Kūdō
Kūdō o Daido Kuju[1] és una art marcial híbrida japonesa[2] que mescla el karate, boxa, muay thai, kyokushinkai, judo i el jiu jitsu. Creada el 1981 per Takashi Azuma, avui en dia es practica en diversos països més enllà del país nipó.[3]
Deriva del kyokushin.[1] Així, les pràctiques establides per Takashi Azuma són kyokushin fins al cinturó groc (inclusive).[4]
Característiques modifica
La part Ku de la paraula "Kudo" significa "cor humil".[3] És una art marcial practicable tant dempeus com el terra. Segons el creador, kudo significa una forma de desenvolupament tant física com mental per ser intel·ligent, autoeducar-se i viure generosament amb el proïsme. L'art marcial tracta de derrotar el rival amb eficiència (màxim d'eficàcia amb mínim de força) mitjançant una sèrie de tècniques de llançament, projecció, immobilització i colps.[3]
En el Kudo, no es tracta de fer que el practicant s'adapte a un conjunt de tècniques, sinó que autodescubrisca quines són les més adaptables a ell.[4]
Competicions modifica
Les competicions de Kudo s'anomenen Hokutoki i consisteixen en un combat entre dos rivals. L'esportista és requerit que porte un protector facial per protegir-se el crani i el rostre. Les condicions de victòria són:[3]
- La primera és quan els jutges la proclamen.
- La segona és quan un dels lluitadors cau amb un knockout fulminant o si l'incapacita durant 10 segons.
En les competicions hi ha cinc jutges, sent-ne un el principal, l'altre el secundari i els altres són inferiors o del cantó. Els inferiors indiquen el guanyador alçant una bandera; el secundari pot escollir el vencedor i dictaminar un empat; en cas de falta de consens, l'última paraula la té el principal.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Fernández, 2011, p. 113.
- ↑ Souza, Lucas Barbosa de et al. «CONHECIMENTO E USO DE PROTETOR BUCAL POR PROFESSORES E ALUNOS PRATICANTES DE ARTES MARCIAIS: um estudo transversal». Revista de Iniciação Científica da Universidade Vale do Rio Verde, 8, 1, 2018, pàg. 136.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Kudo: El gran camino para tener una mente abierta». EL País, 05-06-2013 [Consulta: 20 novembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 Fernández, 2011, p. 120.
Bibliografia modifica
- Fernández, Sarkis Tamer «Do y Dojo : Algunas consideraciones hacia una antropología del karate Kyokushinkai». Forma: revista d'estudis comparatius: art, literatura, pensament, 3, 2011, pàg. 111-122.