Hugo F. Sonnenschein

economista estatunidenc

Hugo Freund Sonnenschein (Nova York, 14 de novembre de 194015 de juliol de 2021) va ser un professor, degà i economista nord-americà, especialista en microeconomia i teoria dels jocs.[1][2]

Infotaula de personaHugo F. Sonnenschein
Biografia
Naixement14 novembre 1940 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Centre Mèdic de la Universitat de Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Rochester
Universitat Purdue
Oakwood Friends School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiStanley Reiter Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton
Universitat de Pennsilvània
Universitat de Chicago
Universitat de Minnesota Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralDonald John Roberts, Salvador Barberà Sandez, Dilip Abreu (en) Tradueix, Vijay Krishna (en) Tradueix, Faruk Gül (en) Tradueix, Philip J. Reny (en) Tradueix, George J. Mailath (en) Tradueix, Daniel R. Vincent (en) Tradueix, Andrew McLennan (en) Tradueix, David George Pearce (en) Tradueix, Matthew Spiegel (en) Tradueix, In-Koo Cho (en) Tradueix, Kevin C. Sontheimer (en) Tradueix, William Joseph Novshek (en) Tradueix, Marc Peter Dudey (en) Tradueix, Felipe Mardones (en) Tradueix, Marco Fiaccadori (en) Tradueix, Francesco Nava (en) Tradueix, Martin Santamaria (en) Tradueix, Jose Guilherme de Lara Resende (en) Tradueix, Leo Kay Simon (en) Tradueix, Ryan Yuhao Fang (en) Tradueix, A. P. Kirman i Sérgio Ribeiro da Costa Werlang (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Llicenciat de la Universitat de Rochester i doctorat en Economia de la Universitat Purdue (1964). Va treballar a la Universitat de Pennsylvania, on va ser degà de la Facultat d'Arts i Ciències; professor de la Universitat de Princeton entre 1977 i 1988, va passar a la Universitat de Chicago, de la qual va ser polèmic president entre 1993 i 2000 i on segueix ensenyant.

Va rebre diversos títols honoris causa, entre ells l'any Doctorat Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona.[3][4] El 2009 va rebre el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Economia, Finances i Gestió d'Empreses juntament amb Andreu Mas-Collel, per estendre i ampliar la Teoria de l'Equilibri General i establir la Teoria Moderna de la Demanda Agregada.[5]

Estava casat amb Elizabeth 'Beth' Gunn Sonnenschein, doctora en medicina.

Era conegut especialment pel teorema de Sonnenschein-Estovalles-Debreu que va formular a partir de 1972.[6] Aquest teorema té com a antecedent el concepte de "temptejos" (tâtonnements) de Léon Walras i pot enunciar així: "les ofertes i demandes del model de competència perfecta, tal com va ser establert per Kenneth Arrow i Gerard Debreu, poden assumir qualsevol forma ". Això significa en la pràctica que no necessàriament ha una correlació entre oferta i demanda i no sempre es pot deduir que la demanda d'un bé disminuirà si el seu preu augmenta, o que l'oferta variarà en la mateixa direcció que el preu. Entre les explicacions donades a aquest resultat està l'efecte de factors com les variacions de l'ingrés, la publicitat, els gustos i les expectatives dels actors econòmics.

Referències modifica

  1. Jackson, M.O.; McLennan, A. (eds). «A Brief Biographical Sketch of Hugo F. Sonnenschein». A: Foundations in microeconomic theory : a volume in honor of Hugo F. Sonnenschein. Berlín: Springer, 2008, p. 5-7. ISBN 978-3-540-74057-5 [Consulta: 27 setembre 2018]. 
  2. «Sonnenschein, Hugo F.». Treccani - Dizionario di Economia e Finanza, 2012 [Consulta: 27 setembre 2018].
  3. «Doctor Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona». Universitat Autònoma de Barcelona.
  4. Llibret de l'acte d'investidura de Hugo F. Sonnenschein. 
  5. «PREMIOS FUNDACIÓN BBVA Fronteras del Conocimiento». BBVA. Arxivat de l'original el 2016-08-22. [Consulta: 4 juliol 2016].
  6. Sonnenschein H.F. (1972) "Market excess demand functions"; Econometrica 40:549-563. (1973) "Do Walras identity and continuity characterise the class of excess demand functions?"; Journal of Economic Theory 6:345-354.