Humberto Delgado

polític portuguès

Humberto da Silva Delgado va ser un general portuguès de la Força Aèria nascut a Boquilobo, Brogueira, Torres Novas (Districte de Santarém) en 1906 i mort (assassinat) a Villanueva del Fresno (Extremadura) al 1965. Conegut com o general sem medo ("el general sense por"), i pels seus detractors com "el general sense judici".

Infotaula de personaHumberto Delgado

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Humberto da Silva Delgado Modifica el valor a Wikidata
15 maig 1906 Modifica el valor a Wikidata
Brogueira (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Olivença (Província de Badajoz) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIgreja de Santa Engrácia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióColégio Militar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballExèrcit i política Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarPortuguese Air Force (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 182432753 Modifica el valor a Wikidata

Va ingressar en la universitat militar, finalitzant en 1922. En 1925 va entrar en l'escola pràctica de l'artilleria, de Vendas. Va participar en el moviment militar del 28 de maig de 1926, que va derrocar la República liberal i va implantar a Portugal una Dictadura Militar que evolucionaria al que des de 1933, a l'anomenat Estado Novo liderat per António de Oliveira Salazar.

Durant molts anys va ser un fervent defensor de l'ideari salazarista, particularment del seu anticomunisme. La seva actitud política favorable al règim i la seva capacitació tècnica obtinguda en Estats Units, li van permetre ascendir ràpidament en l'escala jeràrquica (seria el general més jove de la Força Aèria, ascendint a aquest lloc amb tot just 47 anys) i a ocupar posicions destacades dintre del Portugal de la dictadura. Va ser procurador de la Cambra Corporativa entre 1951 i 1952. Va representar Portugal en els acords secrets amb el Govern britànic sobre la instal·lació de bases aliades a les Açores.

A pesar de ser originalment identificat entre les franges ultres del règim dictatorial, a partir de la dècada de 1950 i després de ser postergat per Salazar per a un important càrrec que ambicionava (Salazar va procurar compensar-lo nomenant-lo cap de la Missió Militar Portuguesa a Washington de 1952 a 1957), va passar a defensar l'ideal democràtic i va participar en l'oposició. Va participar en les eleccions presidencials de 1958, contra l'almirall Américo Tomás (amb suport per Salazar), l'oposició interna al règim es va unir entorn de la seva candidatura.

A les eleccions presidencials de 1958 va ser derrotat, i al·legà frau electoral en favor del candidat del règim. En 1959, a conseqüència de la derrota, demana asil polític a l'ambaixada del Brasil, on s'exilià primer, abans d'instal·lar-se després a Algèria com a convidat de Ben Bella. Convençut que règim no podria ser vençut mitjançant procediments pacífics, procurà atreure caps militars per a un cop d'estat i formà part del Directori Revolucionari Ibèric d'Alliberament (DRIL). Aquest cop va ser per fi portat a terme 1962 però va fracassar.

Un comando d'agents de la PIDE liderat per Rosa Casaco contactà amb Delgado tot fent-se passar per resistents antisalazaristes. Aconseguiren atraure'l a una cita secreta a Los Almerines, en territori espanyol vora la frontera portuguesa, i l'assassinaren tot seguit juntament amb la seva secretària, la brasilera Arajaryr Moreira de Campos (13 de febrer de 1965); l'executor fou Casimiro Monteiro, especialista en assassinats d'opositors. Els assassins enterraren els cadàvers a uns trenta quilòmetres del lloc del crim, a Villanueva del Fresno (Espanya), on les restes foren descobertes, es diu que accidentalment, al cap d'uns dies. Consta que, en assabentar-se del crim, Salazar exclamà: "Uma maçada!". En fer-se públic l'afer, Salazar negà cap intervenció en una compareixença televisiva. El règim franquista feu una investigació, però, tot i identificar els culpables, de seguida llençà terra a l'assumpte.

El 1990 Humberto Delgado fou ascendit pòstumament a mariscal de la Força Aèria, alhora que el seu cadàver de Delgado es traslladava al Panteó Nacional. D'ençà 2016 l'aeroport de Lisboa duu el nom oficial d'Aeroporto Humberto Delgado.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica