Homonacionalisme
Homonacionalisme és un terme que descriu l'associació favorable entre un tipus d'ideologia nacionalista i les persones LGBTI o els seus drets.[1][2][3]
El terme va ser originalment proposat per la investigadora en estudis de gènere Jasbir K. Puar per referir-se als processos pels quals certs poders s'alineen amb les reivindicacions del col·lectiu LGBTI amb la finalitat de justificar posicions racistes i xenòfobes, especialment en contra de l'islam, recolzant-les sobre els prejudicis que les persones migrants han de ser forçosament homòfobes i que la societat occidental és completament igualitària.[1][2][4][5][6][7][8][9] D'aquesta forma, es fa ús de la diversitat sexual i els drets LGBT per sostenir postures en contra de la immigració, sent cada vegada més comuna entre partits d'ultradreta.[10][11][12]
Les principals crítiques a aquest fenomen se centren en l'ús parcial i sectari que es fa del moviment LGBT per emparar finalitats basades en la intolerància, obviant la pròpia homofòbia i la falta d'una igualtat real en la societat occidental en el seu conjunt.[13][14] Aquesta falsa idea d'igualtat se sol representar de forma simbòlica per l'accés al matrimoni igualitari, heteronormalitzant les relacions entre les persones del col·lectiu LGBTI i afavorint posicions xovinistes cap al propi país i receloses cap a persones procedents d'aquells països que no han regulat algun tipus de reconeixement de les parelles del mateix sexe o que criminalitzen l'homosexualitat, fonamentalment cap als musulmans.[2][15][16][17][18][19]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 (anglès) Puar, Jasbir K. Terrorist Assemblages: Homonationalism in Queer Times. Duke University Press, 2007. ISBN 978-0-8223-4094-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (anglès) Homonationalism, Heteronationalism and LGBTI Rights in the EU. Public Seminar. 31 de agosto de 2016.
- ↑ (anglès) Homonationalism and Pinkwashing. Arxivat 2017-09-26 a Wayback Machine. CLAGS. Center for LGBTQ Studies. 2013.
- ↑ (anglès) Homonationalism and the Death of the Radical Queer. Inquiries Journal. 2015.
- ↑ (castellà) Conchita Wurst y los peligros del homonacionalismo. Periódico Diagonal. 21 de mayo de 2014.
- ↑ (castellà) Nuevo nacionalismo y movimiento gay. Viento Sur. 15 de julio de 2012.
- ↑ (anglès) In America, Muslims Are More Likely to Support Gay Marriage Than Evangelical Christians. Reason. 13 de junio de 2016.
- ↑ (català) La regidora musulmana de Badalona casa una parella gai. Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine. Directe!cat. 11 de enero de 2016.
- ↑ (portuguès) Homonacionalismo e cidadania LGBT em tempos de neoliberalismo: dilemas e impasses às lutas por direitos sexuais no Brasil. Revista Em Pauta. 2014.
- ↑ (anglès) The Men Who Would Be Queen: France, Le Pen & The LGBT Vote. Arxivat 2018-07-13 a Wayback Machine. Pride Life. 7 de junio de 2016.
- ↑ (castellà) El ascenso de la extrema derecha en Europa, en clave LGTB. Dos manzanas. 2 de junio de 2014.
- ↑ (francès) Homo et d'extrême droite: qu'est-ce que «l'homonationalisme»? Le Monde. 22 de diciembre de 2014.
- ↑ (anglès) Why Pinkwashing Insults Gays and Hurts Palestinians. Slate Magazine. 17 de junio de 2014.
- ↑ (anglès) Sporting Homonationalism: Russian Homophobia, Imaginative Geographies & the 2014 Sochi Olympic Games. Sociology Association of Aotearoa New Zealand Annual Conference 2013.
- ↑ (anglès) Homonormativity, Homonationalism and the Other 'Other'. Huffington Post. 19 marzo de 2015.
- ↑ (castellà) Muy español y muy gay: ‘homonacionalismo’ vs. radicales religiosos. El Confidencial. 18 de julio de 2011.
- ↑ (francès) Vers un nouvel homonationalisme? Mediapart. 5 December 2012.
- ↑ (anglès) From Orientalism to Homonationalism: Queer Politics, Islamophobia and Europeanization in Kosovo. Southeastern Europe. 2016.
- ↑ (anglès) Israel and ‘Pinkwashing’. The New York Times. 22 de noviembre 2011.