La fortalesa (pel·lícula de 1969)

(S'ha redirigit des de: La fortalesa (pel·lícula))

La fortalesa (títol original en anglès: Castle Keep) és una pel·lícula bèl·lica estatunidenca, dirigida per Sydney Pollack, estrenada el 1969. Ha estat doblada al català.[1] El film és una adaptació de la novel·la homònima de William Eastlake.

Infotaula de pel·lículaLa fortalesa
Castle Keep
Fitxa
DireccióSydney Pollack
Protagonistes
ProduccióJohn Calley
Martin Ransohoff
GuióWilliam Eastlake (història)
Daniel Taradash (guió)
David Rayfiel (guió)
MúsicaMichel Legrand
FotografiaHenri Decaë
MuntatgeMalcolm Cooke
VestuariJacques Fonteray
ProductoraFilmways Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1969
Durada105 minuts
Idioma originalanglès
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost8.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènerePel·lícules bèl·liques
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBèlgica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0064137 Filmaffinity: 843712 Allocine: 2169 Rottentomatoes: m/castle_keep Letterboxd: castle-keep Mojo: castlekeep Allmovie: v86811 TCM: 4483 TV.com: movies/castle-keep AFI: 22768 TMDB.org: 45522 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Al mes de desembre de 1944, en la Batalla de les Ardenes, una contraofensiva dels alemanys contra les forces aliades, un grup de vuit G.I.s, dirigit pel major borni Falconer es refugia al castell de Malderais, un casalot aïllat del segle x.

El comte Henri Texier i Thérèse, la seva jove esposa que resulta ser igualment la seva neboda, hi viuen sense fills, ja que el comte és impotent, envoltats inestimables obres d'art. El major decideix, malgrat l'oposició del seu segon, el capità Beckman, boig per l'art i especialista de les miniatures en ivori del segle xii, d'instal·lar-se en el lloc i de fer-ne una plaça forta.

A poc a poc, la vida s'organitza. Henri Texier no veu d'un mal ull la relació amorosa de Thérèse amb el major, esperant un embaràs de la seva esposa; un idil·li té lloc entre el sergent Rossi i la fornera del poble, el marit del qual és al front; el soldat Benjamin, el desig del qual és esdevenir escriptor, comença la redacció d'una novel·la mentre els altres membres del grup són clients assidus d'un prostíbul dels voltants. Per tal de facilitar la seva progressió cap a Bastogne, els alemanys decideixen conquerir Malderais. Massa pocs de cara a la força enemiga desplegada, els G.I.s són davant un cruel dilema: o bé resistir i protegir el castell, o bé abandonar aquest últim i fugir però així permetre als alemanys penetrar fàcilment a la ciutat belga. Decideixen resistir.[2]

Repartiment modifica

Lloc de rodatge modifica

  • Un bosc de l'ex-Iugoslàvia ha servit de marc per al rodatge de la pel·lícula i el castell ha estat construït en aquest país, a Sremska Kamenica. En realitat, el castell de Maldorais mai no ha existit, no més que el poble belga de Ste-Croix.[3]

Referències modifica

  1. esadir.cat. La fortalesa. esadir.cat. 
  2. «Castle keep». The New York Times.
  3. Castle Keep , sobre l'indret de Turner Classic Movies