Snegúrotxka (Rimski-Kórsakov)

La donzella de neu (en rus Снегурочка, transliterat Snegúrotxka) és una òpera amb pròleg i quatre actes de Nikolai Rimski-Kórsakov, composta entre 1880 i 1881, amb llibret en rus del mateix compositor basat en l'obra homònima d'Aleksandr Ostrovski (per la qual Txaikovski havia escrit música incidental el 1873). Es va estrenar al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el 29 de gener de 1882 sota la direcció d'Eduard Nápravník. El 1898 fou revisada a l'edició coneguda actualment, i el compositor va expressar diverses les preferències per aquest treball.

La donzella de neu

La donzella de neu per Víktor Vasnetsov
Títol original	Snegúrotxka
Forma musical	òpera
Compositor	Nikolai Rimski-Kórsakov
Llibretista	Nikolai Rimski-Kórsakov
Llengua del terme, de l'obra o del nom	Rus
Basat en	Obra homònima d'Aleksandr Ostrovski (Aleksandr Ostrovski )
Creació	1880-1881
Data de publicació	segle XIX
Parts	Quatre
Versió	1898: revisada a l'edició coneguda actualment
Personatges	Snegúrotxka, donzella de neu (Soprano) - Feodóssia Velínskaia Kupava, una jove donzella, filla d'un colon ric (Soprano) - Maria Makàrova Lel (Mezzosoprano) - Anna Bitxúrina Mizguir,un client del barri comercial de Berendei (Baríton) - Ippolit Priànixnikov Berendei (Tenor) - Mikhaïl Vassíliev Rei Glaç (Baix) - Fiódor Stravinski Primavera (Mezzosoprano) - Maria Kaménskaia Primer herald (Tenor) - Pàvel Diújikov Bermiata, boiar, home de confiança del tsar (Baix) - Mikhaïl Koriakin Bobil Bakula (Tenor) - Vassili Vassíliev El nen (Mezzosoprano)
Estrena
Estrena	29 de gener de 1882
Escenari	Teatre Mariïnski de Sant Petersburg,
Director musical	Eduard Nápravník
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	24 de gener de 1922

És la tercera òpera de les quinze que va compondre Rimski-Kórsakov, la més popular en vida del compositor i que s'ha mantingut com un element bàsic del repertori operístic a Rússia fins al dia d'avui.

La història tracta de l'oposició de forces eternes de la naturalesa i implica les interaccions de caràcters mitològics (gebrada, primavera, esperits del bosc) amb personatges reals (Kupava, Mizguir), i aquells que estan al mig, meitat mítics i meitat reals (la donzella de neu, Lel, Berendei). El compositor va voler distingir musicalment cada grup de caràcters amb els seus propis leitmotiv associats. A més a més d'aquestes distincions, Rimski-Kórsakov va caracteritzar especialment als ciutadans amb melodies folklòriques.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Snegúrotxka

• Llista d'òperes més importants