690 van obligar a evacuar al-Fustat; llavors el governador es va establir a Helwan, hi va construir palaus, residències i mesquites i hi va plantar palmeres i vinya; fins i tot hi va fer construir un nilòmetre (que va funcionar fins al 715). A partir de la segona meitat del segle viii va entrar en una lenta decadència; al temps dels mamelucs ja no quedaven rastres de les antigues edificacions i les fonts minerals estaven cobertes d'arena. El kediv Abbas va fer redescobrir les fonts i es va construir un centre per l'atenció de soldats malalts als que les aigües podien ajudar. La vila es va desenvolupar i el kediv Ismail hi va construir un palau per la seva mare que va portar el nom de Kasr al-Walida; uns banys al costat de les fonts es van construir el 1869 i durant la construcció es van trobar restes dels banys omeies; aquestos banys foren acabats el 1892; al costat d'Helwan el rei Faruk I es va construir un palau d'estiu avui un museu amb pac conegut com a Rukn Hulwan.
- Hulwan, Ministeri d'Afers Socials, el Caire 1964
