Mambo
El mambo és una forma musical i un estil de dansa cubà.[1] La paraula mambo pertany a la religió vodú, és d'origen africà i significa «conversar amb els déus».[2]
 | |
| Origen | Cuba  |
|---|---|
| Part de | dansa |
Història modifica
Els orígens del mambo no són clars. Alguns autors en defensen l'origen popular, com una interpretació que la població afrodescendent de l'illa va fer del danzón. L'any 1910 Antonio Arcaño va compondre Danzón de nuevo ritmo i en va batejar una de les parts amb el nom de mambo.[3] El 1938 el compositor Orestes López va escriure la cançó anomenada Mambo, derivada d'un ritme popular cubà –el danzón– i de la contradansa europea en la seva versió americana però amb ritmes de la música popular africana, mesclat amb rumba i swing.[4]
No obstant això, va ser Dámaso Pérez Prado qui va popularitzar-ne la versió més coneguda a finals de la dècada del 1940, en la qual domina la forma sincopada i la contradansa. El director de l'orquestra pronuncia la paraula mambo allargant la primera vocal i assimilant la resta al so d'un tambor. El ritme té unes característiques que inviten a moure el cos. Les composicions més conegudes de Pérez Prado són Qué rico el mambo i Mambo Nº 5. Altres músics com Enrique Jorrín, Xavier Cugat, Israel López Cachao, Benny Moré i Tito Puente experimentaren amb noves versions del mambo mesclant altres ritmes llatins com el txa-txa-txa.
El 1999, el cantant alemany Lou Bega va treure al mercat un remix amb text nou de Mambo Nº 5, de Pérez Prado, que va ser un gran èxit internacional.[5]
Característiques musicals modifica
El mambo té un ritme sincopat, amb un temps de silenci a cada compàs. Actualment existeixen tres ritmes diferents de mambo: el senzill, el doble i el triple. Sol tractar-se de peces instrumentals on es barregen elements de la percussió tradicional cubana amb d'altres de jazzístics (sobretot de swing) i orquestrals de la música nord-americana. En ocasions també inclou elements onomatopeics.
Sol ser interpretat per un conjunt de trompeta, saxòfon, trombó, timbals, maraques, güiro, clave, contrabaix, piano i esquellot.[4]
La dansa modifica
El mambo es pot ballar en parelles o individualment, però les seves coreografies poden ser complicades perquè requereixen un alt grau de sincronització i agilitat. Existeixen molts passos de ball característics del mambo: base, lateral, el barret, la guajira, que sí que no, entre d'altres.
En la dansa es marquen quatre temps i es desenvolupa a partir dels següents elements:
- Posició inicial: recolzament del peu davant pel metatars i a continuació, al taló
- Braços al costat que es dobleguen per marcar al davant amb el peu contrari
- Lliscament de la cama cap endavant o el costat mentre l'altra es manté en flexió seguint el ritme base
- Moviment de maluc constant
El vestuari per ballar el mambo sol ser vistós, amb farbalans, cues i escots. També existeix un vestuari anomenat pachucos, una subcultura dels anys 50, que es compon d'un sac, camisa, pantalons, barret, tirants i una cadena.[4]
Referències modifica
- ↑ «Mambo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Esa fiebre llamada Mambo 🇨🇺» (en anglès), 17-01-2018. [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ by. «Mambo | ¡Qué bonito y sabroso es este baile cubano!» (en espanyol europeu), 07-10-2020. [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Mambo». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Vergoldete Mambos aus dem Archiv» (en alemany). Spiegel Online, 27-07-1999.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mambo |