Hendrik Anthony Kramers
Hendrik Anthony Kramers (neerlandès: Hans Kramers) (Rotterdam, 17 de desembre de 1894 - Oegstgeest, 24 d'abril de 1952) va ser un físic i matemàtic neerlandès.
Vida i Obra modifica
Tercer fill d'un metge, Kramers, conegut pels seus amics com Hans, va ser escolaritzat a Rotterdam.[1] El 1912 va entrar a la universitat de Leiden per estudiar física i matemàtiques.[2] El 1916 es va graduar, estudiant sobre tot física teòrica amb Paul Ehrenfest. Després d'uns mesos donant classes a un institut de secundària a Arnhem, Kramers va decidir que necessitava estudis internacionals, però la Primera Guerra Mundial li impedia viatjar. Per això va decidir anar a Dinamarca (un altre país neutral com el seu) on es trobava Niels Bohr a la universitat de Copenhaguen. Es va convertir en el seu primer assistent i durant quatre anys (1916-1920) van compartir la mateixa habitació.[3]
El 1919 va defensar la seva tesi doctoral a la universitat de Leiden, però va continuar com a professor a Copenhagen fins al 1926, en que va ser nomenat professor de la universitat d'Utrecht. A partir de 1931 va simultaniejar els seus càrrecs amb docència a la universitat Tècnica de Delft. El 1934 va retornar a Laiden per a substituir el seu professor, Ehrenfest, que havia mort l'any anterior. Els anys de la Segona Guerra Mundial va ser durs per a ell ja que les universitats holandeses van ser clausurades pels ocupants nazis i ell va haver de treballar d'assessor de l'empresa petroliera Bataafsche Petroleum Maatschappij.[4] Aquesta feina l'obligava a anar a Amsterdam i aprofitava les tardes dels divendres per visitar un antic alumne seu, jueu, que estava amagat a casa d'uns amics.[5]
Kramer va rebre forces guardons i honors i va ser president del comitè científic de la Comissió d'Energia Atòmica de les Nacions Unides i de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada.
Els seus treballs de la época de Copenhagen va ser fonamental en mecànica quàntica.[6] En retornar al seu país, va treballar en diversos camps de la física teòrica: el formalisme matemàtic de la mecànica quàntica, el paramagnetisme i ferromagnetisme, la teoria cinètica i estadística i el formalisme relativístic de la teoria de partícules.[7] Sempre des del punt de vista estrictament teòric, no experimental.
Referències modifica
- ↑ Dresden, 1987, p. 87.
- ↑ Dresden, 1987, p. 90.
- ↑ Dresden, 1987, p. 98.
- ↑ Pais, 1997, p. 106.
- ↑ Pais, 1997, p. 107.
- ↑ van Leeuwen, 1998, p. 55.
- ↑ Casimir, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
Bibliografia modifica
- Dresden, M. H.A. Kramers Between Tradition and Revolution (en anglès). Springer, 1987. ISBN 978-1-4612-9087-2.
- Hänggi, Peter; Talkner, Peter; Borkovec, Michal «Reaction-rate theory: fifty years after Kramers» (en anglès). Reviews of Modern Physics, Vol. 62, Num. 2, 1990, pàg. 251-341. DOI: 10.1103/RevModPhys.62.251. ISSN: 0034-6861.
- Mel'nikov, V.I. «The Kramers problem: Fifty years of development» (en anglès). Physics Reports, Vol. 209, Num. 1-2, 1991, pàg. 1-71. DOI: 10.1016/0370-1573(91)90108-X. ISSN: 0370-1573.
- Pais, Abraham. A Tale of Two Continents: A Physicist's Life in a Turbulent World (en anglès). Princeton University Press, 1997. ISBN 0-691-01243-1.
- Splinter, Robert. Illustrated Encyclopedia of Applied and Engineering Physics (en anglès). CRC Press, 2017. ISBN 978-1-4987-4078-4.
- van Leeuwen, Hans «Hans Kramers: a master thinker» (en anglès). Physics World, Vol. 11, Num. 8, 1998, pàg. 55. DOI: 10.1088/2058-7058/11/8/33. ISSN: 0953-8585.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hendrik Anthony Kramers |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hendrik Anthony Kramers» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Casimir, H.B.G. «Kramers, Hendrik Anthony». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 novembre 2020]. (anglès)
- «Hendrik Anthony Kramers». Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 27 novembre 2020]. (anglès)