Jordà de Saxònia
Jordà de Saxònia (Paderborn, Alemanya, 1190 - costa de Palestina, en un naufragi, 1237) fou un frare dominic renà. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
 Retrat al convent de Worms | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Jordan von Sachsen, Jordanus Saxus 1190 (Gregorià)  Dassel |
| Mort | 1237 (46/47 anys) Acre |
| Causa de mort | Ofegament |
| Sepultura | Acre (Israel) (actual Akko) |
| 2n Mestre de l'Orde de Predicadors | |
| 1222 – 1237 ← Domènec de Guzmán – Raimon de Penyafort → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Alumnes | Albert el Gran |
| Orde religiós | Orde de Sant Domènec |
| religiós i confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 1826 , Roma nomenat per Lleó XII |
| Festivitat | 13 de febrer |
| Iconografia | Hàbit dominic, amb un llibre |
| Patró de | Vocacions dominiques |
Biografia modifica
Fills dels comtes d'Oberstein, Jordà va entrar el 1219 a la Universitat de París per estudiar-hi teologia. Hi va conèixer Domènec de Guzmán i en acabar fou ordenat sotsdiaca.
El 1220 conegué Reginald d'Orléans, que havia arribat de Bolonya com a nou prior del convent dominic de Sant Jaume; la seva predicació va tenir molta influència sobre el jove Jordà, que va decidir de fer-se dominic i pronuncià els vots de l'Orde dels Predicadors el Dimecres de Cendra del mateix any. Dos mesos més tard, tingué lloc a Bolonya el primer capítol general de l'orde i Jordà hi assistí. En tornar a París, hi ensenyà teologia.
El 1222, amb 32 anys, fou elegit primer successor de Sant Domènec com a Mestre General de l'orde. Durant el seu mandat, cresqué el nombre de novicis i s'obriren 300 convents nous arreu d'Europa. Va escriure el Libellus de principiis Ordinis Praedicatorum, text històric que dona la primera biografia de Sant Domènec i els inicis de l'orde dominic.
En 1237, tornat de Palestina, on havia visitat els convents dominics de Terra Santa, la nau on viatjava cap a Nàpols va naufragar i Jordà va morir al mar. El seu cos, recuperat, va ésser sebollit a l'església dominicana d'Akko, al nord de l'actual Israel. El succeí com a mestre general sant Ramon de Penyafort.
Veneració modifica
El 1826 fou beatificat pel papa Lleó XII, amb festivitat el 13 de febrer. És el patró de les vocacions de l'orde dominic.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordà de Saxònia |