Landeric de París, en francès Landry (París?, s. VII - París, 656 o 661) fou un religiós franc, bisbe de París. És venerat com a sant en diferents confessions cristianes.

Infotaula de personaLanderic de París

Vitrall de Saint-Médard (París): a la dreta, Sant Landeric
Nom original(fr) Landry de Paris Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementLandericus, en francès: Landry
segle VII Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 656 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint-Germain-des-Prés (París) 
Bisbe de París
650 – 656 – Robert I de Tours → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorClodoveu II Modifica el valor a Wikidata
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat10 de juny
IconografiaRobes de bisbe

Biografia modifica

Se'n coneixen poques dades. El 650 esdevé bisbe de París succeint Aubert, i hi destacà per la seva caritat envers els necessitats. En temps de carestia, va vendre tots els seus béns i els repartí entre ells. Per evitar la difusió de les malalties, que sovint esdevenien epidèmies, va pensar de reunir els malalts en un lloc aïllat, per tenir-ne millor cura i evitar el contagi. Així, creà vora la catedral de Notre-Dame de París un hospital dedicat a Sant Cristòfor de Lícia, que amb el temps fou conegut com a Hôtel-Dieu de París.

Amb altres 23 bisbes francesos, va signar els privilegis que Clodoveu II va concedir a l'Abadia de Sant Dionís en 653. En morir, cap al 661, fou succeït per Crodobert.

Veneració modifica

Fou sebollit a l'abadia de Saint-Germain-des-Prés, on se'n conserva part de les relíquies (n'hi ha d'altres a la parròquia de Saint-Landry, des de 1408). La seva festa litúrgica és el 10 de juny.

Bibliografia modifica

  • François De Vriendt, Saint Landry, évêque de Paris, dans Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques, t. 30, Paris, 2008, col. 289-292.